Assistències a les Jornades de Patrimoni i Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, 2014. Moltes gràcies!

             

DATA	ASISTENTS
01/09/2014	100	inauguració jornades
02/09/2014	38
03/09/2014	27
04/09/2014	36
05/09/2014	78	les colònies industrials
06/09/2014	31
07/09/2014	16
08/06/2014	20
09/09/2014	23
10/09/2014	38
11/09/2014	6
12/09/2014	15
13/09/2014	30
14/09/2014	13
15/09/2014	48	arquitectura i urbanisme
16/09/2014	33	dolors cabré i carmel biarnés			VISITES
17/09/2014	14
18/09/2014	72	camí de sirga			DATA	ASSISTENTS
19/09/2014	15				06/09/2014	41	colònia
20/09/2014	28	projecte tren turístic			13/09/2014	38	colònia
21/09/2014	9				21/09/2014	28	trens a móra la nova
22/09/2014	23				27 i 28/09/2014	36	portes obertes i visita guiada
23/09/2014	29	pintors de la ribera d'ebre			totals	143
24/09/2014	7
25/09/2014	30	festes de sant antoni a ascó
26/09/2014	82	els noms dels carrers			Total assitències		1010
27/09/2014	6
TOTAL	867

La singularitat dels noms dels carrers de la Colònia Fàbrica

"Els noms dels carrers de la Colònia Fàbrica" ha estat l'última de les conferències de les VI Jornades de Patrimoni Històric i la tercera dedicada a l'eix temàtic sobre el barri de la Colònia. Pere Muñoz, historiador local i, fins al passat curs 2013-2014, professor de l'Institut de Flix, ha anat repassant, u per un, cadascun dels noms dels carrers, les places, les avingudes i els passejos que hi ha a la Colònia Fàbrica. Com ha anat mostrant, la majoria fan referència als primers dirigents i tècnics de la fàbrica electroquímica (Carlos Pistor, Guillermo Müller, Ernst Scheeff,, Alberto de Quintana, Francesc A. Ripoll, etc.), dels qui ha anat descrivint alguns trets fonamentsls de la seua biografia. Hi ha el cas pintoresc del dedicat del carrer del 19 de juliol, que fins fa poc no s'ha pogut esbrinar, gràcies a una nota publicada a La Vanguardia l'any 1919, que feia referència a uns fets relacionats amb l'assemblea de parlamentaris catalans de 1917. Així mateix hi ha l'avinguda de Riba-roja, ubicada a l'antic camí que conduïa a la població veïna, o la petita plaça de Sant Jaume. Com també és significatiu que es donés a una avinguda del nom de Flix: segons Pere Muñoz, era una manera de demostrar, per part dels directius de la fàbrica electroquímica, que la Colònia era un poblament diferenciat de la resta del municipi. També ha fet esment el conferenciant al creixement que va anar experimentant el barri, tant en habitants, com, conseqüentment, d'habitatges i de la particularitat del gran nombre de jardins que hi havia en moltes de les cases, en èpoques en què al nucli urbà de Flix no n'hi havia cap.

Un bon final per tot aquest conjunt d'activitats -exposició, conferències i visites guiades- que ens han apropat a la història de la Colònia Fàbrica, un espai urbà únic i característic de Flix.

Les Festes de Sant Antoni a Ascó

Aquesta tarda ha tingut lloc la quarta i última de les xerrades del VII Curs Coneguem la Ribera d'Ebre. Biel Pubill, professor d'Educació Física de l'Institut de Flix i delegat de la Secció d'Etnologia del CERE, ha parlat sobre un tema que coneix i domina força, les Festes de Sant Antoni d'Ascó. Fent referència a una afirmació de l'antropòleg Salvador Palomar, de Carrutxa, ha manifestat que aquestes festes tant característiques del poble veí, en principi no tenen res d'extraordinari, però per altra banda la celebració de Sant Antoni a Ascó té el mèrit de conservar tots els elements que en altres indrets s'han perdut total o parcialment. Biel Pubill ha destacat tres elements principals de la festa: la part religiosa, centrada al voltant de la imatge de Sant Antoni i els seus custodis -el clavari i els majorals-, amb les processons i les misses; les curses de ruquets, matxos i cavalls; i la celebració a les nits, amb el protagonisme de la foguera i les jotes. Al marge d'aquests elements principals, el conferenciant ha esmentat altres activitats que s'han anat afegint a la festa. Tot plegat ha donat una singularitat a les Festes de Sant Antoni d'Ascó que ha comportat que hagin estat declarades com a Festa d'Interès Nacional, com ha recordat. A més de poder seguir la conferència, el públic que hi ha assistit ha pogut assaborir uns dolços típics que s'elaboren i es consumeixen durant aquesta festa, aportats pel mateix Biel Pubill.

Joaquim Cabané, aquarel·la i paisatge

Avui s'ha impartit la tercera de les conferències del VII Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, dedicada al pintor aquarel·lista Joaquim Cabané, i que ha anat a càrrec Montse Pelejà, llicenciada en Història i professora de l'Escola d'Arts Plàstiques de Móra la Nova. La conferenciant ha mostrat una completa visió sobre la biografia i l'obra d'aquest singular pintor, des de la seua vida familiar i bohèmia i els motius que el portaren a vincular-se a la nostra comarca i totes les influències artístiques i aspectes característiques que es poden detectar en la seua obra pictòrica (sfumato, color,impressionisme..), on la temàtica predominant fou la representació de paisatges. Tot i que també coreà la pintura a l'oli, Cabané va destacar sobretot com a aquarel·lista, una tècnica de molt difícil execució i de la qual va demostrar un gran domini, com ha indicat  Montse Pelejà. A més, contràriament a altres artistes, Cabané no pintava sobre el terreny, sinó que les seves pintures es basaven en esbossos o en fotografies realitzades per ell mateix i en aquests es basaria per expressar amb el seu pinzell el que prèviament havia copsat.També ha destacat la conferenciant que malgrat no ser un artista massa conegut, les obres de Cabané són molt apreciades i valorades. Ha indicat tanmateix que dins les seues representacions de paisatges, podem trobar vistes de tota Catalunya, i com no de la Ribera d'Ebre. Joaquim Cabané residiria bona part de la seua vida a Móra d'Ebre, on acabaria els seus dies i seria enterrat.

VI Jornades de Patrimoni i VII Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, última setmana!

El ferrocarril, entre el record i el futur

Aquest cap de setmana el ferrocarril ha estat el protagonista de les VI Jornades de Patrimoni Històric, amb les dos activitat programades dins de l'eix temàtic "Coneguem els nostres veïns", i que aquest any ha comptat com a entitat convidada l'APPFI-Amics del Ferrocarril de Móra la Nova. Dissabte, 20 de setembre, a Ca Don Ventura, hi hagué la xerrada "El projecte de tren turístic", que anà a càrrec del president de l'entitat Jordi Sasplugas. Malgrat el títol i que bona part de la seua intervenció versà sobre aquest interessant projecte que engloba institucions de cinc comarques, conformen la Fundació par la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial (FPPFI), Sasplugas també féu referència a altres iniciatives de l'associació, com la creació del Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova o un projecte formatiu.

Jordi Sasplugas va mostrar diversos exemples de trens turístics que s'estan desenvolupant arreu d'Europa, donant dades sobre l'èxit i l'acceptació que estan assolint aquestes iniciatives, tant pel volum de persones que hi participen, sinó també per l'impacte econòmic que tot plegat representa.. En el projecte que s'està desenvolupant, el tren efectuaria el recorregut entre Reus i Casp, i inclouria a més del viatge amb ferrocarril, diverses ofertes de visites en els territoris del trajecte; en aquest darrer cas, tot i que nomenà unes propostes concretes, no descarta que es puguin incloure altres ofertes. Es vincularia amb el turisme que recala a la Costa Daurada, com una oferta més.

Explicà també com va sorgir la idea i com es va tirar endavant el Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova, gràcies al qual s'han pogut preservar, recuperar i restaurar instal·lacions, infraestructures, locomotores, vagons, etc., explicant en més d'un cas les dificultats que van haver de superar, algunes de les quals fins i tot van arribar als tribunals. Així mateix, explicà una altra iniciativa duta a terme, com fou crear un mòdul formatiu per ensenyar la instal·lació de vies, dirigit a persones en atur.

A l'endemà, diumente 21 de setembre, hi hagué la visita al Centre d'Interpretació del Ferrocarril, on hi van participar una trentena de persones. Conduïda per Tomàs Claramunt, vicepresident de l'APPFI, es va poder reconèixer l'antic edifici de l'enclavament; on no sols hi ha les instal·lacions relacionades amb la funció d'aquesta construcció (el control de la circulació), sinó també alberga una petita mostra d'altres instal·lacions i estris relacionats amb el món ferroviari, com l'antiga taquilla d'expedició de bitllets, la reproducció del despatx del cap d'estació i altres objectes exposats en vitrines (gorres, fanals, xiulets, etc.); una locomotora tractor de maniobres, a la qual els visitants hi van poder accedir i veure funcionar; la plataforma giratòria; i la nova cotxera on es conserven i restauren antigues locomotores, automotors i vagons, entre els quals hi ha la locomotora a vapor de gran potència anomenada "La Bonita", pertanyent al dipòsit de Móra la Nova que remolcava grans expressos entre Madrid i Barcelona durant els anys 50 i 60.