26 d’oct. 2011

L'Associació La Cana compleix 10 anys.

Avui és una data important per a l’associació La Cana, aquesta és la presentació que es feia a la web fa deu anys:

La Cana és el nom amb què el dia 26 d'octubre de 2001 es constituïa a Flix l'ASSOCIACIÓ PER A LA DEFENSA DEL PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUEOLÒGIC DE FLIX.
La Cana s'ha proposat l'objectiu de treballar per la defensa, estudi, conservació , divulgació, etc. del patrimoni històric i arqueològic de la vila de Flix.
El nom de la Cana fa referència a una antiga mesura de longitud. Actualment, a la plaça Espanya (avui plaça Major) encara hi ha la que utilitzaven els comerciants quan el mercat es feia en aquest indret. També és el nom del riu de la Cana, afluent de l'Ebre que desemboca al marge esquerre del meandre que descriu el riu al pas pel nostre terme.

I la pàgina dedicada a les activitats de l’associació:

“Des del 26 d'octubre de 2001, data en què es va constituir l'associació, La Cana va començar a caminar, gent de Flix preocupada per la conservació i recuperació del nostre patrimoni van començar a treballar amb molta il·lusió per tal d'aconseguir uns objectius que d'antuvi poden semblar utòpics, però, amb el seu esforç, la col·laboració del vilatans i la implicació de les institucions, tard o d'hora, poden esdevenir una realitat.


Avui, 10 anys després, podem dir que alguns d’aquells somnis s’han fet realitat, molts d’altres queden pendents encara. Continuarem treballant!


L'associació prengué el nom de la mesura, mitja cana, que és que és al Cantó de la Cana, aquí el podeu  veure abans de possar-hi la placa.





I aquest és el mateix cantó després, quan es feu una petita neteja i es va instal·lar una placa informativa amb motiu de les Jornades de Patrimoni de l'any 2009:



En aquella ocasió l'escriptor Andreu Carranza ens va llegir el seu conte "El Cantó de la Cana"




La Cana

Una antiga unitat de mesura

Al començament l’homo sapiens va haver de sentir la necessitat de comparar objectes o distàncies i es de suposar que els coneixements primaris es devien inclinar per major, menor o igual. Després es devien anar formant a les seves ments conceptes més amplis fins arribar a la necessitat de comparar, per a això fa falta un element de referència i aquell al que es vol relacionar. Neix així el concepte de medició, o sigui determinar quantes unitats de mesura hi caben en un objecte que és motiu d’anàlisi.
D’on es podia obtenir aquesta unitat? La resposta és absolutament lògica, del mateix ésser que realitzava la comparació o medició, és per això que des de l’origen dels temps trobem com a unitats de mesura les distintes parts del cos, dits, peus, braços, etc. Així cada poble primitiu va anar creant el seu propi sistema de mesures, es tracta de l’adopció d’un sistema antropomètric d’unitats.
Però com és obvi que no tots els homes no tenen dimensions iguals, ja a Babilònia i a Egipte s’han trobat antecedents de mesures patró, que gravades en un element estable permetien l’aplicació d’elements iguals per als usuaris.
Entre els més antics patrons de mesura de longitud hi ha l’anomenat “Peu de Gudeo”, governador de Lagash a l’any 2575 a. C., gravat a una estàtua seva amb les seves subdivisions, com un regle graduat, amida 26.45 cm, està dividit en 16 parts i es troba al Museu del Louvre.
A Egipte, cap a l’any 3000 a. C. s’utilitzava un sistema decimal i s’ha trobat un patró gravat a un cub de marbre negre amb dos senyals que separaven la distància bàsica del sistema, el “colze mestre”, també anomenat “auna faraònic” de 45 cm, amb el que es comparaven les “vares" de mesurar. Dels anys 1500 a 1700 a. C. s’han trobat patrons fets de fusta.
A l’Antic Testament hi ha diverses referències a mesures de longitud, la “canya” de aproximadament 3 m, el “colze” de la articulació del braç a la punta dels dits, de 45 cm, el “pam menor”, que seria l’ample de la ma de 7.5 cm i el “pam major” del dit gros al dit petit de 22.5 cm.
Els romans van donar una gran importància a les unitats de mesura i disposaven de patrons que estaven dipositats al temple de Càstor i Pòlux, a l’àrea central del foro i custodiats pels sacerdots. Durant l’època imperial aquesta feina la feia el prefecte de la ciutat.
La unitat bàsica era el peu de 28 cm i en relació a aquest les altres unitats, el dit, el pam, el colze, el pas de 5 peus, i la milla de 5000 passos, amb algunes altres entre mig.
A aquestes mesures, aviat s’hi van afegir vares d’amidar; en el cas català, la cana, l’alna i el destre o la cana de destre. Al principi, es tractava de transposicions de mesures antropològiques: la cana eren vuit pams, per exemple, si bé amb el temps aquesta equivalència es va anar fent lleugerament incerta en molts llocs.   
L’alna venia a ser mitja cana (quatre pams), però no sempre. D’altra banda, alguns pobles de les Terres de Ponent, utilitzaven a la vegada l’alna i la cana, i fins i tot dues alnes, una per al lli i l’altra per a la llana, i, a més, la cana de Barcelona. Hi ha un territori exclusiu de l’alna que comprèn el Pallars, la franja central de la Noguera, el Segrià, les Garrigues, les muntanyes de Prades, el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta i, a llevant d’aquesta, una franja més o menys ampla on s’utilitzen l’alna i la cana, sovint en el mateix lloc. La resta era el domini de la cana.
La mesura gran més utilitzada és el destre o la cana de destre. Si bé amb posterioritat va quedar fixat en 2,81 m, amb una equivalència de 12 pams de destre, en els primers temps en trobem, fins i tot només per al destre de Barcelona, diferents definicions, totes aproximades.
La diversitat de mesures d’un lloc a un altre al llarg del temps va fer que diverses vegades s’intentés l’adopció d’un sistema únic que no va tenir èxit fins l’adopció del sistema mètric decimal que te poc més de 200 anys.
Va ser el sacerdot francès Gabriel Mouton, l’any 1670, el primer en intentar donar una base científica i propiciar un sistema decimal basat en la longitud de l’arc de meridià, al març de 1790 els francesos van decidir unificar totes les unitats de mesura dels seus extensos dominis europeus i que va propiciar la seva adopció per a la resta de països, per a descartar presumptes interessos de França es va decidir que els patrons fossin obtinguts de la natura, o millor dit relacionats amb el mon terrestre, es va encomanar la medició de l’arc de meridià entre París i Barcelona que va ser la base per a fixar la longitud del metre, l’any 1798 una comissió de científics varen confeccionar el patró.
El 10 de desembre de 1799 a França, en un dels primers decrets signats per Napoleó, s’adoptava el metre com a unitat de mesura però no va ser fins l’any 1840 que el sistema mètric decimal es va fer oficial. A Espanya la reina Isabel II va decretar, a l’any 1849, com obligatori l’ús del Sistema Mètric Decimal, l’any 1863 el Congrés espanyol va fer la “Ley de Pesas Y Medidas” que abolia l’ús de les antigues unitats però de fet es va anar ajornant fins al 1880.
A molts llocs de l’estat espanyol la mesura mes estesa era la Vara, amb una gran disparitat d’uns llocs a uns altres, per exemple a Castella  (0,8359m), Albacete (0,837m.) Alacant (0,912m.), Canàries (0,842m.), Pamplona (0,785m.), Saragossa ( 0,772m.) etc. A Catalunya, així com al Llenguadoc, Occitània i nord d’Itàlia, entre d’altres, la mesura principal era la Cana i també, com a tot arreu,  les unitats de mesura variaven molt segons la regió, la comarca i, fins i tot, la població.
A l’entrada d’algunes ciutats s’indicaven les mesures d’utilització dins de l’àmbit de la ciutat. així, per exemple, a la muralla de Barcelona hi havia una porta que s’anomenava Porta Ferriça (d’on deriva el nom de l’actual carrer) degut al fet que prop d’ella s’hi col·locaven uns patrons de ferro indicant les unitats de mesura de longitud oficials dins de la ciutat.
La cana mesurava aproximadament 8 pams, 6 peus o 2 passos, que son: 1.555 m. i la mitja cana aproximadament 4 pams, així, per exemple, hi havia la Cana de Girona 1.559 m, la  de Barcelona 1.555 m, la de Lleida 1.556 m, la de Tarragona 1.560 m,  la de Mallorca  1.564 m., la canya real 1.250 m, la de  Tolosa de Llenguadoc 1600 m i la de Carcassona 1.785 m. El destre, o cana de destre, equivalia a 12 pams de destre, 2,82 metres.
La cana quadrada era usada com a mesura de superfície. A Barcelona feia 2,438 m2; a Girona, 2,4304 m2; a Lleida, 2,4211 m2; a Tarragona, 2,4336 m2; a Mallorca, 2,4461 m2.
Dins  les mesures catalanes, trobem també dits (un dit travesser), polzades (el polze travesser, un dit i un terç), palmades (quatre dits, només en documents molt antics), pams, peus, colzades, passos i braces (els dos braços estesos); amb la complicació afegida que hi ha dos pams i dos peus: el pam d’1/8 de cana (pam cana, de 19,4375 cm) i el pam d’1/12 de destre (pam destre, de 23,318 cm), el peu d’1/6 de cana (25,93 cm) i el peu antic, pel qual s’acostuma a donar l’equivalència còmoda de dos peus, tres pams (29,156 cm). Aquest peu deriva segurament del peu romà, de 29,376 cm, i es troba també definit com a 2/19 de destre (29,685 cm) a les Ordinacions de Santacília.
També cal tenir present el peu carolingi, de 33,048 cm, 1/8 més gran que el peu romà.
A Barcelona, a la cantonada de la façana de la capella de Santa Llúcia, a la confluència dels carrers de Santa Llúcia i del Bisbe hi ha un bordó o ressalt de secció semicircular en una motllura esculpida a la pedra que suposadament servia de referent per la mesura de la cana destra barcelonina.

La presència d'aquesta unitat de mesura gravada a la pedra respon al costum d'exposar en lloc públic i construïts en matèria inalterable els patrons de les mides per tal de poder ser consultades i comprovades per tothom. Erròniament s'ha volgut identificar aquesta motllura amb la mesura comuna de la cana, quan del cert, la mesura gravada era la fixada per la cana destra barcelonina, no una mida ordinària de longitud, sinó l'usada com a mesura territorial.
El Consell de Cent, com a organisme regulador de la ciutat, va decidir col·locar simbòlicament en forma d'escultura la unitat de mesura de la cana, per tal que el comprador i venedor en qualsevol moment poguessin comprovar i ajustar les seves mesures. 
El procediment per donar i agafar mesures consistia a tallar una canya de manera que encaixés perfectament en la mesura gravada, i això ho repetien les parts en conflicte per tal d'unificar els criteris durant les disputes i desavinences constants de les vendes, en les quals era comuna la presència de la figura del mostassaf, que era el funcionari encarregat de vigilar i contrastar els pesos i mesures, que és documentat des del 1339 fins al 1715.
 Actualment al Bureau International de Poids et Mesures a Sévres (França) es conserva l’anomenat metro patró o metre prototípic internacional que es lligaria amb aquest costum d'esposar i fer públic el sistema de mesures.

La Cana fou una antiga mesura de longitud que es va utilitzar durant molt temps en els Països Catalans, la mitja Cana que  es conserva a Flix, a la Plaça Major,  mesura 78 cm (78 x 2 = 1560 cm), per tant és igual que la de Tarragona.
És a aquesta plaça perquè s’hi feia el mercat setmanal, l’any 1360 el rei Pere III va concedir a la vila de Flix el privilegi de celebrar mercat setmanal tots els dimarts, l’any  1951 es va traslladar a l’edifici actual, a la Plaça del Mercat, aquesta mitja cana s’utilitzava com a mesura patró, per a mesurar teles, cordes, etc.
És interessant veure com aquest nom s’ha conservat en  la forma verbal, actualment en desús, - “acanar” – . Amidar la llargària (d'una cosa, esp. d'un terreny) amb la cana i, per ext., amb qualsevol altra mida. Cobrar un preu que es considera excessiu en l'adquisició d'alguna cosa o a canvi d'algun servei. M'han acanat. Com acana, aquest home!
També s'utilitza encara l'expressió "acanar" per mesurar camps de conreu.
El que feien era sembrar el tros per veure quants sacs de quarteres, quartans i picotins s'hi podien sembrar i per Nadal, quan el sembrat ja estava nascut, agafaven una cana i marcaven una cana quadrada, on hi ha havia d'haver prop de 500 plantes per tenir una sembrada correcta de cabuda de sembrat. Així mesuraven el tros i tancaven el tracte.
És present també en la toponímia de Flix - Riu de la Cana -, i finalment tal com es coneix popularment la  cantonada de la Plaça Major, a Ca Fontanilles, on hi ha aquest antic patró de mesura - “Lo cantó de la Cana”  -






16 d’oct. 2011

La Sínia de l'Assut, Patrimoni Històric desaparegut.

Tot el patrimoni desaparegut de Flix era important, però la desaparició d’aquest complex de sínies, assut, molí i aqüeducte, potser és el més colpidor i desastrós de tots.

La roda petita movia els engranatges i les moles d’un molí de farina, la roda gran tenia 12 metres de diàmetre i pujava l’aigua fins un aqüeducte que conduïa l’aigua per a regar tant els horts de la seva vora com, travessant per davall del poble, tots els dels Xofars, al meandre, i també els horts dels Arenys, gairebé igual com en l’actualitat perquè quan es va destruir la sínia va generar una servitud que encara dura.

Al segle XVII fins hi tot aquesta instal·lació va ser fortificada amb una muralla al seu voltant (plànol de Beaulieu) i durant la guerra del francès va quedar inutilitzada durant anys, un fet que fou desastrós per a la vila de Flix. D’aquest sistema de reg hi ha molta documentació als arxius i als llibres d’història. 

Tot això fou destruït com a conseqüència de la instal·lació de la fàbrica l’any 1897, en el seu lloc es va construir l’anomenada “casa de turbines”, avui també desapareguda, que aprofitant el salt de l’assut, produïa electricitat pel funcionament de la factoria.

No fa gaires dies J.A. Collazos va fer dues entrades al seu bloc molt interessants sobre la sínia de l'antic assut, la reconstrucció de la sínia I i la reconstrucció de la sínia II, jo també vaig fer, fa temps, una entrada al meu bloc sobre aquest element del nostre patrimoni històric desaparegut, crec que val la pena recordar-lo i ampliar-lo.

Sobre la nostra sínia s'ha de dit que n’hi havia algunes més a l’Ebre de similars característiques, com la del Monasterio de Rueda que podeu veure a continuació, el seu origen és incert, alguns diuen que la van construir els àrabs, molt experts en les coses de l’aigua, d’altres que era d’època medieval. Quan la ciutat de Barcelona va comprar la baronia de Flix, La Palma i el mas de Flix, tal com diu Pere Muñoz al seu bloc, sabem segur que  al segle XV ja existia: “Entrant per la dita vall ve a la sínia de sabba mora, que és a la vora del riu de Ebro, davall de la vila de Flix, entorn dos trets de ballesta... E lo dit dia aprés dinar muntaren al molí del dit loch de Fflix per mirar, e veren aquell e la assut del dit molí, lo qual molí en si ha tanta singularitat que aporta honor, magnificència e útil a la dita ciutat...” (l’any de 1460, Francesc Perarnau i Antoni Sala, mercaders de Barcelona, fan  un viatge per encàrrec dels consellers barcelonins. Havien de reconèixer el terreny per trobar la millor ruta per transportar el blat de Castella, Aragó i l’Urgell a Barcelona sense passar per Tortosa i evitar així les seves imposicions fiscals).


Sínia del Monasterio de Rueda


Plànol de la sínia per a la seva reconstrucció, a començaments del segle XIX va estar uns anys sense funcionar, sembla ser que la van destruir  a la Guerra del Francès, durant aquest anys Flix va perdre dos terceres parts de la població, mireu l'enllaç al bloc de J.A. Collazos, "La reconstrucció de la Sínia I" i "La reconstrucció de la Sínia II".


La sínia tenia dotze metres de diàmetre era doble per tant hi falta una roda,  pujava l'aigua a l’aqüeducte que la portava als horts de la vila. La roda petita i l'edifici de la vora formen el complex del moli fariner.


Tots aquests horts es regaven des de la sínia de l'assut, gairebé com ara, excepte els que eren on avui és la fàbrica.



La Casa de Turbines, la petita central hidroelèctrica que es va construir quan es va instal·lar la fàbrica destruint la sínia i el moli.





El molí i la sínia amb les seves fortificacions durant la Guerra dels Segadors.



Aquesta foto és a Síria, és de principis del segle XIV i em va fer adonar que el sistema era doble, o sigui que  a la foto de la nostra hi faltava una roda sencera




Plànol de 1748, un dels projectes per a fer una resclosa que permetés salvar l'assut sense risc per a les embarcacions. Es pot veure el molí (G) la sínia (H) les cavallerisses (K) i l’aqüeducte (L) que conduïa l'aigua i regava tots els horts on després es va instal·lar la fàbrica, al portell es feia subterrània passava per davall la plaça major i regava els Xofars, els horts de davall la vila i els D’Arenys, encara ho fa avui dia, amb un traçat una mica diferent.



Plànol de l'assut de 1748 amb el projecte de resclosa al costat de la boquera, per on pujaven els llaguts, el lloc contrari on al segle XIX es va construir el canal de navegació i la resclosa.




L'Assut amb la casa de turbines al fons, on estava la sínia i el molí fariner.


De totes aquestes instal·lacions, avui només queda la resclosa del canal del projecte de navegació de mitjans del segle XIX que ha estat recuperada darrerament de devall de tones de fang i vegetació.



La resclosa en funcionament.



La resclosa a l'actualitat. Aquesta és molt més gran que la que existeix a l'actual embassament perquè estava feta pensant en vaixells de vapor, l'altra només per a llaüts






I finalment, l'Ebro, un dels cinc vapors que va circular  per l'Ebre, entre Amposta i Escatró, foto que he trobat a un bloc molt interessant que es diu Gent de riu.

1 d’oct. 2011

Neix un nou bloc.

Iniciem una nova i il·lusionant etapa a La Cana, aquest bloc és una eina més, imprescindible avui dia, per a fer difusió de la nostra associació i del nostre important patrimoni històric i arqueològic, com dèiem als inicis: un no estima el que no coneix.
Amb motiu de lavisita guiada per la vila del dissabte dia 24 de setembre de 2011 ens van acompanyar periodistes del diari  la Vanguardia.
Aquesta visita estava emmarcada dins les III Jornades de Patrimoni Històric de Flix i a la vegada en les Jornades Europees del Patrimoni que se celebren cada any per aquestes dates a tota Europa.
Es van interessar en la nostra associació i em van fer unes quantes preguntes que van a continuació. M’ha semblat un bona idea, l’hora d’iniciar aquest nou bloc, fer-ho amb aquesta entrevista perquè fa un repàs a les diferents èpoques per les que hem passat en aquests deu anys i defineix les línies principals per les que ara comencem a caminar.

Quan es crea l’associació i amb quina finalitat? Quants socis sou?
L’associacióva nàixer l’any 2001, ja feia temps que un grup de convilatans expressàvem públicament la nostra preocupació perquè el nostre ric patrimoni històric de la nostra vila estava oblidat i, en alguns casos, en risc de desaparèixer. Aquell any l’ajuntament d’aleshores ens va donar la oportunitat de participar en un fira, MostraFlix, que anys després es va deixar de fer.
Però el fet determinant va ser la obertura del nou carrer Avda de la Llum a la vora del Moli d’Oriol, una instal·lació molt ben conservada de producció d’oli, que ja funcionava al s XVII o fins hi tot abans. Les obres destruïen una part del molí i convertien la resta en un pàrking. Ens en vàrem sortir prou bé i això ens va animar a tirar endavant.
La finalitat de l’associació és la “defensa, conservació, adequació i difusió del patrimoni històric i arqueològic de Flix”
En quan a socis, som un centenar, ho dic així perquè no hi arribàvem però amb les darreres jornades hi passarem, ja que hem rebut unes quantes peticions.

 Quines activitats heu fet fins ara? 
A l’associació hem tingut tres etapes:
.- Els inicis, on vàrem aconseguir que el consistori i la gent de Flix comencessin a prendre consciència de la importància del nostre patrimoni.
.- Els darrers vuit anys en que he estat regidor d’urbanisme i patrimoni històric a l’ajuntament de Flix, on, gràcies a poder governar a l’ajuntament vàrem  començar a posar en valor alguns elements molt importants, com el refugi i el castell;  posar les bases del futur amb la realització d’un inventari, el començament de les excavacions als poblats ibèrics i al molí d’Oriol i la declaració de BCIL’s (béns culturals d’interès local) d’alguns elements patrimonials per a la seva conservació (aquest fet, per exemple, ens va permetre salvar una antiga pedrera de les obres del reg de les Garrigues); la més important potser, vàrem començar a fer difusió, sobre tot entre els nostres convilatants , amb les consignes  de “un no estima el que no coneix” “conèixer el passat és omplir d’història el futur” i a fer les primeres visites guiades per la població que “s’han fet grans” i s’han convertit amb les “terceres jornades de patrimoni històric” que fem juntament amb el CERE.
.- la que hem iniciat  aquest estiu amb jo mateix com a president. Durant l’anterior etapa l’associació ha estat una mica en segon pla, ja que moltes de les iniciatives es prenien des de l’ajuntament. Al final de la legislatura però, crec que vàrem fer un pas molt importat, vàrem signar un convenide col·laboració entre l’ajuntament i la Cana, dotat econòmicament, pel qual l’ajuntament encarrega a l’associació la gestió del patrimoni històric de la vila.

Quins projectes de futur teniu? Com es al vostra col·laboració / relació amb CERE?
Hi ha molts projectes de futur, que jo dividiria en dos parts: els grans i els petits.
Pel que fa als primers, l’actuant principal és l’ajuntament i els principals són la segona fase de la restauració del Castell Nou, la obertura al públic del molí d’Oriol i la continuació de les excavacions arqueològiques als poblats ibèrics. I pel que fa als segons l’actuant principal som nosaltres i els principals són la difusió (edició de tríptics, exposicions, jornades de patrimoni, etc.) conscienciació de que el patrimoni històric, amb el patrimoni natural i el riu, són una part important de la diversificació econòmica que necessita el municipi en relació al turisme i fer petites actuacions com la recuperació de la sitja del castell vell o la excavació i adequació d’una de les torres de defensa del riu de baix (que està plena de sediment) per a, sobre tot, intentar datar-la.
I pel que fa a la nostra col·laboració amb el CERE és molt important, que el centre tingui la sèu a Flix no és casualitat, amés en aquesta etapa la presidenta i el secretari són de Flix (aquets darrer també ho és de la Cana) i, apart de continuar col·laborant en les jornades, hem de fer més coses, sobre tot aprofitar l’àmbit comarcal del CERE.

Quin paper heu jugat en el tema dels molins d’oli?
Crec que això potser t’ho he contestat una mica a la primera pregunta, només dir-te que a l’ajuntament avui ja hi ha el projecte executiu per a la seva conversió en un centre d’interpretació de l’oli i que, amb els arqueòlegs que hi porten treballant de fa anys, tenim en ment una publicació, com la que vàrem fer amb el refugi antiaeri.

En el tema de la ruta,  tindrà continuïtat?. L’associació té pensada alguna alternativa en el cas que el Pla se’n desentengui (Ajuntament, etc)?
Nosaltres som els creadors de les visites guiades, portem fent-les vuit anys, el “Pla” (Pla de dinamització turística del Consorci pel Desenvolupament de les Terres de l’Ebre) va començar fa un parell d’anys, si no ho recordo malament i els hi hem ensenyat nosaltres, per tant crec que no perilla la continuïtat de les visites guiades, sobre tot perquè després de vuit anys encara ve molta gent i com més elements anem posant en valor millor. Des de començaments d’any han participat més de 2000 persones en les visites al castell, refugi i nucli antic. S’ha d’afegir també la existència de l”Entorn d’aprenentatge” a la Reserva Natural de Sebes que suma visites de molts alumnes d’arreu de Catalunya. Sense anar més lluny els dies 5, 6 i 7 d’octubre ens visitaran 55 alumnes i els seus professors d’un institut d’Altafulla que ja han demanat per a visitar el castell i el refugi.

A Flix teniu un ric patrimoni industrial. Es té pensat fer alguna mena d’actuació en el futur? . 
M’agrada que em facis aquesta pregunta, tenim potser la única colònia industrial, en la vessant química, de Catalunya que amés te unes característiques molt especials, l’urbanisme i la arquitectura del centre d’Europa, entre d’altres coses.
La proposta de futur és incloure la recuperació i posada en valor de alguns elements de la colònia industrial i la restauració d’alguns altres en el marc del projecte inclòs a la Llei de Barris de la Generalitat, que se’ns va concedir l’any passat i que esperem que s’iniciï en breu la redacció dels projecte executius.

Bé, espero haver contestat a les teves preguntes amb claredat. En el meu bloc hi pots trobar també molta informació, sobre tot de la etapa municipal i la que ara iniciem. http://blocdejaume.blogspot.com/


Bé i res més per a començar, si de cas animar-vos a fer-vos socis de l'associació, només són 6 € a l'any i si ja sou socis recordar-vos que és important que ens feu arribar la vostra adreça de correu electrònic o si hi ha hagut alguna variació en les vostres dades, per a poder informar-vos molt millor de les coses que anem fent.

Recuperar el passat  és omplir d'història el futur!

Jaume Masip Llop
President de La Cana

Us deixem amb algunes imatges de les III Jornades de Patrimoni Històric de Flix