La importància de la dona en l’estructura sociopolítica ibèrica no depèn del seu sexe, sinó del status de cadascun dels individus. Les dones que pertanyien a l’aristocràcia o als grups gentilicis que exercien el poder disposaven de fortes prerrogatives econòmiques, socials i honorífiques, com ho demostren els aixovars de les tombes, les informacions proporcionades per les fonts clàssiques i la iconografia.
La dona constituïa una part determinant de la força del treball, desenvolupava les tasques agropecuaries en un àmbit d’igualtat amb l’home i ,sobretot durant les èpoques de guerra, moment en que tot el treball el desenvolupaven elles. La iconografia ibèrica representa la dona dels grups socials més elevats, com antropomorfització de les divinitats, com a sacerdotesses, fent rituals en un pla d’igualtat amb l’home o participant en els ritus religiosos.
La
dona ibera vestia llargues túniques de lli o llana decorades amb sanefes
pintades o teixides amb fil de color, i a vegades portava un davantal a sobre
el vestit principal. És característic el mantell que tapa el cap i l’esquena de
les sacerdotesses, que anava agafat amb un casquet cònic. Portaven una gran
quantitat d’objectes de guarniment com diademes, arracades, denes de collaret
de pasta de vidre, sivelles de cinturó, braçalets, anells i penjolls. També
utilitzaven colorants per a embellir la cara, ungüents i perfums.
Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge
il·lustrat a la cultura ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada