Agricultura i ramaderia
L’explotació agrària es centralitzava a partir dels poblats fortificats (oppidum), que formaven els nuclis del territori. Però, a diferència de tesis defensades fins fa poc temps, el conreu de les zones agràries es feia a partir de petites granges, masos o llogarets no fortificats on es realitzaven les feines bàsiques de producció i es subministraven els excedents per al comerç al centre polític del territori.
La producció agrària intensiva, a partir del segle V aC, amb la demanda d’excedents amb els que poder comerciar, va propiciar el desenvolupament de l’instrumental del ferro agrícola: l’arada de rella metàl·lica, el jou de bous, documentat amb el bronze votiu trobat al Castellet de Banyoles a Tivissa, falçs, forques, rasclets i aixades i d’altres de relacionats com martells, paletes o tenalles, el transport es feia amb carros de dos rodes, de vegades amb llantes metàl·liques, tirats per bous.
Les anàlisis de restes de fusta i carbons (antracològiques), de les llavors o fruits (carpològiques) i del pol·len (pol·líniques) han facilitat moltes informacions relacionades amb el tipus d’espècies conreades i les pràctiques agràries en el món ibèric.
Practicaven l’alternança de cereals i lleguminoses, el blat i l’ordi eren les espècies més esteses, també cultivaven pèsols, faves i llenties, recollien fruites i amb la vinya i l’olivera tenien una de les bases fonamentals del comerç d’origen mediterrani a partir de centres de distribució com el d’Aldovesta a Benifallet.
La ramaderia era principalment per a obtenir productes secundaris, llana, llet, adob, força de treball o derivats com el formatge. Es destinaven al consum només el bestiar que havia acabat el cicle reproductiu i la part de les cries no necessària per al manteniment dels ramats.
La caça era una part molt important del consum de carn. Les banyes, els ossos i les pells de bòvids, cèrvids, senglars, porcs, cabres i ovelles també eren aprofitats. Practicaven també la pesca i la recol·lecció de mol·luscs, no sols com a comestibles, sinó també com a elements rituals, decoració o desgreixant en la producció ceràmica.
Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada