La bomba, quan fou trobada durant unes obres al carrer de les escoles.
(Fotografia: J.A. Collazos)
Instant en què la bomba -a l'esquerra de la imatge- acabava de ser extreta.
(Fotografia: J. Revillas / Diari de Tarragona)
Detall de la fotografia anterior.
La bomba, un cop col·locada al vehicle dels artificiers dels Mossos d'Esquadra
(Fotografia: J.A. Collazos)
A l'espera de què es pugui aclarir la naturalesa de la bomba trobada, plantejo tot seguit tres hipòtesis. Tenint en compte que tant l'aviació italiana com l'alemanya durant la Guerra Civil van experimentar amb nous aparells i armes, ens portaria a pensar que la bomba trobada fou un nou prototip que es provà durant el conflicte, i que no es va arribar a generalitzar el seu ús. Això explicaria aquest inicial desconeixement que hi ha davant l'artefacte trobat. De ser així, de ben segur que existiria algun document que ho corroborés, però difícil de trobar i contrastar, al cotrari d'haver estat un model de bomba dels usats habitualment i dels quals abunden tant les restes com la documentació al respecte.
La següent hipòtesi em fou suggerida per Benjamín Muñoz; qui el coneix, sap que domina força la qüestió sobre tipologia de bombes, tot i que en aquest cas tampoc no ho acaba de veure-ho clar. Segons em va dir, podria tractar-se d'una bomba italiana, tipo torpedin, la qual tenia una forma allargada. Un model que s'ha pogut localitzar, dins d'una publicació anomenada Catálogo de municiones. Clase D - Bombas, apareix un model que per les seues característiques s'aproximaria a la bomba trobada al carrer de les Escoles i que reprodïm més avall. Té un diàmetre de 255 mm, semblant al de la bomba de Flix, però la llargària és menor (1,036 metres), igual que el seu pes tampoc, 100 quilograms. En la pàgina web Sagunt bajo las bombas, s'indica que la llargària era de 1,233 metres, seguint essent menor que la del carrer de les Escoles. No obstant, cal tindre-la en compte com una de les opcions més plausibles.
Tenint en compte la seua semblança física, una tercera possibilitat és que es tractés d'una bomba bengala o bomba lluminosa, com la que es reprodueix més avall, que correponen a dos variants del model alemany LC50F. Aquest enginy s'utilitzava per assenyalar als avions bombarders els objectius a atacar en els bombardejos nocturns (recordem que el primer bombardeig de Flix, el 23 de febrer de 1937, es féu de nit). Les del model, portaven un paracaigudes (Fallschirm, en alemany); la llum era produïda per la combustió de magnesi. Tant el seu diàmetre -200 mm- com la seua forma cilíndrica són molt semblants a la bomba trobada a Flix. Però aquí ens tornem a trobar amb què la llargària és menor (1,091 metres).
Sigui el tipus de bomba que sigui, una cosa que interessa és que les restes d'aquest artefacte puguin tornar a Flix, i ser exhibida al refugi antiaeri del carrer de Sant Josep, juntament amb les altres dos bombes -de 50 i 250 quilograms- que hi ha ubicades. El mateix dia, verbalment, des de l'Ajuntament es féu la petició. Desitgem que així sigui i passi a formar part del notre patrimoni històric.
La bomba torpedin de 100 quilograms, descrita al Catálogo de municiones. Clase D - Bombas.
Bombardeig sobre la ciutat de Sagunt; a la dreta, una bomba torpedin.
(Font: web Sagunt bajo las bombas)
Tenint en compte la seua semblança física, una tercera possibilitat és que es tractés d'una bomba bengala o bomba lluminosa, com la que es reprodueix més avall, que correponen a dos variants del model alemany LC50F. Aquest enginy s'utilitzava per assenyalar als avions bombarders els objectius a atacar en els bombardejos nocturns (recordem que el primer bombardeig de Flix, el 23 de febrer de 1937, es féu de nit). Les del model, portaven un paracaigudes (Fallschirm, en alemany); la llum era produïda per la combustió de magnesi. Tant el seu diàmetre -200 mm- com la seua forma cilíndrica són molt semblants a la bomba trobada a Flix. Però aquí ens tornem a trobar amb què la llargària és menor (1,091 metres).
Josep Antoni Collazos Ribera