Dijous passat, dins el X Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, s'impartí la xerrada "Els ajuntaments de la Ribera d'Ebre durant el franquisme (Novembre 1938 - 1942) a través dels llibres d'acords municipals", que anà a càrrec de Jordi Cid Segura, graduat en Història per la URV, menció en conflictes del segle XX, i amb el projecte de grau "Història i identitat ebrenca". El contingut de la xerrada, com indicà el conferenciant, és fruit d'un treball de recerca impulsat des de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre i el CERE, per a la realització del qual s'han consultat bàsicament llibres d'actes d'ajuntaments riberencs dipositats en aquell arxiu i també els de l'Arxiu Municipal de Flix.
Jordi Cid explicà les característiques dels consistoris riberencs, constituïts i nomenats per les autoritats franquistes tan aviat eren ocupades les poblacions, en forma de juntes gestores. En una primera fase, aquests nous ajuntaments els integraven segons el conferenciant persones de diversa procedència ideològica: en general, de formacions dretanes (monàrquics, carlistes), però també de l'àmbit del catalanisme (fins i tot d'ERC), que tenien en comú l'haver patit durant la guerra civil confiscacions per a les col·lectivitzacions i fins i tot la violència física de grups vinculats a la CNT-FAI. Aquestes noves autoritats formarien part tant dels consistoris com del nou partit unificat, FET y de las JONS, tot i la seua procedència ideològica.
La situació aniria canviant progressivament, segons Jordi Cid, quan aquestes primeres autoritats van ser paulatinament substituïdes per altres plenament falangistes i més compromeses ideològicament amb el règim franquista.
La situació aniria canviant progressivament, segons Jordi Cid, quan aquestes primeres autoritats van ser paulatinament substituïdes per altres plenament falangistes i més compromeses ideològicament amb el règim franquista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada