21 de maig 2017

"LA PEDRA DE FLIX A LA CIUTAT DE TORTOSA AL LLARG DELS SEGLES", DE JOAN-HILARI MUÑOZ, SEGONA PUBLICACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ LA CANA


L’Associació La Cana ha editat aquest mes d’abril el seu segon llibre, La pedra de Flix a la ciutat de Tortosa al llarg dels segles, assaig escrit per l’historiador i professor i catedràtic d’institut Joan-Hilari Muñoz Sebastià. Aquesta nova obra és el núm. 2 de la col·lecció Lo Pedrís, amb la qual La Cana té intenció d’incloure tot un seguit d’estudis sobre elements patrimonials de Flix investigats per especialistes.
El nou llibre fou presentat el passat dia 18 d’abril a Ca Don Ventura, a la tarda, en un acte que comptà amb la participació de Pere Muñoz, coordinador de publicacions de l’Associació La Cana; Antoni Sabaté, exdirector dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l’Ebre; i Jaume Masip, president de l’Associació La Cana.
Fou aquest darrer, Jaume Masip, qui obrí l’acte, tot manifestant la satisfacció que representa per a l’associació poder publicar un segon llibre que parla sobre una activitat, la producció de pedra, en la qual la nostra població fou un dels principals i importants centres del territori.
A continuació va intervindre Pere Muñoz. Entre altres coses va destacar aspectes relatius als treballs d’edició del llibre, destacant la feina de disseny i maquetació a càrrec de Núria Grau. També tingué unes paraules en relació amb el contingut, on es mostra la relació secular que existí entre Flix i Tortosa, gràcies en bona part a l’element comú que uneix les dos poblacions com és el riu Ebre, durant segles, la principal via de comunicació del nostre territori i un dels elements clau d’aquest vincle al voltant de la pedra produïda a la nostra població transportada precisament a través del riu cap a la capital ebrenca.
Després fou el torn d’Antoni Sabaté. Va explicar que en diverses etapes de la seua vida ha estat vivint a Tortosa, cosa que li va permetre conèixer el seu ric patrimoni arquitectònic. Del que se n’assabentaria molt temps després i per mitjà de Joan-Hilari Muñoz, fou que els principals monuments tortosins de l’època medieval i renaixentista estaven construïts en la seua totalitat o en bona part amb pedra de Flix. Antoni Sabaté va destacar el gran valor del treball de Joan-Hilari Muñoz, no sols pel fet de donar a conèixer una activitat important del Flix del passat, sinó que també hauria de servir d’estímul per a l’estudi de la història de la nostra població especialment de les èpoques medieval i moderna.
Finalment, fou l’autor del llibre Joan-Hilari Muñoz qui tancà l’acte amb la seua intervenció. Explicà com va nàixer la idea de publicar el treball, tot agraint els suports rebuts tant de persones com d’institucions. Així mateix aclarí que el concepte “pedra de Flix”, tot i la importància de les pedreres locals, té un caràcter genèric, de marca, incloent pedra procedent d’altres poblacions del voltant però amb les mateixes característiques físiques. Amb tot, Flix era el principal centre de producció del territori, on residien els mestres picapedrers i des d’on partien els transports més importants d’aquest material. Tanmateix, va insistir com els edificis més emblemàtics de Tortosa (la catedral, el palau episcopal, els Reials Col·legis, la casa de la Diputació del General, entre altres), estan construïdes amb pedra de Flix, o com a mínim s’utilitzà aquest material per a les parts nobles de l’edifici donada la seua qualitat i solidesa.
Altres activitats de l’Associació La Cana
Al marge de la publicació i la presentació del llibre sobre la pedra de Flix a Tortosa, La Cana ha participat en altres activitats durant les últimes setmanes. Així, va col·laborar en l’acte de presentació del llibre de Xavier Vega Terres de l’Ebre, frontera i frontissa, que tingué lloc el passat 28 de març. Durant la Setmana Santa, el 15 d’abril s’efectuaren visites guiades al Castell Nou, al refugi antiaeri i al Molí d’Oriol. I la diada de Sant Jordi, per primera vegada l’Associació La Cana va participar amb una parada on es van vendre llibres i samarretes de l’entitat.




El contingut d'aquest escrit ha estat publicat en l'últim número de La Veu de Flix (abril de 2017), dins la secció Lo Cantó de La Cana

29 de març 2017

Segon llibre de la col·lecció "Lo pedrís"

Ja el podeu adquirir a les llibreries de Flix o contactant amb qualsevol membre de la junta de La Cana. El preu pel socis és de 10 € i pels no socis de 12, així que us animo a fer-vos socis, no només perquè us estalviareu diners, sobre tot perquè per una quota anual de 10 € ens ajudareu a treballar per Flix i el seu patrimoni.Dir també que farem la presentació a Flix el dia 18 d'abril i a Tortosa en data encara per determinar.
Us poso a continuació la nota que vaig escriure com a presentació: 

"Doncs ja tenim aquí el segon llibre de la col·lecció “Lo pedrís” i tracta sobre pedres, això no és cap novetat perquè a l’Associació La Cana és principalment a lo que ens dediquem.
El que sí que va ser una novetat del llibre que teniu entre mans va ser la sorpresa que vam tenir al saber la quantitat i els nombrosos edificis on encara avui hi ha aquest pedra, fins hi tot per nantres, que sabíem que a Tortosa s’havia utilitzat pedra de Flix per a algunes construccions, com la catedral.
D’això ens parla Hilari Muñoz Sebastià en aquest llibre, de la “pedra de Flix” nom genèric donat a un tipus de pedra sorrenca que només es troba del Pas de l’Ase riu amunt a pedreres d’Ascó, Vinebre, Flix...  En concret a Flix n’hi ha una de molt interessant que conserva encara marques d’antigues extraccions.
El llibre parla de pedres i pedreres, però ens transporta també a oficis desapareguts, o gairebé, com els picapedrers (o pedrapiquers, com es diu en alguns documents) els llaguters que transportaven el material riu avall, els comerciants, els constructors...tot un món que fou fonamental al llarg de molts segles i del que avui ens queden els testimonis en forma d’edificis, creus, claus de volta o fins hi tot esteles i, també, potser lo més important: els documents que ho expliquen.
Crec que cal felicitar a l’Hilari Muñoz, per aquest exhaustiu treball, que pot obrir les portes a altres línies d’investigació i també per la seua col·laboració amb l’Associació la Cana.
Voldria també fer un agraïment especial a Antoni Sabaté Ibarz, perquè aquest llibre és en part gràcies a ell. El gener de 2015, Hilari Muñoz va presentar a Jesús el seu llibre "la construcció del convent franciscà de Jesús. 1732-1792. Els fonaments d'un poble". Allí va explicar que la pedra del claustre del convent era de Flix, l’Antoni hi era present i d’allí va sorgir el primer contacte que ha donat com a resultat aquesta publicació.
I per acabar cal agrair també al Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre la seva implicació perquè el treball inicial es va fer amb l’ajut d’una beca d’aquesta entitat.
Espero que us agradi, segur que us sorprendrà."

Jaume Masip Llop


President de la Cana


De la mateixa manera podeu adquirir també el primer volum de la col·lecció:

2 de març 2017

Actes del 80è aniversari del primer bombargeig aeri sobre Flix


Dijous passat 23 de febrer, va ser el 80è aniversari del primer bombardeig que va patir Flix durant la guerra civil espanyola, un dels primers sobre població civil que hi va haver durant el conflicte. Per commemorar aquests fets i homenatjar a les víctimes, l’Associació Cultural La Cana va preparar un seguit d’actes que es van fer el dia 24.


La nit del 23 al 24 de febrer de 1937, Flix va patir el primer bombardeig aeri a mans de l’aviació feixista. La presència d’una indústria electroquímica i la sospita que s’hi produís material bèl·lic, van convertir la població en un objectiu militar. Aquell bombardeig va produir la mort de vuit veïns de Flix, a més de nombrosos ferits i la destrucció d’una part de les instal·lacions de la fàbrica i de diferents punts del poble.

Per aquest motiu, La Cana ha organitzat una exposició amb el títol “Flix sota les bombes” que estarà oberta fins al 5 de març. La inauguració, a Ca Don Ventura, va anar  a càrrec de Josep Antoni Collazos i va comptar  amb una breu xerrada de Pere Muñoz, historiador i cap de publicacions de La Cana, sobre els fets del 23 de febrer de 1937.



 Tot seguit, al refugi antiaeri,  Jaume Masip, president de La Cana va fer un breu parlament i es va descubrir una placa en memoria dels morts  d’aquell primer bombardeig. Cal destacar també l’assistència a l’acte de diversos familiars de les víctimes.






Josep Arbolí Benet (33 anys)
Batiste Mur Canet (33 anys)
Pere Pau Bagés Torres (46 anys)
Antonio Ortiga Cervelló  (43 anys)
Salvador Biarnés Roch (37 anys)
Va morir mentre el traslladaven ferit a Reus, li havien amputat un braç.
Matrimoni Santamaria - Santaliestra
La muller estava embarassada.
Víctima sense identificar.



Parlament del President de La Cana

Primerament us voldria llegir un fragment d’un text titulat “El racó de la memoria”, escrit per mi amb vivències de Sisco Castellvi, més conegut com Sisco Pitoi.

