Els Ibers 6

El ritual de l’enterrament 

Les anàlisis paleodemogràfiques del món antic indiquen que el ritual de l’enterrament només s’aplicava en el món ibèric als membres de l’aristocràcia i als grups dirigents. 

El ritual s’iniciava durant l’agonia (1), moment en el qual es reunien els membres del grup per retre homenatge al difunt. Després de l’exposició ritual del cadàver (prothesis), el cos era traslladat sobre un carro (símbol d’estatus) fins a la necròpolis, acompanyat pels parents, les ploramorts i els músics (aulos o auletris), amb el soroll cridaven l’atenció de les divinitats d’ultratomba durant la processó fúnebre (ekphora) (2). El cadàver es cremava en una pira de llenya posada en un receptacle excavat a terra (bustum) (3). Les restes del difunt no consumides eren recollides i rentades (lavatio) (4) embolicades en un sudari de roba i dipositades a l’interior d’una urna com a contenidor funerari . 

Després, amb la tomba oberta es feien les pràctiques del banquet ritual, en el qual es sacrificava un animal en honor dels déus, que era consumit pels parents, els déus (fum) i el difunt (es dipositava el menjar a l’interior de la tomba). També formaven part del ritus les libacions que consistien en consumir un líquid car, normalment vi, amb finalitats rituals per entrar en conjunció amb les divinitats (7). 

Un cop finalitzat el ritual, l’urna s’introduïa a la tomba juntament amb els elements de l’aixovar, les ofrenes fúnebres i les restes del banquet (8). Un petit túmul, marcat amb una pedra, indicava el lloc de l’enterrament. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

                             
Excavació d'una sepultura a la necròpolis de Sebes l'any 2005.

Després de l'assemblea.

En el decurs de l'assemblea general de socis de l'Associació La Cana celebrada dissabte passat, 21 de gener, Jaume Masip Llop ha estat ratificat com a president de l'entitat. Masip ocupava el càrrec de forma interina des del passat 8 de setembre, després de la renúncia de l'anterior president, Marià Hierro Castarlenas.

En la mateixa assemblea de socis es donaren a conèixer les actuacions que l'associació té previstes impulsar per aquest any 2012: l'adequació i investigació de les sitges del carrer del Calvari; l'adequació del sitja del Castell Vell; la consolidació i investigació de les torres de defensa i de guaita del Riu de Baix; i l'organització de les IV Jornades de Patrimoni. Així mateix s'informà d'altres actuacions pendents del patrimoni històric de Flix, com la II Fase de restauració del Castell Nou i la restauració del Molí d'Oriol, que competeixen a les administracions implicades (Ajuntament de Flix, Generalitat de Catalunya, Govern de l'Estat), les quals resten a l'espera de què s'aprovi i s'assoleixi el seu finançament.

Assemblea general.

Benvolgut soci / sòcia

Iniciem una nova i il·lusionant etapa a La Cana.

En la darrera reunió de la junta de l’associació, davant la renúncia del president de la entitat, es va decidir proposar-me a mi i que passés a exercir aquest càrrec, de manera provisional, fins la realització de la propera assemblea general.

És per a això que  et convoquem a l’assemblea general de socis que tindrà lloc el proper dia 21 de gener a les 20 h. a Ca Don Ventura amb el següent ordre del dia:

1.- Ratificació del nou president.

2.- Estat de comptes de la entitat.

3.- Informe actuacions 2011.

4.- Propostes per a l’any 2012.

Informar-vos també que des del passat mes de novembre l’associació va publicar un bloc (adreça) i que tenim una nova adreça electrònica associaciolacana@gmail.com.

L’entitat aquests darrers anys.

L’associació va nàixer l’any 2001, ja feia temps que un grup de convilatans expressàvem públicament la nostra preocupació perquè el ric patrimoni històric de la nostra vila estava oblidat i, en alguns casos, en risc de desaparèixer. Aquell any vàrem participar en un fira, MostraFlix, que anys després es va deixar de fer.  Però el fet determinant va ser la obertura del nou carrer Avda de la Llum a la vora del Moli d’Oriol, una instal·lació molt ben conservada de producció d’oli, que ja funcionava al s XVII o fins hi tot abans. Les obres destruïen una part del molí i convertien la resta en un pàrking. Ens en vàrem sortir prou bé i això ens va animar a tirar endavant.

A l’associació hem tingut tres etapes:

.- Els inicis, on vàrem aconseguir que el consistori i la gent de Flix comencessin a prendre consciència de la importància del nostre patrimoni.

.- Els darrers vuit anys en que l’associació ha esta una mica en segon pla perquè s’ha treballat molt des de l’ajuntament de Flix i s’han posat en valor alguns elements molt importants, com el refugi i el castell; les excavacions als poblats ibèrics (sobre tot al de Sebes), la finalització de les excavacions i la redacció del Projecte Executiu de Museïtzació del Molí d’Oriol i les visites guiades com a més importants.

.- La que hem iniciat  els darrers mesos amb la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la Cana, dotat econòmicament, pel qual l’ajuntament encarrega a l’associació la gestió del patrimoni històric de la vila.

Hi ha molts projectes de futur, que podríem dividir en dos parts: els grans i els petits.

Pel que fa als primers, l’actuant principal és l’ajuntament i els principals són la segona fase de la restauració del Castell Nou, la obertura al públic del molí d’Oriol i la continuació de les excavacions arqueològiques als poblats ibèrics. I pel que fa als segons l’actuant principal som nosaltres i els principals són la difusió (edició de tríptics, exposicions, jornades de patrimoni, etc.) conscienciació de que el patrimoni històric, amb el patrimoni natural i el riu, són una part important de la diversificació econòmica que necessita el municipi en relació al turisme i fer petites actuacions com la recuperació de la sitja del castell vell o la excavació i adequació d’una de les torres de defensa del riu de baix (que està plena de sediment) per a, sobre tot, intentar datar-la.

Els darrers mesos hem augmentat el número de socis a 114, esperem que, en aquesta nova etapa puguem ser molts més, t’esperem el dia 21, la teva assistència a l’assemblea és important.

Salut

Jaume Masip Llop

President en funcions.

Ximberga

DCVB: era una peça pròpia de la classe social benestant, “fer les coses a la ximberga” = “fer les coses de qualsevol manera”.

Segurament haureu escoltat motes vegades aquesta expressió, el seu origen es ben curiós.

Era una casaca ampla que tenia el folre voltant la roba i formant les solapes i les vores de les mànegues, fou una peça de roba la denominació de la qual deriva del nom del militar que la introduí a les nostres terres, es tracta del general Schömberg.

Charles de Schömberg (1601-1656) fou nomenat governador del Llenguadoc l’any de1632, el defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal. El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat (1648-1649), durant el seu mandat obligà als castellans a alçar el setge de Flix i s’apoderà de Tortosa, ciutat que tractà amb molta duresa.

Precisament es tracta d’un personatge que segurament hem vist moltes vegades sense saber-ho, davall d’un enorme retrat seu hi ha una vista de la vila de Flix amb la situació dels exèrcits espanyol i francès, és un dels plànols dibuixats per Beaulieu, durant la guerra dels Segadors. 

Els arqueòlegs excaven una casa ibèrica al jaciment del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre) / Notícies / Premsa / Home - Museu d'Arqueologia de Catalunya

Els arqueòlegs excaven una casa ibèrica al jaciment del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre) / Notícies / Premsa / Home - Museu d'Arqueologia de Catalunya

Els Ibers 5

Les fortificacions 

Els sistemes de fortificació construïts pels Ibers entre els segles VII-III a C més que sistemes de defensa són d’ostentació, són símbols de prestigi i de poder de l’èlit social dominant. A partir de l’expansió de Cartago a la península ibèrica i de la Segona Guerra Púnica, al segle III aC, les fortificacions adquiriren un caire militar. 

En el segle VII aC ja hi ha sistemes defensius amb un nivell tècnic molt elevat com el de La Fortalesa (Arbeca), però el desenvolupament tècnic més gran es va produir a partir del Segle V aC amb la progressiva introducció d’elements arquitectònics nous com les defenses avançades o el traçat poligonal de les torres. 

L’emmagatzematge 

El poder de les èlits polítiques ibèriques es va potenciar a partir dels intercanvis comercials, tant entre elles com amb els mercaders fenicis i grecs, la base d’aquestes transaccions eren els excedents agrícoles, es coneixen dos maneres de guardar els cereals, les sitges i els magatzems elevats. 

Les sitges eren estructures de forma ovalada, excavades a la roca, recobertes d’argila com a impermeabilitzant i tapades amb una llosa de pedra, les qui hi ha a Flix prop de la Capella del Calvari són així encara que son pendents de datar, s’ha de tenir present que aquest sistema es va utilitzar durant molt temps, els àrabs, per exemple, també ho feien. 

Per guardar el gra a dins el poblat hi ha un sistema, com el de La Moleta del Remei, que consisteix en una sèrie de murs de pedra paral·lels que sostenien un pis de fusta per a guardar el gra amb sacs, de forma semblant als horrea romans, lluny de l’acció de l’humitat i de l’abast dels rosegadors. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica. 

El Castell Nou de Flix a les Jornades Internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic

Entre els passats dies 15 i 18 de desembre van tindre lloc les Jornades Internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, dedicades exclusivament a les fortificacions i les intervencions en el patrimoni defensiu. Les jornades pròpiament dites, amb la presentació de les diverses ponències es van desenvolupar a Barcelona, a la seu del Col·legi d’Arquitectes i Aparelladors de Catalunya (COAC) els dies 15, 16 i 17. Durant el dia 18 de desembre s’efectuà una visita guiada al recinte defensiu de Tortosa.

