Les cordes

“Corda que molt estira, alego es trenca” 

Les cordes fetes a Flix eren famoses a les rodalies de la vila per la seva qualitat, la fabricació de cordes, cordills  i alguns tipus de teixits és documentada a la població des d’els  voltants de 1800, encara que hi ha molts indicis que se'n fabricaven abans d’aquesta data. Fou una indústria artesanal i familiar que deixà d’existir l’any 1967 per diversos motius, perquè donava servei a molts oficis avui desapareguts, per la mecanització, l’aparició d’altres materials i la fabricació a nivell industrial entre d’altres.

Josep Sánchez Cervelló, llicenciat en Geografia i Història, avui catedràtic de la URV, fill, net i besnét de cordaires, escrigué l’any 1983, un treball, editat per l’Ajuntament de Flix, molt complert sobre el desenvolupament i el final d’aquesta indústria a la vila de Flix, feu un estudi etnològic donant a conèixer el mon del corders o cordaires així com la seva fabricació i comercialització: “Assaig d’una indústria típica de Flix, les cordes”. Al llibre hi ha també abundant material fotogràfic, alguns estris van ser cedits per ell a l’ajuntament de Flix i es poden veure al Centre d’Interpretació del Cami de Sirga al Mas de Pitoia a la Reserva Natural de Sebes a Flix.

A Flix es fabricaven cordes de Cànem, que és una planta canabinea en forma de canya, el procés comença posant-les, una vegada segades, a remull al riu o en basses fins que la canya fermenta, després es deixa assecar i es porta primer  a l’esgramadora i a continuació a l’espalladora, per a treure-li la canya i deixar sols la fibra. Segons la qualitat i puresa s’estableixen tres divisions: canal, clarillo i estopa, aquestes es subdivideixen en els números corresponents segons la seva qualitat.

Antigament s’havia conreat el cànem a la partida de Sebes, però era molt costós per a una producció petita, es comprava a Balaguer, Lleida, Manresa i Tarazona (Saragossa), el de millor qualitat es comprava a Callosa de Segura i Oriola (Alacant)

El procés de fer les cordes començava amb el filat, desprès amb el fils es feien els cordons, al final es polia i es torçava per acabar d’afaixonar-la i es deixava assecar.

Els estris principals del filador eren:

.- La roda, amb un eix i un manubri.

.- Les creus, de filar, de retòrcer, de fer cordes.

.- Ganxos de ferro mòbils i ganxos fixos de diverses mides segons el gruix de la corda.

.- Partidors, de diferents tipus.

.- Rastells, en nombre variable segons la llargada de les cordes.

.- Estaques.

.- Boç, per a protegir-se de la pols de cànem.

.- Teler, per a fer sigles, eixavies i moltes altres classes de cordes.

            Els tipus de cordes que es fabricaven eren:

            .- Cordes de persiana.

            .- Cordes de filat (caça).

            .- Samugues (cavalleries).

            .- Remals (cavalleries).

            .- Saules (llaüts).

            .- Trices (llaüts).

            Cordills:

            .- Palangre (pesca).

            .- Cordill de pagès (tot ús).

.- Corda de desenvescar (caça).

            .- Fil doble (pagesia).

            .- Cordill especial (soles d’espardenyes).

            Teixits:

            .- Singles (cavalleries).

            .- Trilladores (pagesia).

            .- Malles de porteria (esports).

            .- Hamaques.

            .- Boçals (bestiar).

            .- Eixavies i eixavions (carros i cavalleries).

            .- Vandovelles (pesca).

            .- Senderes (caça).

            .- Xarxes (pesca).

Les cordes es comercialitzaven pels pobles de les comarques veïnes, Les garrigues, Priorat, Baix Camp, Ribera d’Ebre, Terra Alta i pobles limítrofs de l’Ebre Saragossà, mitjançant la venda ambulant o per encàrrec.

Des de aproximadament l’any 1800 fins  1967 se sap que hi van haver cinc cases que fabricaven cordes:

            .- Ca “Antoniet el roig” (1860-1925)

            .- Ca “Franceset” (abans 1800- abans de la guerra civil)

            .- Ca “Tronxo”, (1866 , una generació).

            .- Ca “Lesna” (1910-abans de la guerra civil)

            .- Ca “Joanet de Maials” / “Ca l’Escola” (voltants 1800-1967)

Era un treball dur i esclau, apart que amés es solia treballar al camp o a la “Fàbrica”, es treballava els dies feiners fent les cordes i els festius anaven a vendre-les. Tot i així expliquen que solien treballar cantant, cançons de l’època, populars, etc.

-“què fas xeic que no cantes?”-

- De cançons i cançonetes

 te'n contaré més de mil

que a la butxaca les porto

lligadetes amb un fil”-

           Fins aquí un resum del llibre: “Assaig d’una indústria típica de Flix” “Les cordes”, de Josep Sánchez Cervelló, ed. Ajuntament de Flix, 1983.

Al capbreu de Flix de 1624 apareixen nou persones que tenen per ofici “soguer” dedicats a  la fabricació de cordes:

Juan Ambros  major, Miquel Ambros, Juan Ambros, Pau Bielsa, Francesch Blanxart, Jaume Burret (Arbones), Thomas Guerau, Juan Rocha (que viu a Aitona) i Thomas Vilanova.