“Aquella nit, abans d’anar a dormir, Sisco, va sortir al porxo del mas a fer una ullada al cel, estava completament ras. Lluïa una lluna tant esplèndida que desdibuixava els estels. Els bancals estaven il·luminats per una llum blanquinosa, com de marbre vell. Els aulibers projectaven ombres fosques damunt de les espones. La garriga, mes enllà de les feixes, era una penombra foscant. El silenci era gairebé total, tant sols el trencava de tant en tant el soroll del foc, els espetecs d’un tronc de pi que s’escolaven per la porta entreoberta del mas.
 Sisco es neguitejà sense saber ben bé per què, llavors va sentir el padrí, amb aquella veu profunda i pausada...- noi! au vinga que demà hem de matinar! - i  tot seguit la veu dolça de la padrina - va Miquel, deixa estar el noi que ja és prou gran. - Sisco, que tot just havia fet catorze anys feia dos mesos, el dia de Nadal del 1936, abans d’entrar al mas va pensar en sa mare. Ella vivia al  poble, ells, al mas, estaven una mica allunyats dels esdeveniments dels últims mesos. Era a punt d’adormir-se quan va sentir una remor llunyana, un rum-rum que no va identificar. Acostumat com estava als sorolls de la nit, a escoltar el silenci de les nits fredes d’hivern, es va sobresaltar. De sobte es va sentir una explosió, una distant però potent deflagració, i una altra i una altra... - Què és això? Què passa? - va cridar la padrina ; i el padrí li va respondre - Paula, em sembla que són avions que bombardegen lo poble.

 El dia 23 de febrer de 1937, dimarts, una nit de lluna plena, des de les deu de la nit fins gairebé dos quarts de dos de la matinada, es va produir el primer bombardeig de Flix, amb el resultat de vuit persones mortes, nombrosos ferits i la fugida de molta gent cap els masos i les coves del terme. Un dels morts va ser el padrastre de Sisco Pitoi. Aquell dia havia canviat el torn i treballava de nit, Teresa va sortir a la porta a dir-li adeu, no ho feia mai, ja no el va tornar a veure.


Avui és un dia trist, i ho és per dos motius, per una banda recordem els morts en aquell bombardeig, però cal pensar que no són només uns noms en una placa, són també vides truncades de repent, durament, injustament….per exemple….el matrimoni Santamaria Santaliestra es veu que era un matrimoni jove, el pare d’ella treballava de practicant a  Riegos i es veu que estaba embarassada, van morir a l’estació, qui sap si havien vingut a donar la bona nova a la familia…..
No són només un nom en una placa, són vides no viscudes i gairebé oblidades.
I per aquí va la segona cosa que volia dir, em sembla molt greu que avui, 80 anys desprès encara haguem de dir que hem de treballar molt més per  a recuperar la memoria de tot allò que va pasar i que ens ha estat amagat, silenciat per una part per la por i per una altra amb la intenció de que s’oblidi.
Doncs no oblidem i us animo a col·laborar en aquesta tasca, amb l’associació la cana que ens fa molta falta… investigant a les vostres famílies i explicant-ho als vostres fills i filles, als vostres nets i netes, explicant-ho als historiadors i estudiosos per a que ho posin negre sobre blanc…ells i elles, les victimes oblidades d’un conlficte que tampoc volem oblidar qui el va començar, és el mínim que es mereixen.

Moltes gràcies per la vostra assistència.

Les fotos són de Francisco Ramon  Visa Ribera.

19 de febr. 2017

FINALISTES AL PREMI SIRGA D'OR 2016


La nostra associació ha estat entre els finalistes del Premi Sirga d'Or 2016. La institució distingida amb el guardó ha estat el Premi de Narrativa de Vinebre, a qui volem expressar la nostra felicitació. Així mateix també volem felicitar als dos guanyadors ex aequo en la modalitat individual, el flixanco Josep Sánchez i el morenc Joan Launes, dos persones amb qui La Cana ha col·laborat en diverses ocasions i, tanmateix, han participat en activitats de l'associació. L'acte del lliurament dels premis es féu el passat dia 17 al Teatre Municipal La Llanterna, a Móra d'Ebre.
Amb tot, volem manifestar que estem molt contents d'haver estat  finalistes, cosa que representa un reconeixement a la trajectòria i l'activitat realitzada per La Cana, un reconeixement a més d'àmbit comarcal. Tot plegat no hauria estat possible sense el suport rebut durant tots aquests anys dels socis i les sòcies de l'associació, i de les institucions, en especial de l'Ajuntament de Flix. A tots ells, moltes gràcies!.