Necròpolis de l'assentament iber de Sebes

A finals del mes de maig, gràcies a una subvenció del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, es va poder finalitzar la consolidació de la necròpolis de l’assentament iber de Sebes, a Flix. 

Els treballs han estat realitzats per l’empresa Àpex, arqueologia i serveis culturals del flixanco Frederic Cervelló, hi va participar també Pau Olmos, que amb Carme Belarte, de l’ICAC, estant excavant l’assentament del turó contemporani dels enterraments. La propera campanya es farà el proper mes de setembre i, dins les Jornades de Patrimoni, es podrà visitar la necròpolis i els darrers treballs fets al poblat. 

Ara, per a poder visitar la necròpolis, només falten dos petites actuacions, excavar la trinxera  de la guerra civil que passa a tocar de la necròpolis, que fins hi tot va afectar algun túmul i posar-hi un cartell per a poder entendre millor què és una necròpolis d’incineració. 

Aquestes actuacions seran finançades per l’Associació la Cana i així podrem afegir un element més del nostre patrimoni a les visites que es fan, tant des de la Reserva Natural de Sebes (cal recordar que és molt a prop del Mas del Director), com des de l’associació, com pel públic en general.

Els Ibers 11

                                                                  El comerç   

Els intercanvis comercials en el món ibèric van ser potenciats pel contacte amb els mercaders grecs  i feniciopúnics, encara que alguns documents permeten assegurar que l’estructura i el concepte dels intercanvis ja gaudien d’un fort desenvolupament entre les comunitats ibèriques abans dels primers contactes mediterranis.

L’organització del comerç depenia de les estructures de poder, les úniques que podien organitzar l’obtenció dels excedents de producció destinats als intercanvis, assegurar el control de les rutes de comunicació, la salvaguarda dels mercaders i els seus productes a les àrees de mercat i redistribució les mercaderies en el si d’un grup social o poblat.

Encara que la major part de l’activitat mercantil es feia entre les diferents estructures politicoterritorials ibèriques, el comerç amb els mercaders mediterranis és el que ha proporcionat més informació arqueològica. Tradicionalment s’ha defensat que el comerç entre ibers i grecs, fenicis i púnics es feia amb la simple permuta de matèries primeres (metall, cereals) per productes manufacturats  (ceràmica, teixits, objectes metàl·lics) o agraris de luxe (vi, oli)  en que els comerciants colonials s’emportaven la millor part. No obstant els documents indiquen que el sistema d’intercanvis era molt complex amb beneficis equitatius. S’utilitzaven patrons econòmics, com el pagament de bestretes, fiances i testimonis de transaccions, que es feien per escrit, segons patrons propis dels mercats (karum) de la mediterrània occidental.

                                                                   

  

  La moneda

Encara que les encunyacions ibèriques es van desenvolupar sobretot a partir de la segona meitat del segle III aC, la circulació de moneda a la península ibèrica es testimonia en textos comercials d’Emporion als segles VI i V aC.

Les monedes es valoraven d’acord amb tres elements, el metall, el seu pes i el poder polític de l’estat o l’estructura política que en protegia l’emissió, que actuava com a fiador de la seva qualitat. El procés de fabricació s’iniciava amb la realització dels encunys, en que es representaven l’anvers i el revers de la moneda, pels quals s’utilitzaven elements simbòlics i toponímics. L’anvers es gravava en una enclusa de pedra sobre la qual es col·locava el cospel (disc de metall pesat i fos amb la forma desitjada)rescalfat, i s’aplicava a sobre d’aquest l’encuny mòbil fet sobre metall. Un cop preparat el conjunt, es marcaven els tipus sobre el disc amb un cop de martell.

Abans de la segona guerra púnica les encunyacions peninsulars corresponien a les colònies gregues i feniciopúniques, d’ença de la presencia romana va augmentar el nombre de ciutats que encunyaren monedes, la gran majoria d’aquestes pertanyien a patrons romans, encara que amb motius iconogràfics i llegendes escrites en llengua ibèrica.

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

Castell Nou de Flix, premi qualitat ebrenca.

Notícia a la web municipal

El Castell Nou de Flix, Premi de Qualitat Ebrenca al Millor Edifici Restaurat

Article al bloc de Pere Muñoz

PREMI DE QUALITAT EBRENCA AL CASTELL CARLÍ

Jaume Masip, president de La Cana i Miquel Orellana, arquitecte del projecte del Castell Nou de Flix el dia de la inauguració.

Cal recordar que s'ha executat la primera fase de la restauració i que està pendent la segona que consisteix en la recuperació del fossat, l'il·luminació exterior, la museïtzació i l'arranjament del camí d'accés i de la zona d'aparcament.

Els Ibers 10, la metal·lúrgia

El ferro

L’extracció del mineral es feia a cel obert, primer es desboscava el terreny, es treia el mineral i es rentava. Amb abundant carbó vegetal, que s’obtenia en forns de carboner, es procedia a la reducció del mineral per transformar-lo en lingots o masses fàcils de treballar amb la tècnica de la forja continua, on s’assolien temperatures de fins a 1200º C amb el ventat continuat d’oxigen a la massa combustible, utilitzant manxes.

La introducció del ferro a la Mediterrània occidental s’ha relacionat amb el comerç fenici. La indústria del ferro va assolir un gran desenvolupament en el món ibèric, s’aconseguien acers excel·lents. Els forns de l’època només arribaven als 1200º c i el ferro es fon a 1537º C, això feia que no es poguessin fer servir motlles, com en el bronze. Els processos més característics eren l’aceració (contacte amb carbó roent) i el tremp (refredament ràpid per immersió amb aigua freda).

La forja continua consistia en treballar per mitjà del martellament d’un lingot escalfat a la forja, fins aconseguir la forma desitjada. Com el procés era molt laboriós, la producció d’objectes de ferro es va centrar amb estris agrícoles i militars.

                                                                       El bronze

El bronze s’utilitzava per a fabricació de peces que, per la seva forma o característiques, no es podien fer de ferro. El bronze consistia en un aliatge de coure i estany en proporció de 9 a 1, encara que el contingut podia variar en funció de la disponibilitat de material o de la peça que es volgués fer, un bronze amb un elevat contingut de d’estany donava peces d’un color daurat, semblants a l’or,  per a objectes de guarniment personal, un aliatge on s’inclogués el plom augmentava la mal·leabilitat per a fabricació de peces complexes.

Els lingots de bronze es fonien en gresols de pedra arenosa, proveïts d’un abocador, després, el metall fos s’abocava a un motlle amb la forma de la peça a fabricar, s’esperava que es refredés i es desmotllava i polia amb un tros de cuir o llana i es procedia a la decoració per mitjà de burins metàl·lics. Els motlles eren d’argila refractària o pedra i podien ser univalves o bivalves.

                                                           L’orfebreria

L’orfebreria ibèrica va assolir un alt grau de desenvolupament, tant en la realització de petites escultures votives, com en la fabricació de vaixelles d’or o d’argent i objectes de guarniment personal.

Les petites escultures en bronze, de formes humanes (antropomorfes) o animals (zoomorfes), com els exvots, es feien amb la tècnica de la cera perduda. Les vaixelles àuries o d’argent (com la del conjunt del Castellet de Banyoles a Tivissa), eren destinades al culte i es feien amb tècniques de sobredaurat o de relleu.

L’orfebre utilitzava petits gresols per fondre el metall i obtenia peces independents que posteriorment soldava o treballava fins aconseguir l’objecte desitjat. El més difícil eren les decoracions amb tècniques d’incisió, filigrana o granulat.

                                                                       El plom

Apart de utilitzar-lo, entre d’altres coses, per a aliatges, aquest metall tant mal·leable es transformava en làmines que s’utilitzaven com a soport per a l’escriptura.

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

Els Ibers 9, La ceràmica.

                                                                    

Els diferents tipus de producció ceràmica ibèrica permeten seguir la seqüència cronològica i poblacional del món ibèric, així com datar els nivells d’ocupació dels assentaments i els enterraments de les necròpolis.

La producció més important durant els segles VI-V aC és la modelada a mà, sense el torn, aquestes peces deriven de les fetes durant el període del bronze final i la seva producció arriba fins el final de la cultura ibèrica, mantenint formes i decoracions molt semblants, destacant les urnes amb perfil en S i les de decoracions amb cordons aplicats amb motius d’impressions digitals o ungulacions. Aquests objectes eren utilitzats per contenidors d’aliments i com a vaixella de cuina.

La producció feta amb torn es va estendre a partir de prototipus procedents de l’àrea del sud-est i el llevant, influïts en tècnica i forma per les fabricades a les colònies fenícies. Encara que algunes formes, com la urna d’orelletes, ja es coneixien en el segle VI aC. El període de màxim desenvolupament de les ceràmiques fetes a torn son els segles IV-II aC, on amb la producció de formes pròpies (vasos amb broc inferior, kalathos del tipus barret de copa, etc.) s’imiten formes feniciopúniques o gregues com les escudelles o els cràters de campana o volutes.

Els vasos ceràmics, després de tornejats i assecats al sol, es coïen en forns de cúpula de dues cambres, la inferior o de combustió i la superior o de cocció.

Un cop acabat el procés de fabricació, el pintor completava el treball, bàsicament amb colors blancs i vermells, amb motius geomètrics o florals o també amb representacions antropomorfes i zoomorfes.

 Juntament amb la ceràmica ibèrica, es van produir altres tipus de vasos en el mateix període, com la ceràmica grisa de la costa catalana o la vaixella de vernís negre de les colònies d’Empòrion i Rodhe.

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

Camí de sirga

Història, Paissatge i Patrimoni.

Una activitat organitzada pels amics de l'Associació Lo Riu, amb els que col·laborem amb la visita guiada a càrrec de l'Associació La Cana.

Aquest tipus de col·laboracions les hauríem de potenciar més en les nostres terres, com més ens coneixerem  més ens estimarem la terra.

Els Ibers 8, el teixit

Les fonts escrites i la iconografia han aportat moltes dades sobre la indumentària ibèrica, destacant els vestits de lli i les capes de llana, anomenades sagum pels romans.

El procés de fabricació d’una peça de tela era molt laboriós. Després de l’esquilada i el cardatge de la llana es procedia al filat, s’utilitzava un fus que en un extrem, com a pes, tenia una peça d’argila cuita de forma circular o bitroncocónica anomenada fusaiola. Un cop fetes les madeixes de fil es feia el teixit, principalment en telers de bastidor, o els més senzills de cintura per a peces més petites i dibuix complex. Els telers de bastidor estaven formats per una carcassa de fusta quadrangular que s’instal·lava al vestíbul de les cases o a l’exterior, per aprofitar la llum solar. Els manats de fil s’agrupaven i tensaven per mitja de pesos d’argila (pondera) de pes regular i diverses formes, quadrangular, rectangular, cilíndrica, etc. La finalitat d’aquestes peces era mantenir els fils tibants mentre, amb una llançadora de mà, es feia la trama. 

Els teixits, un cop acabats es podien tenyir o decorar per immersió en tints d’origen vegetal o animal o amb l’ús de tampons impregnats amb colorant.

Els ibers utilitzaven també vestits o peces de l’equip militar fetes amb cuir i eren molt hàbils treballant l’espart per a estores o cordes.

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

Flix 1680, un plànol excepcional.

Si el plànol de Beaulieu de la Guerra dels Segadors ens va ajudar molt a situar sobre el terreny el sistema defensiu de Flix del segle XVII, aquest plànol, de 1680, és definitiu.

No només es veu en detall el castell i el sistema defensiu, hi ha també explicat el que faltava construir, l’antic sistema de muralles de la vila, la situació dels diversos elements del castell i també ens informa que un llamp va destruir una part important del castell al caure sobre el polvorí.

També hi cal destacar que destaca un "recinto de la villa, demolido", fet que reforça la teoria que la vila closa de Flix entre muralles no tenia dins només les cases, també hi havia els horts.

Transcripció del text del plànol:

Esta Plaza conviene mirar mucho por ella por el paraje en que se halla, al paso de un rio que suben las Barcas de la Mar a Tortosa asta Zaragosa y considerar lo que costo quando se recupero siendo en poder del Rey x mo y se deve Montar lartilleria y municiones y mas Guarnicion y artilleros que no ay ninguno

Ambrosio Borsano Quartel Maestre Gnl

Relacion de los Puestos del Castillo y ylo que Falta de acer y las brechas de levantar.

1. Cassa demolida de Rayo que volo la Polvora y queda debajo a las ruinas mucha Bateria y Armas y en esta casa vivia el Governador y la Guarnicion y yagora no esta ninguno por no tener cuvierto.
2. Cortadura a la que le falta terraplen y Parapeto.
3. Ornaveque que le falta terraplen y Parapeto.
4. Entrada encubierta buena.
5. Cavalle con las Piezas desmontadas.
6. Cortaduras que les falta terraplen y parapeto
7. Medio Baluarte y cortina hecho de canteria buena
8. Entrada encubierta buena.
9. Fortificacion de canteria que le falta el parapeto, foso y entrada encubierta.
10. Lo que falta para acabar de serrar la Villa.

Para volver a levantar la cassa asta el primer plano y cobrirla con las brechas que ay en el recinto costara por tener toda la piedra cerca de dos mil Escudos que en lo demas es menester verlo bien. Todo el color amarillo son las brechas.

Toda la artilleria esta nel suelo y la Polvora junta (?) forno.

   

   Al Plànol:

Rio Ebro que va a Mirabet y Tortosa.

Camino que viene de Mirabet.

Cavallero en una Peña

Recinto de la Villa Demolido.

Castillo

Villa de Flix

Ermita.

Penisola.

Secha.

Molino.

Isla.

Rio Ebro.

Barca.

Detalls del plànol:

Proposta de situació damunt un plànol actual, encara hi ha dubtes sobre la situació exacta del castell, no és així pel que fa a les muralles, està bastant definit gairebé tot el traçat:

Projecte de resclosa a l'assut de Flix de 1748.

N'hi va haver uns quants de projectes per a facilitar la navegació per l'Ebre i salvar el que per als llaguts eren obstacles molt importants.
Aquest plànol i d'altres del mateix projecte de 1748 es troben a l'Arxiu de Simancas, són molt interessants.
Aquest projecte proposava fer la resclosa a la zona anomenada la Boquera, per on pujaven els llaguts, al costat contrari del lloc on baixaven. Les embarcacions s'havien de descarregar i carregar cada vegada que s'havia de passar per l'assut.

Text del plànol:

Mapa de una porcion del Rio Ebro a quarto y medio distante de la villa de Flix por la parte de arriba assi â poniente en donde de halla el Azud el qual tiene en sus boqueras, ô pasos por los que transitan las Embarcaciones subiendo por el uno , y bajando por el otro con gran peligro â Causa de sus resalios y peñas que se hallan en ellos dificultando el comercio por ser preciso antes de pasar dhas boqueras descargar alomenos la mitad de su Cargo y transbarsarlo por tierra con azemilas media hora de distancia assi a la parte de abajo de dho Rio, lo que no solamente Retarda la Navegacion y augmenta el gasto de transporte, pero tambien de exponen al Peligro de bolcarse ô de dar sobre las peñas, y afin de evitar todos estos Riesgos, y facilitar la Navegacion sin descargar las embarcaciones, se propone hacer una enclusa doble en la boquera por donde suben dhas embarcaciones (como esta señalado de color amarillo en este mapa y en otro papel su plano y perfiles en grande) sin que cause ningun detrimento al Molino de Arina y Noria que sirve para el Riego de dha villa.

Explicacion

A.- Azud, ô presa.

B.- Paso, ô boquera por donde suben las embarcaciones.

C.- Cabestan para ayudar â subirlals.

D. Dique provicional para quitar el agua afin de trabajar la enclusa en seco.

E.- Enclusa doble que se propone hacer en este parage.

F.- Boquera o paso por donde actualmente bajan las embarcaciones.

G.- Molino de Arina.

H.- Noria que hace Subir el agua onsse tuesas.

L.- Aqueducto para conducir el agua al Molino de Aceite que se halla imediato ala villa y sirve tambien para el riego de las tierras.

K.- Caballerizas del molino de arina.

Barcelona a 25 de octubre de 1748

Don miguel marin.

Archivo General de Simancas.

Detall de la Boquera a dalt al plànol i a baix a la realitat.

Detall del molí i la sínia a dalt al plànol i a baix a la realitat.

“Sebes ens permet conèixer més el pas del primer ferro a l’ibèric antic”

Entrevista a la Dra. M. Carme Belarte(ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB)

Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro. El projecte, engegat per la Universitat de Barcelona i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Flix i de l’associació La Cana, va començar el 2005. Els treballs els financen el Departament de Cultura de la Generalitat, l’AGAUR i l’Ajuntament de Flix, amb el qual la UB i l’ICAC han firmat un conveni.

Visita al jaciment el 10 de setembre.

Quin balanç feu de la campanya del 2011?

Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.

Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

Comencem per l’assentament ibèric.

Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

 

Imatges del poblat ibèric: habitació i vistes generals del vessant.

I a la part de dalt?

Allà hem excavat un edifici de grans dimensions, que conté una mena de recambró delimitat per toves. No té llar de foc, com sí que tenen les cases del vessant, o sigui que no es pot relacionar amb l’ús domèstic. És de difícil interpretació. I no descartem l’ús ritual, perquè és al cim del turó i té molta visual. A més, els murs són més amples, de manera que podria ser un edifici de més plantes. En tot cas no és una casa normal.

Hi heu trobat res més, a dalt?

Sí, una habitació empedrada que ja havia excavat un aficionat. Podria ser d’ús col·lectiu (a diferència de l’àrea d’habitació, al vessant), o bé artesanal.

 

Dues imatges de l'edifici excavat al poblat del primer ferro (dalt del turó).

Situeu-nos cronològicament.

A dalt del turó l’assentament és del primer ferro, i tenim la datació de l’abandó: finals del segle VII-principis del segle VI aC. Ho sabem per la ceràmica: hi hem trobat àmfores fenícies i peces fetes a mà.

I cronologia de la part de baix?

Ja és de la segona meitat del segle VI aC. Ho sabem per la ceràmica a torn, la típica ceràmica a torn ibèrica. Hi ha uns cinquanta anys de diferència entre els dos nuclis, i una de les preguntes que ens fem és: “Com es produeix l’extensió de l’assentament? De dalt a baix?”

Què sembla més probable?

El cas és que estem davant d’un moment de la protohistòria catalana poc conegut, el procés d’iberització. Normalment no hi ha continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro (dalt del turó) i el període ibèric antic (a baix). Hi ha un buit en la recerca: ¿per què es van destruir aquests assentaments? ¿Per conflictes, circumstàncies d’inestabilitat? Costa documentar-ho.

Ho esteu fent.

La gràcia de Sebes és que hi ha continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro i l’ibèric antic. O sigui que ens pot permetre anar omplint aquest buit. Veiem, per exemple, que probablement hi ha un ús continuat de la necròpolis.

Interessant.

Sí, i ens preguntem si n’hi havia més, perquè havent vist ara la gran superfície dedicada a l’habitatge, la necròpolis és, en comparació, molt petita.

Entrevista i fotos dels entrevistats de Carme Badia i Puig - Setembre del 2011

Torres i no pous. Una part del sistema defensiu de Flix, medieval i del segle XVII.

Detall d'un plànol del segle XVII on es pot veure com hi ha torres de guaita o defensa a tot el meandre.

Antic pas de barca del riu de dalt, a l'esquerra es pot veure la torre de defensa que hi havia.

Aquestes són les restes que hi ha al riu de baix, des de la roca del Tormo fins la zona del club nàutic, algunes han desaparegut, en queda el testimoni fotogràfic i oral.