Els Ibers i 15. Glossari.

Amb això posem punt i final a aquesta sèrie d'entrades sobre els ibers.

Acròpolis: Zona més elevada d’una ciutat o d’un poblat.

Àgora: En les estructures urbanístiques, àrea reservada per als actes públics i les activitats econòmiques.

Al·loctons: Materials o persones, no fabricats o propis del territori en què s’han documentat.

Àmfora: Recipient destinat al transport comercial de productes alimentaris.

Amortització: Acció que significa la fi de l’ús o utilització d’un objecte, estructura constructiva o nivell d’ocupació.

Antracològiques: Restes de fusta carbonitzades trobades en els jaciments arqueològics. Amb el seu estudi es poden identificar el tipus d’espècie i la data d’un nivell estratigràfic mitjançant una anàlisi de radiocarboni (Carboni 14).

Antropomorfització: Representació escultòrica o pictòrica d’un principi o d’una idea, emprant els trets de la figura humana.

Apotropaics: Éssers protectors del món d’ultratomba. En la cultura ibèrica tenen aquest caràcter, entre d’altres, el llop i el lleó.

As: Moneda de bronze romana imitada pels ibers des del segle II aC fins a l’època de Claudi.

Auletris: Flautista que tocava la flauta simple o la de doble càlamus.

Bustum: Estructura en què es feien els ritus d’incineració en el món ibèric.

Caetra: escut rodó en fusta i cuir amb un umbo metàl·lic.

Carpològiques: Restes de cereal carbonitzat documentat en el registre arqueològic. Mitjançant la seva anàlisi s’identifiquen els tipus d’espècies, sistemes de cultiu i condicions climàtiques del paleoterritori proper als poblats ibèrics.

Cella: En les construccions religioses, lloc on s’ubicava la imatge.

Cista: Tomba amb recobriment de lloses de pedra o fang en forma de caixa.

Corvea: Treball comunitari que fan els membres d’una comunitat.

Dolium: Gran contenidor ceràmic romà destinat a l’emmagatzematge i, de vegades, al transport de cereal.

Dracma: Patró monetari característic del món grec.

Empori: Lloc o mercat en què es portaven a terme intercanvis comercials entre mercaders foceus o semites o comunitats indígenes.

Epikampion: Sistema defensiu avançat d’origen mediterrani.

Estudis antropològics: Anàlisi de les restes humanes documentades en poblats i necròpolis. Amb el seu estudi es poden determinar edat, sexe, pes, alçada, malalties i dieta de la persona.

Exvot: Ofrena entregada a un santuari per a propiciar la intercessió d’una divinitat.

Falàrica: Arma llancívola amb punta de ferro i mànec de fusta.

Falcata: Espasa de fulla corba, doble tall i mànec de decoració zoomorfa.

Fíbula: Element de joieria que s’utilitzava per a subjectar les peces de vestir.

Foceu: Originari de Focea, actual Turquia.

Gens: Estructura social basada en relacions de parentiu.

Granulat (metal·lúrgia): En orfebreria, tècnica decorativa que consisteix en soldar petites denes de metall a una placa per fer un motiu.

Guaspa: Peça metàl·lica que se situa a la part inferior de la tija d’una llança.

Horrea: Terme llatí emprat per designar els graners elevats.

Kalathos: Vas ceràmic amb forma de barret de copa invertit, cos cilíndric i vora sortint.

Lavatio: Part del procés funerari consistent en la purificació per aigua dels ossos del difunt després de la cremació.

Libació: Acte de vessar o consumir un líquid amb finalitats rituals.

Oppidum: Poblat fortificat en altura.

Pàtera: Vas ceràmic o metàl·lic amb forma de bol emprat en el banquet funerari.

Període ple: Segles V-IV de la cultura ibèrica.

Període final: Segles III-II de la cultura ibèrica.

Peveter: Vas plàstic amb decoració figurada de Demèter o Tanit.

Poliorcètica: Conjunt de tècniques que comprèn l’estudi de l’atac i la defensa de les fortificacions.

Pondus: Pes del teler emprat per tibar els fils.

Pseudohipodàmic: Traçat original de la xarxa viària d’un poblat.

Repussat: En orfebreria, tècnica que consisteix en gravar en positiu un motiu decoratiu sobre una placa.

Sagum: Capa de llana pròpia del món ibèric.

Scutum: Escut ovalat fet en cuir, fusta i metall amb l’umbo central en forma d’ales de papallona.

Seca: Taller o centre emissor en què es feia l’encunyament de la moneda.

Silicernium: Dipòsit d’objectes utilitzats durant el ritual funerari ubicat a les proximitats de la tomba.

Sitja: Estructura excavada a la roca, de forma globular, amb les parets recobertes amb argila, destinada a contenir cereals.

Soliferrum: Arma llancívola similar a una javelina feta totalment de ferro.

Túmul: Estructura constructiva que es forma per cobrir una tomba.

Umbo: Peça metàl·lica col·locada a la part central d’un escut.

Ustrinum: Lloc específic de les necròpolis on es feia la cremació del difunt.

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.