23 de des. 2011

El Castell Nou de Flix a les Jornades Internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic


Entre els passats dies 15 i 18 de desembre van tindre lloc les Jornades Internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, dedicades exclusivament a les fortificacions i les intervencions en el patrimoni defensiu. Les jornades pròpiament dites, amb la presentació de les diverses ponències es van desenvolupar a Barcelona, a la seu del Col·legi d’Arquitectes i Aparelladors de Catalunya (COAC) els dies 15, 16 i 17. Durant el dia 18 de desembre s’efectuà una visita guiada al recinte defensiu de Tortosa.


Diversos especialistes vinguts de tot el món van exposar els seus coneixements i experiències tant pel que fa a la restauració d’aquest patrimoni força abundant, com als aspectes teòrics de la construcció dels diferents tipus de fortificacions al llarg de diverses èpoques, el que es coneix com a poliorcètica. Els diversos àmbits que comprenien les ponències foren “Intervencions en el patrimoni defensiu. El cas de Barcelona”, “L’Antiguitat al Mediterrani. El cas deCatalunya”, “La fortificació andalusina, exemple de protecció del territori”, “Els senyors feudals i les ciutats. Poders paral·lels a l’Edat Mitjana”, “Fortaleses modernes. Influència de l’artilleria en la poliorcètica” i “Patrimoni recent. Conjunts militars del segles XIX i XX”. Fou en l’últim dels àmbits on el dia 17, dissabte, al vespre, es presentà la ponència “Restauració del Castell Nou de Flix”, a càrrec de Miquel Orellana Gavaldà, un dels arquitectes que van projectà i dissenyà la restauració del nostre castell. Orellana inicià la seua intervenció amb una breu explicació de la història del Castell Nou, des de la seua primera construcció durant la Primera Guerra Carlista fins el seu nou condicionament durant la tercera carlinada, per passar a descriure el seu procés de degradació fins poc abans de la seua restauració. Exposà seguidament les línies bàsiques de la primera fase de restauració, mostrant els diversos plànols del projecte, indicant les modificacions que es van anar assolint sobre la marxa. Va mostrar així mateix, amb fotografies, l’evolució dels treballs del nou condicionament fins el final de l’obra. La intervenció de Miquel Orellana finalitzà amb l’enumeració dels objectius de la segona fase de la restauració del Castell Nou. Així mateix, va destacar la singularitat del Castell Nou de Flix com un cas únic d’una fortalesa bastida pels carlistes i que s’ha pogut conservar en bon estat.
Durant el dissabte es mostraren altres casos de restauració i estudi de fortaleses, de les quals, per proximitat geogràfica, val a destacar la ponència “Estudi de les Muralles de Tortosa”, de Vera Hofvauerová, i “El recinte murallat del Turó de la Seu Vella de Lleida”, de Carles Sáez, Jordi Segura i Xavier Rodríguez. Així mateix, en dies anteriors també s’exposaren treballs dedicats a les muralles de Tarragona, als castells de Miravet i Ulldecona i al conjunt edificat de l’Hospitalet de l’Infant.
Les jornades van comptar amb un ampli suport d’institucions oficials -entre elles, l’Ajuntament de Flix-, entitats i empreses.

Josep Antoni Collazos Ribera

20 de des. 2011

Poblat de Sebes, treballs de consolidació de la necròpolis

Informe consolidació necròpolis protohistòrica de Sebes (Flix, Terres de l’Ebre)
Novembre 2011
(Extracte)


En el decurs de les campanyes anteriors, desenvolupades entre 2005 i 2011, s’ha documentat l’existència d’un hàbitat de la primera edat del ferro, un assentament ibèric situat als seus peus, una necròpolis de la primera edat del ferro ubicada a uns dos-cents metres del poblat coetani, una estructura rectangular d’època medieval o moderna i, per últim, les estructures defensives construïdes durant la batalla de l’Ebre de 1938. Aquestes estan emmarcades en el Projecte de recerca arqueològica sobre les estratègies d’ocupació del territori i la seva evolució a les comarques del curs inferior de l’Ebre durant la protohistòria i l’antiguitat, del qual n’és el director el Dr. Joan Sanmartí (Universitat de Barcelona).


La necròpolis de la primera edat del ferro havia estat objecte d’intervencions durant les campanyes de 2005 (excavació d’una sepultura completa i identificació de tres estructures més) (Noguera 2005), 2007 (amb la documentació d’un total de sis noves sepultures tumulars i altres estructures construïdes associades, a més d’un vas dipositat directament retallant l’argila natural, sense cap indicador extern) (Noguera, Olmos, Cervelló 2007), 2008 (amb la identificació de tres noves sepultures tumulars, dues estructures construïdes de funcionalitat incerta i tres vasos cineraris aïllats) (Noguera, Olmos, Cervelló 2008), i 2009 (amb la identificació de sis noves estructures tumulars, tres sepultures aïllades i 11 vasos, en diferents estats de conservació) (Noguera, Olmos, Belarte, Cervelló 2009). L’estudi de les restes paleoantropològiques ha estat realitzat a càrrec del Grup de Recerca en OsteoBiografia de la Universitat Autònoma de Barcelona (Fadrique, Malgosa 2006; Piga, Malgosa 2007, 2008 i 2009).


A més, l’any 2008 es va procedir a l’aixecament topogràfic de totes les estructures exhumades a la necròpolis, així com la instal·lació d’una quadrícula destinada a la realització d’una campanya de prospecció geofísiques, que va ser duta a terme el mateix any 2008 a càrrec de l’empresa SOT Prospection (Sala, Garcia 2008). La comprovació arqueològica de les prospeccions efectuades va ser realitzada durant la intervenció de 2009, amb resultats negatius.
Pel que fa a les intervencions de consolidació, al desembre del 2007 es dugué a terme una primera campanya a la necròpolis protohistòrica de Sebes. Aquesta comptà amb la direcció tècnica de Frederic Cervelló (ÀPEX, arqueologia i serveis culturals) i el seu finançament anà a càrrec de l’Ajuntament de Flix mitjançant un ajut ACOM (Ref. 2007 ACOM000033). Es procedí a la consolidació de les sepultures SP08 i SP09, que eren les que en aquells moments presentaven una estructura més ben definida i unes condicions més òptimes per fer-les visitables, així com a la neteja, adequació i delimitació de l’àrea excavada. La intervenció esdevingué un primer pas per assolir l’objectiu final del projecte d’actuació arqueològica a Sebes: obrir al públic i fer visitable el jaciment en un futur proper.



FREDERIC CERVELLÓ RODES
PAU OLMOS BENLLOCH
30 DE NOVEMBRE DEL 2011

16 de des. 2011

Els Ibers 4



L’urbanisme
L’estructura urbanística dels poblats ibèrics s’adaptava a l’orografia del terreny, moltes vegades el traçat del mur perimetral de defensa delimitava l’àrea urbana. Les dimensions del poblat i les característiques del terreny condicionaven el traçat dels carrers i la distribució de les diferents construccions. És molt comú el poblat d’un o dos barris de cases amb un carrer central que defineix un tipus d’assentament evolucionat a la vall de l’Ebre a partir de models del bronze final. Aquests trets constructius perduraren durant la fase de l’ibèric ple (s. V-IV aC), després es documenten sistemes més avançats amb una xarxa viària més complexa. 

Hi ha una gran diversitat de traçats urbanístics del poblats, tot i això han estat classificats en poblats de cim o altiplà, de vessant i de planura. 

El poblat dels Castellons, per exemple, en el seu nucli principal presenta les característiques del tipus de cim, encara que es veuen restes de construccions en un vessant i d’altres fora del recinte delimitat a dalt del turó. 

També existeixen diversos tipus de cases, en la fase antiga son comunes les de planta rectangular o quadrangular simple, amb un únic espai on es desenvolupa la vida quotidiana (descans, emmagatzematge, transformació de matèries primeres, preparació dels aliments, etc.). Aquest tipus va acabar evolucionant cap a les de tipus compartimentat, be per la divisió interna del habitatge o be per la suma de diversos mòduls al voltant d’un espai central. 

Els habitatges podien tenir una sola planta, una planta amb un petit magatzem a dalt o dues plantes i a l’interior hi havia estructures de combustió, bancs utilitzats pel descans o com a prestatges i diversos tipus de mobiliari. Al no tenir finestres, la il·luminació, que només entrava per la porta i l’evacuació del fum, per una portella abatible situada al sostre, eren els principals inconvenients d’aquestes cases. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

                  




7 de des. 2011

Els Ibers 2 i 3.

 El territori 

El territori on vivien els ibers en quan a la seva organització bàsica, la tribu, te diferències si es tracta de les zones sud, sud-est i llevant de la península Ibèrica o del nord, en tots aquests articles ens referirem a la zona nord, la nostra.
La tribu, en la zona nord era controlada per consells d’ancians, en casos de conflictes o guerres delegaven en un cabdill, Indíbil i Mandoni ho van ser dels Ilergets (terres de Lleida). A partir del poblat principal, generalment fortificat (oppidum) s’organitzava el poblament i l’explotació dels seus recursos.
 L’assentament principal era situat en un lloc enlairat, per raons de prestigi, control i defensa, proper a les rutes comercials i a les zones d’explotació econòmica. Prop d’aquest poblat principal es situaven les necròpolis de les famílies dirigents. L’explotació agropecuaria es situava a les zones planes on hi havia granges i petits nuclis de població rural, apart de l’agricultura, altres recursos econòmics eren la ramaderia, l’explotació de masses forestals per a construcció i fabricació de carbó vegetal i la pesca, també disposaven de petits embarcadors destinats al comerç amb altres comunitats ibèriques o mercaders grecs i fenicis.
 El poblat dels Castellons de Flix respon perfectament a aquesta descripció, està en un turó estratègicament situat, dominant el riu i els camins que venen tant del Priorat com del sud de la Ribera, estava fortificat, disposa de necròpolis, domina la vall del mateix nom on es situarien els petits nuclis de població rural (els masos), hi ha boscos aprop, tant de ribera com de secà, te el riu a la vora per a pescar i segurament l’embarcador no estaria gaire lluny de la barca actual on hi baixarien pel petit sender, a la vessant de la muntanya, que encara avui existeix. Molt semblant és també la situació del poblat de Sebes. 




Poblat dels Castellons a Flix

Poblat de Sebes a Flix
El sistema constructiu 

Les cases adossades era el sistema bàsic d’urbanisme dels poblats, tenien els fonaments i la part inferior dels murs de pedra, col·locats sobre el terreny o sobre la roca base, el sistema utilitzat era el de la pedra seca. Aquests sistema era una sòlida base pel sosteniment de la part superior i un excel·lent aïllant de l’humitat. 

La part superior dels murs era de toves o tàpia, les toves es fabricaven posant en motlles de fusta una barreja d’argila, sorra, aigua i palla i després es deixava assecar al sol, eren els totxos o totxanes d’abans i s’unien amb argila líquida. El procés de la tàpia era més laboriós, la barreja era la mateixa però en lloc de la palla s’hi posaven pedres i es construïa un sistema d’encofrat directament al mur, tantes vegades com fos necessari. 

Els murs s’emblanquinaven amb argila liquida i calç per a impermeabilitzar-los i fer-los més lluminosos, a l’interior de les cases de vegades les parets es decoraven amb motius pictòrics lineals. 

Generalment les restes que es conserven, pel que fa a les cases, son les parts inferiors dels murs de pedra i de vegades, a l’enderroc, restes de toves o senyals de les bigues 

Aquest sistema fou emprat esporàdicament en masos i cabanes fins no fa tants anys, es pot veure, per exemple, vora el poblat dels Castellons, el mas del Pubill està construït en part amb aquest sistema i anant cap a Lleida, a la vora de la carretera entre Torrebesses i Sarroca, n’hi ha un grapat. 

Les teulades, planes o amb una lleugera inclinació a un vessant eren fetes amb bigues de fusta i branques o canyes que després es recobrien amb argila, sovint tenien una obertura per a la evacuació del fum. 






                                                              Assentament de Sebes a Flix


Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

Textos de Francisco Gracia i Glòria Munilla

Il·lustracions de Francesc Riart i Oriol Garcia

Editat per Signament edicions i Edicions El Mèdol