La Sínia de l'Assut, Patrimoni Històric desaparegut.

Tot el patrimoni desaparegut de Flix era important, però la desaparició d’aquest complex de sínies, assut, molí i aqüeducte, potser és el més colpidor i desastrós de tots.

La roda petita movia els engranatges i les moles d’un molí de farina, la roda gran tenia 12 metres de diàmetre i pujava l’aigua fins un aqüeducte que conduïa l’aigua per a regar tant els horts de la seva vora com, travessant per davall del poble, tots els dels Xofars, al meandre, i també els horts dels Arenys, gairebé igual com en l’actualitat perquè quan es va destruir la sínia va generar una servitud que encara dura.

Al segle XVII fins hi tot aquesta instal·lació va ser fortificada amb una muralla al seu voltant (plànol de Beaulieu) i durant la guerra del francès va quedar inutilitzada durant anys, un fet que fou desastrós per a la vila de Flix. D’aquest sistema de reg hi ha molta documentació als arxius i als llibres d’història. 

Tot això fou destruït com a conseqüència de la instal·lació de la fàbrica l’any 1897, en el seu lloc es va construir l’anomenada “casa de turbines”, avui també desapareguda, que aprofitant el salt de l’assut, produïa electricitat pel funcionament de la factoria.

No fa gaires dies J.A. Collazos va fer dues entrades al seu bloc molt interessants sobre la sínia de l'antic assut, la reconstrucció de la sínia I i la reconstrucció de la sínia II, jo també vaig fer, fa temps, una entrada al meu bloc sobre aquest element del nostre patrimoni històric desaparegut, crec que val la pena recordar-lo i ampliar-lo.

Sobre la nostra sínia s'ha de dit que n’hi havia algunes més a l’Ebre de similars característiques, com la del Monasterio de Rueda que podeu veure a continuació, el seu origen és incert, alguns diuen que la van construir els àrabs, molt experts en les coses de l’aigua, d’altres que era d’època medieval. Quan la ciutat de Barcelona va comprar la baronia de Flix, La Palma i el mas de Flix, tal com diu Pere Muñoz al seu bloc, sabem segur que  al segle XV ja existia: “Entrant per la dita vall ve a la sínia de sabba mora, que és a la vora del riu de Ebro, davall de la vila de Flix, entorn dos trets de ballesta... E lo dit dia aprés dinar muntaren al molí del dit loch de Fflix per mirar, e veren aquell e la assut del dit molí, lo qual molí en si ha tanta singularitat que aporta honor, magnificència e útil a la dita ciutat...” (l’any de 1460, Francesc Perarnau i Antoni Sala, mercaders de Barcelona, fan  un viatge per encàrrec dels consellers barcelonins. Havien de reconèixer el terreny per trobar la millor ruta per transportar el blat de Castella, Aragó i l’Urgell a Barcelona sense passar per Tortosa i evitar així les seves imposicions fiscals).

Sínia del Monasterio de Rueda

Plànol de la sínia per a la seva reconstrucció, a començaments del segle XIX va estar uns anys sense funcionar, sembla ser que la van destruir  a la Guerra del Francès, durant aquest anys Flix va perdre dos terceres parts de la població, mireu l'enllaç al bloc de J.A. Collazos, "La reconstrucció de la Sínia I" i "La reconstrucció de la Sínia II".

La sínia tenia dotze metres de diàmetre era doble per tant hi falta una roda,  pujava l'aigua a l’aqüeducte que la portava als horts de la vila. La roda petita i l'edifici de la vora formen el complex del moli fariner.

Tots aquests horts es regaven des de la sínia de l'assut, gairebé com ara, excepte els que eren on avui és la fàbrica.

La Casa de Turbines, la petita central hidroelèctrica que es va construir quan es va instal·lar la fàbrica destruint la sínia i el moli.

El molí i la sínia amb les seves fortificacions durant la Guerra dels Segadors.

Aquesta foto és a Síria, és de principis del segle XIV i em va fer adonar que el sistema era doble, o sigui que  a la foto de la nostra hi faltava una roda sencera

Plànol de 1748, un dels projectes per a fer una resclosa que permetés salvar l'assut sense risc per a les embarcacions. Es pot veure el molí (G) la sínia (H) les cavallerisses (K) i l’aqüeducte (L) que conduïa l'aigua i regava tots els horts on després es va instal·lar la fàbrica, al portell es feia subterrània passava per davall la plaça major i regava els Xofars, els horts de davall la vila i els D’Arenys, encara ho fa avui dia, amb un traçat una mica diferent.

Plànol de l'assut de 1748 amb el projecte de resclosa al costat de la boquera, per on pujaven els llaguts, el lloc contrari on al segle XIX es va construir el canal de navegació i la resclosa.

L'Assut amb la casa de turbines al fons, on estava la sínia i el molí fariner.


De totes aquestes instal·lacions, avui només queda la resclosa del canal del projecte de navegació de mitjans del segle XIX que ha estat recuperada darrerament de devall de tones de fang i vegetació.

La resclosa en funcionament.

La resclosa a l'actualitat. Aquesta és molt més gran que la que existeix a l'actual embassament perquè estava feta pensant en vaixells de vapor, l'altra només per a llaüts

I finalment, l'Ebro, un dels cinc vapors que va circular  per l'Ebre, entre Amposta i Escatró, foto que he trobat a un bloc molt interessant que es diu Gent de riu.