Diversos especialistes vinguts de tot el món van exposar els seus coneixements i experiències tant pel que fa a la restauració d’aquest patrimoni força abundant, com als aspectes teòrics de la construcció dels diferents tipus de fortificacions al llarg de diverses èpoques, el que es coneix com a poliorcètica. Els diversos àmbits que comprenien les ponències foren “Intervencions en el patrimoni defensiu. El cas de Barcelona”, “L’Antiguitat al Mediterrani. El cas deCatalunya”, “La fortificació andalusina, exemple de protecció del territori”, “Els senyors feudals i les ciutats. Poders paral·lels a l’Edat Mitjana”, “Fortaleses modernes. Influència de l’artilleria en la poliorcètica” i “Patrimoni recent. Conjunts militars del segles XIX i XX”. Fou en l’últim dels àmbits on el dia 17, dissabte, al vespre, es presentà la ponència “Restauració del Castell Nou de Flix”, a càrrec de Miquel Orellana Gavaldà, un dels arquitectes que van projectà i dissenyà la restauració del nostre castell. Orellana inicià la seua intervenció amb una breu explicació de la història del Castell Nou, des de la seua primera construcció durant la Primera Guerra Carlista fins el seu nou condicionament durant la tercera carlinada, per passar a descriure el seu procés de degradació fins poc abans de la seua restauració. Exposà seguidament les línies bàsiques de la primera fase de restauració, mostrant els diversos plànols del projecte, indicant les modificacions que es van anar assolint sobre la marxa. Va mostrar així mateix, amb fotografies, l’evolució dels treballs del nou condicionament fins el final de l’obra. La intervenció de Miquel Orellana finalitzà amb l’enumeració dels objectius de la segona fase de la restauració del Castell Nou. Així mateix, va destacar la singularitat del Castell Nou de Flix com un cas únic d’una fortalesa bastida pels carlistes i que s’ha pogut conservar en bon estat.

Durant el dissabte es mostraren altres casos de restauració i estudi de fortaleses, de les quals, per proximitat geogràfica, val a destacar la ponència “Estudi de les Muralles de Tortosa”, de Vera Hofvauerová, i “El recinte murallat del Turó de la Seu Vella de Lleida”, de Carles Sáez, Jordi Segura i Xavier Rodríguez. Així mateix, en dies anteriors també s’exposaren treballs dedicats a les muralles de Tarragona, als castells de Miravet i Ulldecona i al conjunt edificat de l’Hospitalet de l’Infant.

Les jornades van comptar amb un ampli suport d’institucions oficials -entre elles, l’Ajuntament de Flix-, entitats i empreses.

Josep Antoni Collazos Ribera

Poblat de Sebes, treballs de consolidació de la necròpolis

Informe consolidació necròpolis protohistòrica de Sebes (Flix, Terres de l’Ebre)

Novembre 2011

(Extracte)

En el decurs de les campanyes anteriors, desenvolupades entre 2005 i 2011, s’ha documentat l’existència d’un hàbitat de la primera edat del ferro, un assentament ibèric situat als seus peus, una necròpolis de la primera edat del ferro ubicada a uns dos-cents metres del poblat coetani, una estructura rectangular d’època medieval o moderna i, per últim, les estructures defensives construïdes durant la batalla de l’Ebre de 1938. Aquestes estan emmarcades en el Projecte de recerca arqueològica sobre les estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a les comarques del curs inferior de l’Ebre durant la protohistòria i l’antiguitat, del qual n’és el director el Dr. Joan Sanmartí (Universitat de Barcelona).

La necròpolis de la primera edat del ferro havia estat objecte d’intervencions durant les campanyes de 2005 (excavació d’una sepultura completa i identificació de tres estructures més) (Noguera 2005), 2007 (amb la documentació d’un total de sis noves sepultures tumulars i altres estructures construïdes associades, a més d’un vas dipositat directament retallant l’argila natural, sense cap indicador extern) (Noguera, Olmos, Cervelló 2007), 2008 (amb la identificació de tres noves sepultures tumulars, dues estructures construïdes de funcionalitat incerta i tres vasos cineraris aïllats) (Noguera, Olmos, Cervelló 2008), i 2009 (amb la identificació de sis noves estructures tumulars, tres sepultures aïllades i 11 vasos, en diferents estats de conservació) (Noguera, Olmos, Belarte, Cervelló 2009). L’estudi de les restes paleoantropològiques ha estat realitzat a càrrec del Grup de Recerca en OsteoBiografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Fadrique, Malgosa 2006; Piga, Malgosa 2007, 2008 i 2009).

A més, l’any 2008 es va procedir a l’aixecament topogràfic de totes les estructures exhumades a la necròpolis, així com la instal·lació d’una quadrícula destinada a la realització d’una campanya de prospecció geofísiques, que va ser duta a terme el mateix any 2008 a càrrec de l’empresa SOT Prospection (Sala, Garcia 2008). La comprovació arqueològica de les prospeccions efectuades va ser realitzada durant la intervenció de 2009, amb resultats negatius.

Pel que fa a les intervencions de consolidació, al desembre del 2007 es dugué a terme una primera campanya a la necròpolis protohistòrica de Sebes. Aquesta comptà amb la direcció tècnica de Frederic Cervelló (ÀPEX, arqueologia i serveis culturals) i el seu finançament anà a càrrec de l’Ajuntament de Flix mitjançant un ajut ACOM (Ref. 2007 ACOM000033). Es procedí a la consolidació de les sepultures SP08 i SP09, que eren les que en aquells moments presentaven una estructura més ben definida i unes condicions més òptimes per fer-les visitables, així com a la neteja, adequació i delimitació de l’àrea excavada. La intervenció esdevingué un primer pas per assolir l’objectiu final del projecte d’actuació arqueològica a Sebes: obrir al públic i fer visitable el jaciment en un futur proper.

FREDERIC CERVELLÓ RODES

PAU OLMOS BENLLOCH

30 DE NOVEMBRE DEL 2011

Els Ibers 4

L’urbanisme

L’estructura urbanística dels poblats ibèrics s’adaptava a l’orografia del terreny, moltes vegades el traçat del mur perimetral de defensa delimitava l’àrea urbana. Les dimensions del poblat i les característiques del terreny condicionaven el traçat dels carrers i la distribució de les diferents construccions. És molt comú el poblat d’un o dos barris de cases amb un carrer central que defineix un tipus d’assentament evolucionat a la vall de l’Ebre a partir de models del bronze final. Aquests trets constructius perduraren durant la fase de l’ibèric ple (s. V-IV aC), després es documenten sistemes més avançats amb una xarxa viària més complexa. 

Hi ha una gran diversitat de traçats urbanístics del poblats, tot i això han estat classificats en poblats de cim o altiplà, de vessant i de planura. 

El poblat dels Castellons, per exemple, en el seu nucli principal presenta les característiques del tipus de cim, encara que es veuen restes de construccions en un vessant i d’altres fora del recinte delimitat a dalt del turó. 

També existeixen diversos tipus de cases, en la fase antiga son comunes les de planta rectangular o quadrangular simple, amb un únic espai on es desenvolupa la vida quotidiana (descans, emmagatzematge, transformació de matèries primeres, preparació dels aliments, etc.). Aquest tipus va acabar evolucionant cap a les de tipus compartimentat, be per la divisió interna del habitatge o be per la suma de diversos mòduls al voltant d’un espai central. 

Els habitatges podien tenir una sola planta, una planta amb un petit magatzem a dalt o dues plantes i a l’interior hi havia estructures de combustió, bancs utilitzats pel descans o com a prestatges i diversos tipus de mobiliari. Al no tenir finestres, la il·luminació, que només entrava per la porta i l’evacuació del fum, per una portella abatible situada al sostre, eren els principals inconvenients d’aquestes cases. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

                  

Els Ibers 2 i 3.

 El territori 

El territori on vivien els ibers en quan a la seva organització bàsica, la tribu, te diferències si es tracta de les zones sud, sud-est i llevant de la península Ibèrica o del nord, en tots aquests articles ens referirem a la zona nord, la nostra.
La tribu, en la zona nord era controlada per consells d’ancians, en casos de conflictes o guerres delegaven en un cabdill, Indíbil i Mandoni ho van ser dels Ilergets (terres de Lleida). A partir del poblat principal, generalment fortificat (oppidum) s’organitzava el poblament i l’explotació dels seus recursos.
 L’assentament principal era situat en un lloc enlairat, per raons de prestigi, control i defensa, proper a les rutes comercials i a les zones d’explotació econòmica. Prop d’aquest poblat principal es situaven les necròpolis de les famílies dirigents. L’explotació agropecuaria es situava a les zones planes on hi havia granges i petits nuclis de població rural, apart de l’agricultura, altres recursos econòmics eren la ramaderia, l’explotació de masses forestals per a construcció i fabricació de carbó vegetal i la pesca, també disposaven de petits embarcadors destinats al comerç amb altres comunitats ibèriques o mercaders grecs i fenicis.
 El poblat dels Castellons de Flix respon perfectament a aquesta descripció, està en un turó estratègicament situat, dominant el riu i els camins que venen tant del Priorat com del sud de la Ribera, estava fortificat, disposa de necròpolis, domina la vall del mateix nom on es situarien els petits nuclis de població rural (els masos), hi ha boscos aprop, tant de ribera com de secà, te el riu a la vora per a pescar i segurament l’embarcador no estaria gaire lluny de la barca actual on hi baixarien pel petit sender, a la vessant de la muntanya, que encara avui existeix. Molt semblant és també la situació del poblat de Sebes. 

Poblat dels Castellons a Flix

Poblat de Sebes a Flix

El sistema constructiu 

Les cases adossades era el sistema bàsic d’urbanisme dels poblats, tenien els fonaments i la part inferior dels murs de pedra, col·locats sobre el terreny o sobre la roca base, el sistema utilitzat era el de la pedra seca. Aquests sistema era una sòlida base pel sosteniment de la part superior i un excel·lent aïllant de l’humitat. 

La part superior dels murs era de toves o tàpia, les toves es fabricaven posant en motlles de fusta una barreja d’argila, sorra, aigua i palla i després es deixava assecar al sol, eren els totxos o totxanes d’abans i s’unien amb argila líquida. El procés de la tàpia era més laboriós, la barreja era la mateixa però en lloc de la palla s’hi posaven pedres i es construïa un sistema d’encofrat directament al mur, tantes vegades com fos necessari. 

Els murs s’emblanquinaven amb argila liquida i calç per a impermeabilitzar-los i fer-los més lluminosos, a l’interior de les cases de vegades les parets es decoraven amb motius pictòrics lineals. 

Generalment les restes que es conserven, pel que fa a les cases, son les parts inferiors dels murs de pedra i de vegades, a l’enderroc, restes de toves o senyals de les bigues 

Aquest sistema fou emprat esporàdicament en masos i cabanes fins no fa tants anys, es pot veure, per exemple, vora el poblat dels Castellons, el mas del Pubill està construït en part amb aquest sistema i anant cap a Lleida, a la vora de la carretera entre Torrebesses i Sarroca, n’hi ha un grapat. 

Les teulades, planes o amb una lleugera inclinació a un vessant eren fetes amb bigues de fusta i branques o canyes que després es recobrien amb argila, sovint tenien una obertura per a la evacuació del fum. 

                                                              Assentament de Sebes a Flix

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

Textos de Francisco Gracia i Glòria Munilla

Il·lustracions de Francesc Riart i Oriol Garcia

Editat per Signament edicions i Edicions El Mèdol

Els Ibers

Fa deu anys, després d'assistir a les jornades de Tivissa, des de la Cana vàrem preparar un seguit d'articles sobre els ibers, molt senzills i esquemàtics, pensats per a que tothom els pugués començar a conéixer. Moltes de les coses de la introducció són encara vigents i he cregut que estaria bé publicar en aquest bloc tota aquella sèrie d'escrits.

La Veu de Flix, juliol de 2002

A les I Jornades d’Arqueologia de Tivissa, al novembre de l’any passat, hi van participar els principals investigadors, tant dels Països Catalans com de l’Aragó, tots van destacar la importància de la riquesa arqueològica del territori ebrenc, a les conclusions finals, tots aquests científics van destacar les possibilitats de desenvolupament, tant cultural com econòmic, d’aquestes terres amb la condició d’apostar decididament per la recuperació, conservació i divulgació del Patrimoni Ibèric.

A aquestes interessants jornades hi vàrem assistir alguns membres de La Cana i, sabent el patrimoni que tenim a Flix, podem dir que vam sortir plens d’una sana enveja pels pobles que ja fa una colla d’anys que treballen pel seu patrimoni i conscients que havíem de fer alguna cosa per no perdre el tren que s’ha començat a moure en aquestes terres. Allí ens vam assabentar de la ubicació a Tivissa d’una seu del Museu Arqueològic de Catalunya i la decisió, anunciada pel delegat de cultura a les terres de l’Ebre, Sr. Josep Cid,  de fer a Vinebre una altre museu que ha rebut una subvenció de 30000 Euros (5 milions de pts.), de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, per a la redacció del projecte que en el futur ha de convertir l’edifici de Ca Don Joan en un museu comarcal.

La Cana ja fa temps que reclama un museu a Flix, tenim un patrimoni prou important que ho justifica i un lloc ideal per a fer-lo i amés, com ja hem explicat moltes vegades creiem que és perfectament compatible amb els altres projectes, que esperem doncs? el tren s’ha posat en marxa i no el volem perdr.

Per una altra banda les excavacions del poblat dels Castellons son a la seva fase preliminar, ja és alguna cosa perquè fa una colla d’anys que es reclamava l’estudi d’aquest important assentament i la seva necròpolis, això hauria de ser només el principi d’una sèrie d’actuacions vers el nostre patrimoni si realment ens ho volem prendre seriosament i creiem de debò en les nostres possibilitats turístiques i cultural.

Jaume Noguera,  guanyador del X Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, amb el treball “Ibers a l’Ebre” destaca la importància d’aquest patrimoni i en concret del  poblat dels Castellons, per les seves  especials característiques de situació, d’extensió dels habitats i de l’existència de la necròpolis d’incineració, datant-lo, provisionalment, a cavall del segles VI i V aC.

Hi ha molta gent que encara es pregunta qui eren els ibers, per això i perquè pensem que un no estima el que no coneix, encetarem una sèrie d’articles divulgatius que potser en alguns aspectes no tindran el necessari rigor científic, ja que el que pretenen és despertar l’interès per aquesta part de la nostra història. A molts els sorprendrà saber de l’alt grau de desenvolupament assolit per la cultura ibèrica i l’important llegat que ens han deixat.

             

Els ibers (1)

Diuen els investigadors que els topònims dels rius son els que millor resisteixen el pas del temps. Un d’aquests noms de riu, el nostre, va servir per a donar nom a un conjunt de pobles que habitaven la conca mediterrània occidental, des d’Andalusia fins el Llenguadoc i per extensió a tota la península ibèrica. Eren els ibers o habitants de la regió del  Iber o Ibre, que alguns erudits diuen que és una paraula indoeuropea que vol dir precisament RIU. Aquest nom és present en nombrosos topònims com Ebre, Fontibre, Hebron, les illes Hèbrides, Tíber, Embrum (Alps marítims), Ebros o Ebrillos (afluent del Duero), Iber (riu de l’Àsia occidental) ...

L’Ebre ja era des de temps remots una via de comunicació molt important, darreres investigacions documenten l’arribada dels fenicis a aquestes terres, la navegació fluvial  és citada per historiadors romans i són nombrosos els testimonis d’un important comerç. Tot el seu curs estava guarnit de torres de vigilància i poblats situats dalt de turons, les restes d’aquests nombrosos assentaments, a banda i banda de l’Ebre,  són un testimoni irrefutable del riu com a sustentador de la vida des de temps immemorials.

La cultura  ibèrica es va començar a configurar al final de l’Edat del Bronze, cap al segle VII aC. i es va desenvolupar, durant més de 500 anys, fins que la civilització romana es va imposar. Els ibers van ser una civilització molt avançada, consolidada a partir del segle VI aC., tenien una estructura social jerarquitzada que s’organitzava en tribus que controlaven un determinat territori.

De tot el mosaic de pobles o tribus ibèriques, els habitants del curs final de l’Ebre s’anomenaven ILERCAVONS, és el nom dels nostres avantpassats coneguts més antics, dels quals a Flix,  conservem importants jaciments com els dels Castellons, Sebes o Moselló.

És molt difícil definir els límits del territori ilercavó, per una part per la inexactitud de les fonts clàssiques (els escriptors romans), per una altra per la, encara poca, documentació arqueològica i potser la més important, que és que no hauríem de pensar en  Ilercavònia com en un estat modern, amb les seves administracions i fronteres, més aviat seria un territori unit per la dependència de la gent d’un cap o príncep i molt influït pels límits geogràfics naturals.

Així els límits aproximats, vàlids per a les fases finals de la civilització ibèrica, serien els que avui són les comarques de La Ribera d’Ebre, la part més meridional del Priorat, El Baix Ebre, El Montsià, La Terra Alta, part de la comarca del Matarranya, la part del Baix Camp de Vandellòs i una part del nord de Castelló.

Tenien complexes creences i rituals funeraris, eren agricultors i ramaders, experts guerrers i artesans i gaudien d’una llengua i escriptura pròpies. Van ser el fruit de la seva pròpia evolució i transformació i no eren gent vinguda de l’Àfrica com es creia fa anys, eren els descendents de la gent del neolític i de l’Edat del Bronze, gent d’aquesta terra. Són part dels nostres orígens, de les nostres arrels.

                     

CRONOLOGIA

Neolític	5000 a C Primers pastors i agricultors Poblament de les illes  Mediterrànies Sedentarització progressiva Art rupestre Ceràmiques i teixits Cultura de sepulcres de fossa Inicis del megalitisme
Calcolític	2000 a C Desenvolupament del megalitisme Primers objectes metàl·lics Ceràmiques campaniformes
Edat del Bronze	1800 a C Rituals funeraris complexos Metal·lúrgia del bronze Contactes amb poblacions centreuropees Art rupestre esquemàtic Primers poblats amb urbanisme
	1220 a C Arribada de poblacions nord-pirinenques Desenvolupament i expansió del urbanisme dels poblats Ritual funerari de la incineració Evolució vers societats estratificades Generalització de la metal·lúrgia del bronze Dipòsits d’objectes de bronze
Edat del Ferro	600 a C Contactes amb Fenicis, Etruscos i Grecs. Desenvolupament de la cultura ibèrica

                       

                                                           Text del dibuix “La vida dels Ibers”

1.- Mercant fenici, la fundació de colònies fenícies i gregues fomentaren el comerç

2.- Les ciutats, generalment emmurallades eren el centre de poder i redistribució econòmica

3.- La caça era una activitat estesa i formava part de la seva alimentació

4.- Sembraven els camps amb rotació anual, un any cereals, l’altre llegums

5.- Els animals domèstics, com bous i ovelles, s’utilitzaven per a tir, llaurar, llet i només quan deixaven de ser útils s’alimentaven amb ells

6.- L’escriptura la manejaven els escribes que ho feien sobre làmines de plom, les persones de categoria social alta sabien llegir i escriure

7.- A través de la riquesa dels vestits i ornament les dones mostraven la seva posició social

8.- Únicament podien ser guerrers els aristòcrates, el cavall era un element de prestigi del més alt nivell

9.- La ceràmica era un útil d’us quotidià i les grans gerres servien per a emmagatzematge i transport

10.- Eren grans productors de teixits de llana i lli, el color per excel·lència era el roig carmí

11.- Molí d’oli, produïen oli, vi i cervesa

12.- La introducció del torn pels pobles colonitzadors aportà un progrés tecnològic decisiu perquè va permetre la producció en sèrie

13.- Pira funerària, els cadàvers eren incinerats

14.- Els guerres usaven el disc de cuirassa subjecte al centre del cos i a l’esquena per una sèrie de corretges, portaven un ample cinturó del que penjava la beina de l’espasa, anomenada “falcata”

Catalunya i Itàlia Memòries creuades, experiències comunes. Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil i fins a la Transició (1936-1977)

Unes interessants jornades sobre un tema bastant desconegut. 

Informació enviada pel Memorial Democràtic

Introducció

La relació entre Catalunya i Itàlia al llarg del segle xx ha estat especialment intensa a partir d’unes experiències comunes que, paradoxalment, no han generat unes memòries compartides. En aquest sentit, ni la memòria de la intervenció feixista, així com tampoc la dels combatents antifeixistes italians que participaren en la Guerra Civil espanyola, alguns d’ells personatges claus en la construcció de la República italiana després de la Segona Guerra Mundial, no han estat incorporades a la memòria pública de l’antifeixisme italià. L’evidència que a Catalunya i a Espanya es va assajar una guerra també entre italians, que fou pròleg de la guerra civil posterior a l’Itàlia dels anys quaranta, i el fet que aquella intervenció tingués un marcat caràcter ideològic, anterior al pacte amb l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial, entraven en plena contradicció amb algun dels mites sobre els quals es construí la memòria antifeixista italiana. Aquesta memòria entenia la guerra dels anys quaranta com una guerra d’alliberament (Liberazione) i no pas com una guerra entre italians feixistes i italians antifeixistes, així com també que el poble italià s’havia vist portat a una guerra agressiva i amb un marcat caràcter ideològic, que no volia, per causa de l’aliança entre Hitler i Mussolini. La memòria de la Guerra Civil espanyola contradeia aquests supòsits.

Així mateix, la memòria de la Guerra Civil espanyola construïda durant el franquisme havia obviat fins fa ben poc la memòria de la intervenció feixista italiana. La seva inclusió hauria dificultat la reducció de la memòria pública del conflicte a una guerra entre germans, a un desastre sense més, tot prescindint dels valors i els projectes socials i polítics que hi havia en joc. La intervenció al costat dels sollevats de les potències feixistes que s’erigirien en les protagonistes de l’inici de la Segona Guerra Mundial, hauria comportat en aquest sentit una caracterització més clara del franquisme. En aquest marc, l’articulació de la memòria de la Guerra Civil, del franquisme i de l’antifranquisme en experiències europees compartides ha de ser una de les claus de la construcció de la memòria democràtica de la nostra societat.

Aquestes congrés es constitueix així en un diàleg, que ha de contribuir a la construcció de les

memòries democràtiques de tots dos països, Catalunya i Itàlia, per cercar l’enfortiment mutu en

l'articulació dels necessaris camins de memòria dins l’àmbit europeu compartit. És en aquest marc que cal situar l’experiència comuna de l’emergència de la crisi de les memòries públiques viscuda d’ençà dels anys noranta i els nous reclams de memòria. És també en aquest espai d’experiències compartides on hem de situar les bases de la construcció de memòries democràtiques no autoreferencials que s’enforteixin mútuament.

Programa

25/11/2011

9.00h Acreditacions

9.30h Inauguració oficial: Sr. Agustí Alcoberro (director del Museu d’Història de Catalunya), Sr. Salvatore Schirmo (representant del Consolat General d’Itàlia a Barcelona), representant de l’Associació AltraItalia, Sr. Joan Auladell (director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament).

10.30h Conferència inaugural: Sr. Joan Villarroya (historiador, Universitat de Barcelona). Algunes consideracions sobre la intervenció militar italiana a la Guerra Civil.

11.00h Feixisme i antifeixisme: dues guerres civils, una sola lluita

Moderador: Sr. Giovanni Cattini (historiador, Universitat de Barcelona)

Sr. Marco Puppini (historiador, Universitat de Trieste, vicepresident d’AICVAS). La

participació italiana en les Brigades Internacionals i la seva memòria posterior a Itàlia.

Sr. Claudio Venza (historiador, Universitat de Trieste). Els anarquistes italians a la Guerra Civil.

Sr. Andy Durgan (historiador, Fundació Andreu Nin). Els italians al POUM.

Sra. Lucia Ceci (investigadora, Universitat de Tor Vergata, Roma). Els catòlics italians davant la Guerra Civil.

13.30h Debat

16.00h Franquisme, feixisme i revisionisme

 Moderador: Sr. Javier Tébar Hurtado (historiador, subdirector de Segle XX)

Sr. Xavier Vinader (periodista i escriptor). L’estratègia de la tensió. Feixistes italians a Espanya.

Sr. Saverio Ferrari (periodista i escriptor). Comunicació: Les trames feixistes italianes i la dictadura espanyola.

Sr. Andrea Tappi (historiador, Associazione Storie In Movimento). Revisionisme i neorevisionisme: el cas del Diccionario Biográfico Espanyol.

Sr. Alberto Tridente (sindicalista, ex diputat del Parlament italià). De Franco a la globalització: Experiències de solidaritat sindical internacional Itàlia-Espanya.

17.30h Debat

19.00h Presentació de llibres

Ebre 1938. No Passaran, editat per AICVAS en ocasió del 75 aniversari de la Guerra Civil, presentació a càrrec de l’autor, Sr. Marco Puppini.

Marzo 1938. Bombardeos italianos en el Bajo Aragón de Roberto Alquézar Peña, David Alloza Gracia, Natanael Falo Alquézar, editat per l’Ajuntament d’Alcorisa, presentació a càrrec del Sr. Pascual Aguilar.

Antifascistas alemanes en Barcelona (1933-1939). El grupo DAS: sus actividades contra la red nazi y en el frente de Aragón, D. Nelles, H. Piotrowski, U. Linse, C.García, editat per Sintra Editorial i presentat pel Sr. Carlos García i pel Sr. Harald Piotrowski.

20.30h Espectacle teatral “Mai Morti” (Mai morts) amb Bebo Storti

Dramatúrgia i direcció de Renato Sarti, Teatro della Cooperativa, Milà (amb subtítols en català).

Teatre Gespa, Centre Sant Pere Apòstol

c/ Sant Pere més Alt, 25

Entrada gratuïta fins a exhaurir la capacitat de la sala. Durada 1h i 10’

Amb la col·laboració d’AICVAS i de l’Associazione “Giovanni Pesce” de Milà.

26/11/2011

9.00h Els bombardeigs sobre Catalunya: la responsabilitat feixista italiana El marc legal

Moderador: Sr. Flavio Guidi (professor d’Història del Liceo Italiano de Barcelona i membre d’AltraItalia)

Sra. Paola Lo Cascio (Centre d’Estudis Històrics Internacionals – UB). La responsabilitat feixista italiana.

Sr. Josep Cruanyes (advocat, Comissió de la Dignitat). La il·legalitat de la intervenció italiana en la Guerra Civil.

Sr. Jaume Asens (advocat, assessor legal d’AltraItalia i ARMH en la denúncia presentada a l’Audiència Nacional). La justícia universal: la denúncia dels bombardeigs italians sobre Catalunya.

10.15h Debat

11.30h Camins de memòria: Itàlia, Catalunya i Europa

Moderador: Sr. Carles Vallejo (Associació Catalana d’Expresos Polítics, president del Memorial Democràtic dels Treballadors i Treballadores Seat)

Sr. Filippo Focardi (historiador, Universitat de Pàdua). Comunicació: Les guerres de la memòria a Itàlia.

Sra. Laura Zenobi (historiadora, Editorial SEI Torí). La memòria catòlica de la intervenció italiana en la Guerra Civil.

Sr. Xavier Domènech (historiador, CEFID-UAB). De la memòria fragmentada a les debilitats de la memòria: l'absència de la intervenció italiana en la construcció memorial de la guerra i el franquisme.

12.45h Debat

13.45h Cloenda

Introducció a la figura d’Ada Grossi, veu italiana de “Ràdio Llibertat” de Barcelona durant la Guerra Civil, a càrrec del Sr. Giuseppe Aragno (coautor de Storie di Ada i autor de Antifascismo popolare)

Comiat.

Agraïments: Juan Goytisolo, Giulietto Chiesa, Paolo Flores d’Arcais i Antonio Tabucchi.

Museu d’Història de Catalunya

Plaça Pau Vila, 3

08003 Barcelona

Informació i inscripcions:

Entrada lliure prèvia inscripció.

Per telèfon: 93 551 91 55 (de dilluns a divendres, de 9h a 14h)

Per correu electrònic: memorialdemocratic@gencat.cat

Cal adjuntar:

Nom complet:

Telèfon de contacte:

Correu electrònic:

A totes les sessions es disposarà de traducció simultània català-italià / italià-català