Instal·lació de cartells informatius.

Aquests dies hem procedit a la instal·lació de cartells informatius al castell i a alguns indrets del poble.

La museïtzació del castell, prevista dins una segona fase, segurament tardarem molt en veure-la, per això, des de la cana impulsem algunes actuacions com aquesta, ara el castell es pot visitar millor encara que sigui sense guia. També hem actualtzat els textos dels panells de la sala d'exposicions.

Per una altra banda, i seguin amb el tema d'anar posant cartells en alguns indrets del poble, n'hem instal·lat dos, una al carrer de Baix i l'altre al carrer de Guillem, que expliquen l'antic reg de la vila i un altre al banc de pedra de la barca.

Xerrada sobre "La pontona", de Josep Antoni Collazos, a la Llar dels Jubilats

Fotografia: Josep M. Navarro

Dimecres passat, 9 d'abril, a mitja tarda, Josep Antoni Collazos, secretari de l'Associació La Cana, va impartir a la Llar dels Jubilats la xerrada "La pontona. Dels usos tradicionals a la Festa del Riu", acompanyada amb la projecció de fotografies. Després de fer una breu referència a l'antiga navegació comercial que discorria per l'Ebre, del protagonisme del llaüt en els darrers segles, i fer esment de l'existència d'altres tipus de naus en altres èpoques, es passà a enumerar un seguit d'embarcacions i enginys que han tingut un paper rellevant a nivell local, com els molins flotants, les embarcacions típiques del Delta (pontones de fons pla, les barques arroceres), els passos de barca fins arribar a la pontona. Es comentà la doble denominació que té aquesta embarcació a la nostra comarca, que en alguns indrets (sobretot riu avall a partir d'Ascó) és més coneguda com a muleta, mentre que des de Flix en amunt se la denomina pontona. Després de constatar que en origen tots dos termes fan referència a dos tipus d'embarcacions diferents, el pas del temps ha fet que en diferents zones hagi acabat imposant-se un del noms per fererir-se, si fa no fa, a un mateix tipus de nau; amb tot, Collazos va indicar que el terme muleta també s'utilitzava a Flix abans de la Guerra Civil. Seguidament es passà a descriure somerament les característiques i a enumerar els usos tradicionals de la pontona: tranport de petites mercaderies i persones en distàncies curtes, per creuar el riu i la pesca en serien les més importants, tot i que n'ha tingut d'altres ocasionals. La part final de la xerrada se centrà en les regates de pontones de la Festa Major, des dels seus orígens fins a l'actualitat, finalitzant amb l'esment d'un seguit d'embarcacions flixanques que han tingut un paper destacat en aquestes curses aquàtiques. 

En finalitzar, diverses persones del públic van aportar les seues pròpies experiències i plantejaren algunes preguntes al conferenciant.

Fotografia: Josep M. Navarro

Assemblea de socis

Benvolgut soci / Benvolguda sòcia

Ens posem en contacte en tu per a comunicar-te que el dia 12 d’abril a les 19 h.  a la sala d’actes del Casal Sant Jordi, farem assemblea general de socis amb el següent ordre del dia:

.- Resum d’activitats any 2013.

.- Propostes d’activitats any 2014.

.- Estat de comptes.

Unes notes sobre la bomba del carrer de les Escoles

La bomba, quan fou trobada durant unes obres al carrer de les escoles.

(Fotografia: J.A. Collazos)

A l'enrenou provocat per la troballa de la bomba dimarts passat a la tarda un centenar cent veïns i  veïnes desallotjats, supressió de les activitats al Casal Sant Jordi, restricció del trànsit, impacte mediàtic...- una vegada extret l'artefacte va succeir-lo la sorpresa i el desconcert pel que fa a la seua tipologia. Si bé en unes primeres estimacions, els artificiers van arribar a afirmar inicialment que es podria tractar d'una bomba de tecnologia alemanya, fabricada per Hispano-Suiza, però aviat es va descartar aquesta primera aprecició i van sobrevindre els dubtes sobre la seua procedència. Les seues característiques -una llargària d'1,5 metres, un diàmetre d'uns 25-25 centímetres i un pes de 83 quilograms, no s'ajustaven als tipus de bombes que fins llavors s'havien trobat per la zona, sobretot pel que fa al pes (50, 100 i 250 quilograms), un fet que com destacava el Diari de Tarragona "desconcerta fins i tot als experts en material bèl·lic de la batalla de l’Ebre", o que els mateixos artificiers dels Mossos d'Esquadra que van dur a terme hagin considerat demanar ajuda a la Guàrdia Civil per pode identificar-la.

Instant en què la bomba -a l'esquerra de la imatge- acabava de ser extreta.

(Fotografia: J. Revillas / Diari de Tarragona)

Detall de la fotografia anterior.

La bomba, un cop col·locada al vehicle dels artificiers dels Mossos d'Esquadra

(Fotografia: J.A. Collazos)

A l'espera de què es pugui aclarir la naturalesa de la bomba trobada, plantejo tot seguit tres hipòtesis. Tenint en compte que tant l'aviació italiana com l'alemanya durant la Guerra Civil van experimentar amb nous aparells i armes, ens portaria a pensar que la bomba trobada fou un nou prototip que es provà durant el conflicte, i que no es va arribar a generalitzar el seu ús. Això explicaria aquest inicial desconeixement que hi ha davant l'artefacte trobat. De ser així, de ben segur que existiria algun document que ho corroborés, però difícil de trobar i contrastar, al cotrari d'haver estat un model de bomba dels usats habitualment i dels quals abunden tant les restes com la documentació al respecte.

La següent hipòtesi em fou suggerida per Benjamín Muñoz; qui el coneix, sap que domina força la qüestió sobre tipologia de bombes, tot i que en aquest cas tampoc no ho acaba de veure-ho clar. Segons em va dir, podria tractar-se d'una bomba italiana, tipo torpedin, la qual tenia una forma allargada. Un model que s'ha pogut localitzar, dins d'una publicació anomenada Catálogo de municiones. Clase D - Bombas, apareix un model que per les seues característiques s'aproximaria a la bomba trobada al carrer de les Escoles i que reprodïm més avall. Té un diàmetre de 255 mm, semblant al de la bomba de Flix, però la llargària és menor (1,036 metres), igual que el seu pes tampoc, 100 quilograms. En la pàgina web Sagunt bajo las bombas, s'indica que la llargària era de 1,233 metres, seguint essent menor que la del carrer de les Escoles.  No obstant, cal tindre-la en compte com una de les opcions més plausibles.

La bomba torpedin de 100 quilograms, descrita al Catálogo de municiones. Clase D - Bombas.

Bombardeig sobre la ciutat de Sagunt; a la dreta, una bomba torpedin.

(Font: web Sagunt bajo las bombas)

Tenint en compte la seua semblança física, una tercera possibilitat és que es tractés d'una bomba bengala o bomba lluminosa, com la que es reprodueix més avall, que correponen a dos variants del model alemany LC50F. Aquest enginy s'utilitzava per assenyalar als avions bombarders els objectius a atacar en els bombardejos nocturns (recordem que el primer bombardeig de Flix, el 23 de febrer de 1937, es féu de nit). Les del model, portaven un paracaigudes (Fallschirm, en alemany); la llum era produïda per la combustió de magnesi. Tant el seu diàmetre -200 mm- com la seua forma cilíndrica són molt semblants a la bomba trobada a Flix. Però aquí ens tornem a trobar amb què la llargària és menor (1,091 metres).

Sigui el tipus de bomba que sigui, una cosa que interessa és que les restes d'aquest artefacte puguin tornar a Flix, i ser exhibida al refugi antiaeri del carrer de Sant Josep, juntament amb les altres dos bombes -de 50 i 250 quilograms- que hi ha ubicades. El mateix dia, verbalment, des de l'Ajuntament es féu la petició. Desitgem que així sigui i passi a formar part del notre patrimoni històric.

Josep Antoni Collazos Ribera

El castell Nou de Flix de nit.

Una bonica foto de l'amic Toni Mataró!

Present i futur proper de La Cana.

Avui, tarde del dia 3 de març de 2014, he fet una visita guiada, com ja sabeu, des de la Cana fem aquestes coses, visites guiades al castell, al refugi, al nucli antic i l’església, a les façanes fluvials...properament hi afegirem el Molí d’oriol i no descartem que en puguem oferir al poblat iber de Sebes que ja es troba en una fase avançada de la seua excavació i amb la necròpolis visitable des de l’any passat.

Això, des de la junta de la Cana ens fa replantejar algunes coses, sobre tot, dos coses...

Per una part la necessitat d’ampliar la junta amb gent nova, amb ganes de treballar i que garanteixin el relleu generacional i per una altra, la necessitat de buscar algú que faci de guia turístic de patrimoni, ara que la oferta ja comença a ser important. Són  dos temes dels que tot just em començat a parlar, però que hauran de prendre importància perquè cada vegada més el nostre patrimoni interessa de veritat.

Avui, he disfrutat un munt amb la visita, eren dos matrimonis de Barcelona, d’origen aragonès i de parla castellana, poques vegades he trobat gent amb tant d’interès i amb un tracte tant exquisit, la visita, que normalment dura una hora i mitja n’ha durat gairebé tres! Ens hem donat les gràcies mútuament i, com moltes altres vegades, un dels comentaris ha estat que s’han sorprès de tot el que teníem (pel matí han estat a Sebes) i per l’altra que la narració de la visita (tant la de sebes com la de patrimoni) els ha agradat molt, entre d’altres coses per l’entusiasme dels guies. Ah! És que la part més important, ho he dit moltes vegades! D’una visita guiada, d’una visita turística, no són els elements que visites, és l’entusiasme que hi poses sumat a les coses que expliques.

Bé, us he de dir que estem treballant amb:

.- La preparació de l’assemblea general de socis, ens hem retardat una mica perquè hem canviat d’entitat bancària (temes d’estalvi de comissions) i estem amb el tema de crear una base dea dades nova per a la emissió del rebut anual.

.- Hem començat a preparar l’actuació per a fer el Molí d’Oriol visitable en el marc del conveni signat amb l’ajuntament.

.- Ja tenim gairebé a punt la instal·lació de cartells informatius al castell (museïtzació) i a alguns indrets del poble.

.- Hem començat a treballar amb la preparació de les jornades de patrimoni del setembre.

.- I moltes altres coses de les que rebreu informació detallada a l’assemblea general que convocarem en breu.

Animeu-vos i veniu amb nosaltres a fer coses pel patrimoni històric i arqueològic de Flix! us esperem!

Salut i patrimoni!

Jaume Masip Llop

President

Xerrada "Els tres castells de Flix", de Jaume Masip, a la Llar del Jubilat

Aquesta tarda, Jaume Masip, president de l'Associació La Cana, ha impartit a la LLar del Jubilat de Flix la xerrada que portava per títol "Els tres castells de Flix. Castellons, vell i nou". Acompanyat per la projecció de diverses imatges i amb l'aportació de nombroses dades, Jaume Masip ha efectuat la seua exposició, seguida amb gran interès per tot el públic present. Ha començat fent referència al jaciment dels Castellons de Flix, tot explicant que aquest topònim, força extès al nostre territori, sempre va lligat a l'existència en l'espai en qüestió d'algun antic poblat fortificat. També ha fet esment d'altres jaciments de la nostra població, com són els de Sebes i del Mosselló. Seguidament, i de forma extensa ha parlat del Castell Vell, des dels seus orígens àrabs fins al seu enderrocament als inicis del segle XVIII, després de la Guerra de Successió. Aquesta part de la xerrada, ha comptat amb el suport de diversos plànols on hi ha reproduïts l'antic castell i tot el seu sistema defensiu, destacant Jaume Masip la importància que també ha tingut el riu Ebre com a element de defensa de la població, aspecte facilitat pel pronunciat meandre que traça al seu pas pel nostre terme. També ha mostrat fotografies de les poques restes conservades d'aquest sistema defensiu, ubicant-les en els antics plànols. L'última part de la xerrada ha estat dedicada al Castell Nou. Aquí Jaume Masip ha aclarit que, tot i la seua denominació, aquesta construcció no és un castell, sinó més pròpiament un fortí, el qual fou construït durant la Tercera Guerra Carlista (1872-1876). La fortalesa fou bastida inicialment pels carlistes, amb la seua estructura principal de planta triangular. Posteriorment, després de la seua presa pels liberals, aquests la reforçaren amb la construcció de la torre més groixuda (al voltant d'una de les torres primigènies, encara existent) i un nou mur a la façana que dóna al riu. El Castell Nou patiria els efectes del passada Guerra Civil, sobretot durant els bombardejos a què fou sotmès el pont de ferro construït pels republicans i que afectaren també la fortalesa. Jaume Masip ha mostrat finalment fotografies del procés de restauració que s'efectuà entre els anys 2009 i 2010 que ha permès la seua recuperació i el seu estat actual.

Molí d'Oriol, primers treballs per a fer-lo "visitable".

Com heu pogut llegir a l'entrada anterior hem signat un conveni amb l'ajuntament per a fer "visitable" el Molí d'Oriol.

Cal recordar que hi ha un projecte, molt ambiciós, per a fer-hi un centre d'interpretació de l'oli en aquest espai, però són molts diners i amb els temps que corren no se'n pot esperar gaire cosa.

Per tant vam fer un plantejament de mínims, les actuacions seran, apart de fer-hi una neteja general: fer una passera de fusta per a poder caminar pel recinte, canviar la porta d’accés i instal·lar uns plafons informatius.

Aquí podeu veure els treballs previs, es tracta del traçat de la passera, ja ens podem fer una idea de com anirà instal·lada.

Conveni per a l'adequació de l'accessibilitat del Molí d'Oriol

Aquesta tarda s'ha signat un conveni entre l'Ajuntament de Flix i l'Associació La Cana per a l'execució de l'adequació de l'accessibilitat del Molí d'Oriol. En representació del Consistori, ha signat l'alcalde de Flix, Marc Mur, i en el de La Cana, el seu president, Jaume Masip.

Mitjançant aquest conveni, es pretén agilitar l'execució de l'actuació, adquirint La Cana el compromís de gestionar la contractació per efectuar l'adequació de l'accessibilitat del Molí d'Oriol; per la qual cosa, l'associació s'encarregarà de seleccionar l'empresa que consideri adient per efectuar-ho. El cost de l'actuació, contemplat en els pressupostos municipals d'aquest 2014, tindrà un màxim de 14.000 euros (IVA inclòs).

L'obra contempla l'arranjament dels accessos al Molí d'Oriol, la construcció d'una passera a l'interior i la museïtzació.

Una bala... o carlista o lliberal...

Bala de plom trobada  en les darreres excavacions al  fossat del castell nou, fa 17 m/m de diàmetre i pesa 34 grams, sembla ser que aquests tipus de projectils es disparaven amb una mena de cartutxos.

Bones Festes!

El fossat del Castell Nou

Fa uns dies, des de l'associació, aprofitant un raconet que ens quedava abans d'acabar l'any, hem fet una actuació al Castell Nou.

Es tracta d'iniciar l'excavació del fossat del castell amb dos objectius, per una banda donar al castell l'autèntic aspecte que tenia amb el fossat, per cert espectacular, i per una altra saber amb més exactitud el cost de l'excavació total, nantres n'hem pagat un dia, no arribàvem a més, ara ja sabem que caldran 7 dies més dels que s'haurà de fer càrrec l'ajuntament  quan ho consideri oportú, esperem que sigui aviat.

Jaume Masip

President

Us deixo unes  fotos:

Més sobre la Batalla de l'Ebre 23 i 24 de novembre.

Actes del 75è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre a Flix.

Podeu veure una crònica dels actes d'ahir en aquesta adreça:

http://blocdejaume.blogspot.com.es/

Grup que vàrem fer la caminada per l'antic camí de Flix a la Fatarella enmig de la nevada.

75è aniversari del final de la Batalla de l'Ebre, actes del dissabte.

CAMINADA LA FATARELLA-​FLIX 75è Aniversari Batalla de l'Ebre

Comunicat del CERE i La Cana

Benvolgut amic / Benvolguda amiga,

Com probablement sabràs, aquest 2013 es commemora el 75è Aniversari de la Batalla de l’Ebre, un dels esdeveniments que determinà el final de la Guerra Civil, després de l’últim intent de l’exèrcit de la República per intentar capgirar el sentit del conflicte. Des dels últims mesos, al llarg del territori s’han anat realitzant un seguit d’actes per recordar aquests fets tan transcendentals de la nostra història recent.

Des de l’Associació La Cana, de Flix i el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE)  i amb la col·laboració de l’Associació Lo Riu, de la Fatarella,  el Grup Senders de Flix i l’Escola Municipal de Música de Flix, s’han programat dos actes que es duran a terme el proper dia 16 de novembre, data que marca els 75 anys de la finalització de la Batalla de l’Ebre. En aquella jornada, els últims efectius de l’exèrcit republicà en la seua retirada creuaven l’Ebre pel pont de ferro de Flix, i un cop efectuada aquesta operació, van volar aquella infraestructura clau durant els mesos de la batalla. Per rememorar aquest últim episodi, es farà una caminada que recorrerà l’antic camí de la Fatarella a Flix, una de les vies de retirada utilitzades pels republicans. El recorregut –d’uns 10 km- començarà a les 8 del matí, iniciant-se al Lloc de Comandament del XV Cos de l’Exèrcit Republicà, a la Fatarella, i el punt d’arribada serà el Monument al Pont de Ferro, a Flix (davant el Polígon Industrial La Devesa). Un cop allí, a les 12:30 h. hi haurà un acte institucional amb el parlament d’autoritats i finalitzarà amb l’actuació d’un grup musical format per alumnat i professorat de l’Escola Municipal de Música de Flix.

Val a dir que durant la baixada, membres de l’Associació Lo Riu aniran vestits de soldats republicans. La mateixa associació, a més anima a qui ho desitgi a que també es vesteixi amb roba de l’època, roba que l’Associació Lo Riu pot facilitar.

Per a una millor organització, les persones que estiguin interessades en participar en la caminada s’haurien d’inscriure el més aviat possible, adreçant-se algun d’aquests dos correus electrònics cere@riberadebre.org o associaciolacana@gmail.com, o trucant als telèfons 977 41 01 53 (ext. 14 o 18) o 977 41 05 21. En la inscripció cal aportar el nombre de persones i un telèfon (a ser possible, mòbil) de contacte. El termini d’inscripció és el dia 9 de novembre.

Esperant la teua participació, rep una cordial salutació.

Associació La Cana / CERE

Octubre, 2013.

V Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés.

Per a més informació cliqueu aquí

Bon punt i final a les V Jornades de Patrimoni Històric

Avui, amb la visita guiada al Castell Nou, les façanes fluvials, el nucli antic i el refugi antiari, s'ha donat per finalitzat el programa de les V Jornades de Patrimoni Històric, tot un seguit d'activitats que, conjuntament amb el VI Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, s'han desenvolupat al llarg d'aquest mes de setembre i de les quals s'ha anat informant en aquest bloc.

Conduïda per Jaume Masip, la visita ha comptat amb la participació de 30 persones, de les quals una part han fet tot el recorregut, i altres s'hi han afegit en algun tram. A més de Flix, hi havia visitants procedents de Lleida, Tortosa, la Torre de l'Espanyol, Tivissa i fins i tot una persona procedent d'Àustria. Tothom ha rebut un dossier amb la guia de la visita i futllets informatius de la nostra població. Començant al Castell Nou a les 10 del matí, la visita ha continuat per la façana fluvial del Riu de Baix amb les restes dels antics sistemes defensius i la barca, el molí d'Oriol, les cases de les famílies Oriol i Castellví, la Plaça Major, el Molí d'Oli Flix, l'antiga resclosa del Riu de Dalt, el refugi antiaeri del carrer de Sant Josep i, finalment l'església. A través de es expliacions de Jaume Masip, els participants a la visita no sols han rebut informació de les característiques i alguns fets relacionats amb cadascun dels elements patrimonials, sinó que han conegut la història de Flix. També cal mencionar el bon temps que ens ha acompanat i que ha permès l'òptima realització de l'activitat.

Amb la visita guiada d'avui i la jornda de portes obertes d'ahir dissabte al Castell Nou i al refugi antiari, s'han dut a terme les dos activitats que estaven incloses dins les Jornades Europees del Patrimoni, formant part d'un programa general que comprenia 220 municipis a tota Catalunya, aplegant 389 actes. Un bon punt i final a les V Jornades de Patrimoni Històric.