Anjubs, muletes i llaguts.

Xerrada sobre "La pontona", de Josep Antoni Collazos, a la Llar dels Jubilats

Fotografia: Josep M. Navarro

Dimecres passat, 9 d'abril, a mitja tarda, Josep Antoni Collazos, secretari de l'Associació La Cana, va impartir a la Llar dels Jubilats la xerrada "La pontona. Dels usos tradicionals a la Festa del Riu", acompanyada amb la projecció de fotografies. Després de fer una breu referència a l'antiga navegació comercial que discorria per l'Ebre, del protagonisme del llaüt en els darrers segles, i fer esment de l'existència d'altres tipus de naus en altres èpoques, es passà a enumerar un seguit d'embarcacions i enginys que han tingut un paper rellevant a nivell local, com els molins flotants, les embarcacions típiques del Delta (pontones de fons pla, les barques arroceres), els passos de barca fins arribar a la pontona. Es comentà la doble denominació que té aquesta embarcació a la nostra comarca, que en alguns indrets (sobretot riu avall a partir d'Ascó) és més coneguda com a muleta, mentre que des de Flix en amunt se la denomina pontona. Després de constatar que en origen tots dos termes fan referència a dos tipus d'embarcacions diferents, el pas del temps ha fet que en diferents zones hagi acabat imposant-se un del noms per fererir-se, si fa no fa, a un mateix tipus de nau; amb tot, Collazos va indicar que el terme muleta també s'utilitzava a Flix abans de la Guerra Civil. Seguidament es passà a descriure somerament les característiques i a enumerar els usos tradicionals de la pontona: tranport de petites mercaderies i persones en distàncies curtes, per creuar el riu i la pesca en serien les més importants, tot i que n'ha tingut d'altres ocasionals. La part final de la xerrada se centrà en les regates de pontones de la Festa Major, des dels seus orígens fins a l'actualitat, finalitzant amb l'esment d'un seguit d'embarcacions flixanques que han tingut un paper destacat en aquestes curses aquàtiques. 

En finalitzar, diverses persones del públic van aportar les seues pròpies experiències i plantejaren algunes preguntes al conferenciant.

Fotografia: Josep M. Navarro

L'Ajuntament de Flix adquireix noves fotografies del Fons de FECSA

Ajuntament de Flix

L'Ajuntament de Flix ha adquirit la reproducció en format digital (tiff) de 197 fotografies pertanyents al Fons de FECSA dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Les imatges fan referència en bona part a la construcció del pont sobre la presa, però també n'hi ha de pròpiament de Flix, de la construcció de l'embassament i la central hidroelèctrica i de l'antiga navegació fluvial. El conjunt de les fotografies ha tingut un cost total de 453,10 euros. Tot i que dins la seua denominació es respectarà el seu origen com a fons pertanyent a l'Arxiu Nacional, les noves imatges passaran a formar part de la col·lecció fotogràfica de FECSA-ENDESA de l'Arxiu Municipal de Flix.

Una selecció d'aquestes imatges, impreses en format Din A4 -en la seua majoria- i en Din A3 es pot veure durant aquests dies a l'exposició "Flix, el pont i la navegació fluvial. Fotografies del Fons de FECSA de l'Arxiu Nacional de Catalunya", que es podrà visitar fins el proper dia 6 de gener a Ca Don Ventura. La mostra compta amb diversos apartats temàtics: "Presa i pont", "Construcció de l'embassament i la central hidroelèctrica", "Visites i inauguracions", "Passos de barca", "Navegació fluvial", "El poble", "Vistes panoràmiques" i "Fàbrica electroquímica".

S'ha volgut donar un relleu especial tant pel que fa a les adquisicions com a l'exposició a les imatges dedicades a la construcció del pont sobre l'embassament, donat que aquest 2012 s'ha dut a terme la reforma més significativa des que es construí aquella infraestructura, amb la nova passera per a vianants.

Les cordes

“Corda que molt estira, alego es trenca” 

Les cordes fetes a Flix eren famoses a les rodalies de la vila per la seva qualitat, la fabricació de cordes, cordills  i alguns tipus de teixits és documentada a la població des d’els  voltants de 1800, encara que hi ha molts indicis que se'n fabricaven abans d’aquesta data. Fou una indústria artesanal i familiar que deixà d’existir l’any 1967 per diversos motius, perquè donava servei a molts oficis avui desapareguts, per la mecanització, l’aparició d’altres materials i la fabricació a nivell industrial entre d’altres.

Josep Sánchez Cervelló, llicenciat en Geografia i Història, avui catedràtic de la URV, fill, net i besnét de cordaires, escrigué l’any 1983, un treball, editat per l’Ajuntament de Flix, molt complert sobre el desenvolupament i el final d’aquesta indústria a la vila de Flix, feu un estudi etnològic donant a conèixer el mon del corders o cordaires així com la seva fabricació i comercialització: “Assaig d’una indústria típica de Flix, les cordes”. Al llibre hi ha també abundant material fotogràfic, alguns estris van ser cedits per ell a l’ajuntament de Flix i es poden veure al Centre d’Interpretació del Cami de Sirga al Mas de Pitoia a la Reserva Natural de Sebes a Flix.

A Flix es fabricaven cordes de Cànem, que és una planta canabinea en forma de canya, el procés comença posant-les, una vegada segades, a remull al riu o en basses fins que la canya fermenta, després es deixa assecar i es porta primer  a l’esgramadora i a continuació a l’espalladora, per a treure-li la canya i deixar sols la fibra. Segons la qualitat i puresa s’estableixen tres divisions: canal, clarillo i estopa, aquestes es subdivideixen en els números corresponents segons la seva qualitat.

Antigament s’havia conreat el cànem a la partida de Sebes, però era molt costós per a una producció petita, es comprava a Balaguer, Lleida, Manresa i Tarazona (Saragossa), el de millor qualitat es comprava a Callosa de Segura i Oriola (Alacant)

El procés de fer les cordes començava amb el filat, desprès amb el fils es feien els cordons, al final es polia i es torçava per acabar d’afaixonar-la i es deixava assecar.

Els estris principals del filador eren:

.- La roda, amb un eix i un manubri.

.- Les creus, de filar, de retòrcer, de fer cordes.

.- Ganxos de ferro mòbils i ganxos fixos de diverses mides segons el gruix de la corda.

.- Partidors, de diferents tipus.

.- Rastells, en nombre variable segons la llargada de les cordes.

.- Estaques.

.- Boç, per a protegir-se de la pols de cànem.

.- Teler, per a fer sigles, eixavies i moltes altres classes de cordes.

            Els tipus de cordes que es fabricaven eren:

            .- Cordes de persiana.

            .- Cordes de filat (caça).

            .- Samugues (cavalleries).

            .- Remals (cavalleries).

            .- Saules (llaüts).

            .- Trices (llaüts).

            Cordills:

            .- Palangre (pesca).

            .- Cordill de pagès (tot ús).

.- Corda de desenvescar (caça).

            .- Fil doble (pagesia).

            .- Cordill especial (soles d’espardenyes).

            Teixits:

            .- Singles (cavalleries).

            .- Trilladores (pagesia).

            .- Malles de porteria (esports).

            .- Hamaques.

            .- Boçals (bestiar).

            .- Eixavies i eixavions (carros i cavalleries).

            .- Vandovelles (pesca).

            .- Senderes (caça).

            .- Xarxes (pesca).

Les cordes es comercialitzaven pels pobles de les comarques veïnes, Les garrigues, Priorat, Baix Camp, Ribera d’Ebre, Terra Alta i pobles limítrofs de l’Ebre Saragossà, mitjançant la venda ambulant o per encàrrec.

Des de aproximadament l’any 1800 fins  1967 se sap que hi van haver cinc cases que fabricaven cordes:

            .- Ca “Antoniet el roig” (1860-1925)

            .- Ca “Franceset” (abans 1800- abans de la guerra civil)

            .- Ca “Tronxo”, (1866 , una generació).

            .- Ca “Lesna” (1910-abans de la guerra civil)

            .- Ca “Joanet de Maials” / “Ca l’Escola” (voltants 1800-1967)

Era un treball dur i esclau, apart que amés es solia treballar al camp o a la “Fàbrica”, es treballava els dies feiners fent les cordes i els festius anaven a vendre-les. Tot i així expliquen que solien treballar cantant, cançons de l’època, populars, etc.

-“què fas xeic que no cantes?”-

- De cançons i cançonetes

 te'n contaré més de mil

que a la butxaca les porto

lligadetes amb un fil”-

           Fins aquí un resum del llibre: “Assaig d’una indústria típica de Flix” “Les cordes”, de Josep Sánchez Cervelló, ed. Ajuntament de Flix, 1983.

Al capbreu de Flix de 1624 apareixen nou persones que tenen per ofici “soguer” dedicats a  la fabricació de cordes:

Juan Ambros  major, Miquel Ambros, Juan Ambros, Pau Bielsa, Francesch Blanxart, Jaume Burret (Arbones), Thomas Guerau, Juan Rocha (que viu a Aitona) i Thomas Vilanova.