29 de jul. 2013
14 de jul. 2013
Les sitges del Calvari.
Aquests darrers dies hem procedit a excavar una de les sitges del
calvari, cal recordar que durant unes obres del carrer Misericòrdia, ja fa una
pila d’anys, van aparèixer dos sitges i es van protegir gràcies a la
intervenció de Francisco Ensenyat.
Aquests tipus de dipòsits s’utilitzaven per a guardar cereals (ordi,
blat, etc.) i es construeixen excavades al terra, amb diverses formes, sent molt
habitual la forma de gerra molt gran, ja s’utilitzaven a l’època ibèrica però
és molt difícil saber quan han estat construïdes perquè habitualment
s’utilitzen durant molt temps, a no ser que es tingui la sort de trobar-hi una
estratigrafia i/o algun material, com algun tros de ceràmica que pugui donar
una idea de quan es van construir. Algunes vegades també han acabat servint de forat de deixalles i llavors et pots trobar qualsevol cosa, de vegades molt interessant depenent de l'època en la que foren amortitzades.
Aquestes sitges sovint estan associades a l’existència d’una era a prop ja que com a magatzems de cereal és normal
construir-les vora les eres. En aquest cas estan vora la
Era Nova , aquesta era va funcionar, segons fons orals fins els
anys 50 del segle passat, el senyor Josep Sabaté em va explicar un dia que
antigament se la coneixia per la “Era Antoninos” aquest Antonino no és un altre que
Antonio Castellví, el que surt al jeroglífic del llindar de la porta de
l’actual molí d’Oli-Flix. Sembla que hauria de ser obvi que si hi ha una era
nova n’hi havia d’haver una de vella, però al capbreu de Flix de 1625 ja surt
com a era nova i de la vella no hem trobat, encara, cap notícia.
Dibuix de la construcció d'una sitja, utilització i abandonament.
És un element declarat Bé Cultural d’Interès Local i per tant està
a la llista de les actuacions que impulsem des de l’Associació La Cana en el sentit d’estudiar i si cal posar
en valor per a que tothom en pugui gaudir o, com a mínim saber de què es
tracta.
Així que vam contactar amb l’empresa d’arqueologia Apex i el
flixanco Frederic Cervelló en va fer una proposta per a excavar i
documentar aquest element del nostre patrimoni, la nostra capacitat econòmica
no ens ha arribat a cobrir el preu de tot el projecte que consisteix en excavar
i documentar les dos sitges que es veuen a simple vista i veure si n’hi ha
alguna més, així que n’he excavat una. Això haurà de ser en una segona fase.
Els treballs han estat realitzats pels arqueòlegs Judit Ciurana i
Gerard Sabaté i han consistit en el buidatge de runa d’una de les sitges, no
s’ha trobat res espectacular a dins, excepte potser una sèrie de grans de
cereal que s’hauran d’analitzar, esperarem a l’informe per a donar més detalls.
El que és espectacular és la pròpia sitja, com podeu veure a les
fotos adjuntes que han estat fetes pel mateixos arqueòlegs. Les fotos són de
aproximadament la meitat dels treballs però crec que donen una idea de com és
la sitja. Es veu molt bé els grans de cereal, una pedra que podria ser la tapa
original i el fons pla excavat a la roca.
Jaume Masip Llop
President
Dos fotos dels grans de cereal trobats.
Sembla que sigui l'antiga tapa de l'entrada.
El fons, excavat a la roca.
El forat d'entrada, vist des de dins.
10 de jul. 2013
Les excavacions al Molí de l'Espígol confirmen que es tractava d'una gran ciutat dels Ilergetes, Quina enveja!
Estic convençut que el dia que puguem excavar el poblat dels Castellons tindrem moltes sorpreses, de moment hem de mirar amb admiració i una mica (molta) enveja, aquestes actuacions de tants diners.
Un interessant article!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
S'han descobert torres i fortificacions del segle VII a.C. que fins ara només estaven documentades al jaciment iber dels Vilars d'Arbeca
En aquest sentit, també s'ha pogut comprovar com el poblat es va anar eixamplant al llarg dels segles, fins al seu final, al segle IV o III a.C., amb el descobriment d'unes muralles ''que no esperàvem''. A més a més, els diferents sondejos han permès als investigadors comprovar que l'entramat urbà del poblat disposava d'espais públics com places, s'ha pogut veure l'articulació de les cases i també descobrir una xarxa de clavegueram que no es tenia constància de la seva existència.
El restaurador del Museu d'Arqueologia de Catalunya destaca com a més importants, el descobriment de dues torres i fortificacions més antigues, del segle VII, unes estructures només vistes a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, i que es creia que eren les úniques. La proximitat dels dos jaciments, dóna a pensar que el territori dels Ilergets estava molt ben articulat en un moment molt antic de la primera Edat del Ferro.
Per tot plegat, Principal ha assegurat que els descobriments confirmen que el Molí de l'Espígol era ''una autèntica ciutat'' entre els segles VII i III a.C. Això coincideix en un moment en què a Lleida hi habitava la tribu dels Ilergetes, abans de l'arribada dels Romans. Mai s'ha pogut trobar quina era la ciutat capital d'aquesta tribu, coneguda com Athanagia, ja que Ilerda, la Lleida actual, no conserva restes importants d'aquesta època. Per contra, el poblat de Tornabous indiquen que podria ser ben bé la capital dels Ilergets o si més no un dels punts forts d'aquesta tribu.
Queden encara molts misteris per resoldre abans no es pugui confirmar al cent per cent aquesta hipòtesi, ja que els arqueòlegs no poden precisar amb exactitud el volum de població que podria haver viscut al Molí de l'Espígol, ja que només s'ha excavat un terç del nucli urbà. A més a més, fora muralla es creu que també hi habitava gent.
El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha visitat acompanyat pel director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, els treballs al jaciment. Farré ha remarcat la necessitat que ''amb tot el que està sortint'' tot això pugui ser visitat perquè ''no podem amagar els nostres tresors''.
Per tal de consolidar i restaurar el jaciment s'ha instal·lat un sistema de drenatge que permet evacuar les aigües i impedir el malmetement de les estructures. També s'han consolidat la totalitat de les estructures arquitectòniques i, en els propers mesos, es bastiran paviments en algunes de les cases, tot reproduint els nivells que el jaciment havia de tenir durant el segle III a.C. Amb tot, una de les intervencions més destacades s'està duent a terme a la porta oest del jaciment, la porta d'Iltrita, on s'ha recrescut part de la muralla de l'època de l'Ibèric Antic (segles VI-V a.C.) per tal de poder donar una idea de la monumentalitat de l'accés a la ciutat per aquesta banda.
Els treballs executen el projecte de l'1% cultural finançat pel Minsterio de Fomento (500.032 euros) i la Generalitat (472.000 euros, corresponents a l'obra del Segarra-Garrigues), amb una aportació de 115.000 euros entre Ajuntament i Diputació de Lleida. El Museu d'Arqueologia de Catalunya és l'encarregat de la coordinació científica del projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 1,1 milions d'euros.