18 de maig 2012

Els Ibers 9, La ceràmica.


                                                                    
Els diferents tipus de producció ceràmica ibèrica permeten seguir la seqüència cronològica i poblacional del món ibèric, així com datar els nivells d’ocupació dels assentaments i els enterraments de les necròpolis.
La producció més important durant els segles VI-V aC és la modelada a mà, sense el torn, aquestes peces deriven de les fetes durant el període del bronze final i la seva producció arriba fins el final de la cultura ibèrica, mantenint formes i decoracions molt semblants, destacant les urnes amb perfil en S i les de decoracions amb cordons aplicats amb motius d’impressions digitals o ungulacions. Aquests objectes eren utilitzats per contenidors d’aliments i com a vaixella de cuina.


La producció feta amb torn es va estendre a partir de prototipus procedents de l’àrea del sud-est i el llevant, influïts en tècnica i forma per les fabricades a les colònies fenícies. Encara que algunes formes, com la urna d’orelletes, ja es coneixien en el segle VI aC. El període de màxim desenvolupament de les ceràmiques fetes a torn son els segles IV-II aC, on amb la producció de formes pròpies (vasos amb broc inferior, kalathos del tipus barret de copa, etc.) s’imiten formes feniciopúniques o gregues com les escudelles o els cràters de campana o volutes.
Els vasos ceràmics, després de tornejats i assecats al sol, es coïen en forns de cúpula de dues cambres, la inferior o de combustió i la superior o de cocció.


Un cop acabat el procés de fabricació, el pintor completava el treball, bàsicament amb colors blancs i vermells, amb motius geomètrics o florals o també amb representacions antropomorfes i zoomorfes.
 Juntament amb la ceràmica ibèrica, es van produir altres tipus de vasos en el mateix període, com la ceràmica grisa de la costa catalana o la vaixella de vernís negre de les colònies d’Empòrion i Rodhe.

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

Cap comentari: