El ritual de l’enterrament
Les anàlisis paleodemogràfiques del món antic indiquen que el ritual de l’enterrament només s’aplicava en el món ibèric als membres de l’aristocràcia i als grups dirigents.
El ritual s’iniciava durant l’agonia (1), moment en el qual es reunien els membres del grup per retre homenatge al difunt. Després de l’exposició ritual del cadàver (prothesis), el cos era traslladat sobre un carro (símbol d’estatus) fins a la necròpolis, acompanyat pels parents, les ploramorts i els músics (aulos o auletris), amb el soroll cridaven l’atenció de les divinitats d’ultratomba durant la processó fúnebre (ekphora) (2). El cadàver es cremava en una pira de llenya posada en un receptacle excavat a terra (bustum) (3). Les restes del difunt no consumides eren recollides i rentades (lavatio) (4) embolicades en un sudari de roba i dipositades a l’interior d’una urna com a contenidor funerari .
Després, amb la tomba oberta es feien les pràctiques del banquet ritual, en el qual es sacrificava un animal en honor dels déus, que era consumit pels parents, els déus (fum) i el difunt (es dipositava el menjar a l’interior de la tomba). També formaven part del ritus les libacions que consistien en consumir un líquid car, normalment vi, amb finalitats rituals per entrar en conjunció amb les divinitats (7).
Un cop finalitzat el ritual, l’urna s’introduïa a la tomba juntament amb els elements de l’aixovar, les ofrenes fúnebres i les restes del banquet (8). Un petit túmul, marcat amb una pedra, indicava el lloc de l’enterrament.
Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.
Excavació d'una sepultura a la necròpolis de Sebes l'any 2005.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada