28 de nov. 2011

Els Ibers

Fa deu anys, després d'assistir a les jornades de Tivissa, des de la Cana vàrem preparar un seguit d'articles sobre els ibers, molt senzills i esquemàtics, pensats per a que tothom els pugués començar a conéixer. Moltes de les coses de la introducció són encara vigents i he cregut que estaria bé publicar en aquest bloc tota aquella sèrie d'escrits.

La Veu de Flix, juliol de 2002

A les I Jornades d’Arqueologia de Tivissa, al novembre de l’any passat, hi van participar els principals investigadors, tant dels Països Catalans com de l’Aragó, tots van destacar la importància de la riquesa arqueològica del territori ebrenc, a les conclusions finals, tots aquests científics van destacar les possibilitats de desenvolupament, tant cultural com econòmic, d’aquestes terres amb la condició d’apostar decididament per la recuperació, conservació i divulgació del Patrimoni Ibèric.

A aquestes interessants jornades hi vàrem assistir alguns membres de La Cana i, sabent el patrimoni que tenim a Flix, podem dir que vam sortir plens d’una sana enveja pels pobles que ja fa una colla d’anys que treballen pel seu patrimoni i conscients que havíem de fer alguna cosa per no perdre el tren que s’ha començat a moure en aquestes terres. Allí ens vam assabentar de la ubicació a Tivissa d’una seu del Museu Arqueològic de Catalunya i la decisió, anunciada pel delegat de cultura a les terres de l’Ebre, Sr. Josep Cid,  de fer a Vinebre una altre museu que ha rebut una subvenció de 30000 Euros (5 milions de pts.), de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat, per a la redacció del projecte que en el futur ha de convertir l’edifici de Ca Don Joan en un museu comarcal.
La Cana ja fa temps que reclama un museu a Flix, tenim un patrimoni prou important que ho justifica i un lloc ideal per a fer-lo i amés, com ja hem explicat moltes vegades creiem que és perfectament compatible amb els altres projectes, que esperem doncs? el tren s’ha posat en marxa i no el volem perdr.
Per una altra banda les excavacions del poblat dels Castellons son a la seva fase preliminar, ja és alguna cosa perquè fa una colla d’anys que es reclamava l’estudi d’aquest important assentament i la seva necròpolis, això hauria de ser només el principi d’una sèrie d’actuacions vers el nostre patrimoni si realment ens ho volem prendre seriosament i creiem de debò en les nostres possibilitats turístiques i cultural.
Jaume Noguera,  guanyador del X Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, amb el treball “Ibers a l’Ebre” destaca la importància d’aquest patrimoni i en concret del  poblat dels Castellons, per les seves  especials característiques de situació, d’extensió dels habitats i de l’existència de la necròpolis d’incineració, datant-lo, provisionalment, a cavall del segles VI i V aC.
Hi ha molta gent que encara es pregunta qui eren els ibers, per això i perquè pensem que un no estima el que no coneix, encetarem una sèrie d’articles divulgatius que potser en alguns aspectes no tindran el necessari rigor científic, ja que el que pretenen és despertar l’interès per aquesta part de la nostra història. A molts els sorprendrà saber de l’alt grau de desenvolupament assolit per la cultura ibèrica i l’important llegat que ens han deixat.
             

Els ibers (1)
Diuen els investigadors que els topònims dels rius son els que millor resisteixen el pas del temps. Un d’aquests noms de riu, el nostre, va servir per a donar nom a un conjunt de pobles que habitaven la conca mediterrània occidental, des d’Andalusia fins el Llenguadoc i per extensió a tota la península ibèrica. Eren els ibers o habitants de la regió del  Iber o Ibre, que alguns erudits diuen que és una paraula indoeuropea que vol dir precisament RIU. Aquest nom és present en nombrosos topònims com Ebre, Fontibre, Hebron, les illes Hèbrides, Tíber, Embrum (Alps marítims), Ebros o Ebrillos (afluent del Duero), Iber (riu de l’Àsia occidental) ...
L’Ebre ja era des de temps remots una via de comunicació molt important, darreres investigacions documenten l’arribada dels fenicis a aquestes terres, la navegació fluvial  és citada per historiadors romans i són nombrosos els testimonis d’un important comerç. Tot el seu curs estava guarnit de torres de vigilància i poblats situats dalt de turons, les restes d’aquests nombrosos assentaments, a banda i banda de l’Ebre,  són un testimoni irrefutable del riu com a sustentador de la vida des de temps immemorials.
La cultura  ibèrica es va començar a configurar al final de l’Edat del Bronze, cap al segle VII aC. i es va desenvolupar, durant més de 500 anys, fins que la civilització romana es va imposar. Els ibers van ser una civilització molt avançada, consolidada a partir del segle VI aC., tenien una estructura social jerarquitzada que s’organitzava en tribus que controlaven un determinat territori.
De tot el mosaic de pobles o tribus ibèriques, els habitants del curs final de l’Ebre s’anomenaven ILERCAVONS, és el nom dels nostres avantpassats coneguts més antics, dels quals a Flix,  conservem importants jaciments com els dels Castellons, Sebes o Moselló.
És molt difícil definir els límits del territori ilercavó, per una part per la inexactitud de les fonts clàssiques (els escriptors romans), per una altra per la, encara poca, documentació arqueològica i potser la més important, que és que no hauríem de pensar en  Ilercavònia com en un estat modern, amb les seves administracions i fronteres, més aviat seria un territori unit per la dependència de la gent d’un cap o príncep i molt influït pels límits geogràfics naturals.
Així els límits aproximats, vàlids per a les fases finals de la civilització ibèrica, serien els que avui són les comarques de La Ribera d’Ebre, la part més meridional del Priorat, El Baix Ebre, El Montsià, La Terra Alta, part de la comarca del Matarranya, la part del Baix Camp de Vandellòs i una part del nord de Castelló.
Tenien complexes creences i rituals funeraris, eren agricultors i ramaders, experts guerrers i artesans i gaudien d’una llengua i escriptura pròpies. Van ser el fruit de la seva pròpia evolució i transformació i no eren gent vinguda de l’Àfrica com es creia fa anys, eren els descendents de la gent del neolític i de l’Edat del Bronze, gent d’aquesta terra. Són part dels nostres orígens, de les nostres arrels.
                     
CRONOLOGIA
Neolític
5000 a C
Primers pastors i agricultors
Poblament de les illes
 Mediterrànies
Sedentarització progressiva

Art rupestre

Ceràmiques i teixits
Cultura de sepulcres de fossa
Inicis del megalitisme
Calcolític
2000 a C
Desenvolupament del megalitisme
Primers objectes metàl·lics
Ceràmiques campaniformes
Edat del Bronze
1800 a C
Rituals funeraris complexos
Metal·lúrgia del bronze
Contactes amb poblacions centreuropees
Art rupestre esquemàtic
Primers poblats amb urbanisme
1220 a C
Arribada de poblacions nord-pirinenques
Desenvolupament i expansió del urbanisme dels poblats
Ritual funerari de la incineració
Evolució vers societats estratificades
Generalització de la metal·lúrgia del bronze
Dipòsits d’objectes de bronze
Edat del Ferro
600 a C
Contactes amb Fenicis, Etruscos i Grecs.
Desenvolupament de la cultura ibèrica




                       



                                                           Text del dibuix “La vida dels Ibers”
1.- Mercant fenici, la fundació de colònies fenícies i gregues fomentaren el comerç
2.- Les ciutats, generalment emmurallades eren el centre de poder i redistribució econòmica
3.- La caça era una activitat estesa i formava part de la seva alimentació
4.- Sembraven els camps amb rotació anual, un any cereals, l’altre llegums
5.- Els animals domèstics, com bous i ovelles, s’utilitzaven per a tir, llaurar, llet i només quan deixaven de ser útils s’alimentaven amb ells
6.- L’escriptura la manejaven els escribes que ho feien sobre làmines de plom, les persones de categoria social alta sabien llegir i escriure
7.- A través de la riquesa dels vestits i ornament les dones mostraven la seva posició social
8.- Únicament podien ser guerrers els aristòcrates, el cavall era un element de prestigi del més alt nivell
9.- La ceràmica era un útil d’us quotidià i les grans gerres servien per a emmagatzematge i transport
10.- Eren grans productors de teixits de llana i lli, el color per excel·lència era el roig carmí
11.- Molí d’oli, produïen oli, vi i cervesa
12.- La introducció del torn pels pobles colonitzadors aportà un progrés tecnològic decisiu perquè va permetre la producció en sèrie
13.- Pira funerària, els cadàvers eren incinerats
14.- Els guerres usaven el disc de cuirassa subjecte al centre del cos i a l’esquena per una sèrie de corretges, portaven un ample cinturó del que penjava la beina de l’espasa, anomenada “falcata”

Cap comentari: