11 de jul. 2012

Els Ibers 14, la guerra.


Els ibers no tenien exèrcits ben formats. A l’àrea del nord-est. Els camperols s’armaven durant els períodes de convulsió i les consells d’ancians donaven el comandament de les tropes, de manera temporal i extraordinària, a un cabdill amb experiència militar. El comandament es prolongava durant el temps que durava el conflicte, normalment coincidia amb l’estiu, no obstant això, alguns caps militars a causa de les circumstàncies sociopolítiques del moment, van utilitzar el prestigi aconseguit per a , un cop acabades les hostilitats, allargar el seu poder. Indíbil i Mandoni, caps dels Ilergets, aliats de Cartago contra els romans, en són un exemple.


El sistema de combat no era doncs el propi d’un exèrcit perfectament ensinistrat, com el romà, sinó que el sistema de lluita s’apropava al concepte de razzia o atac per sorpresa i fugia dels enfrontaments a gran escala. Equipats com a infanteria lleugera van actuar com a mercenaris de diversos exercits.



La cavalleria era poc important ja que el cavall era més un símbol de prestigi que no un arma de guerra.


L’armament ibèric te importants diferències depenent de la zona, al sud i sud-est els escuts són circulars (caetra) fets amb planxes, cuir i umbo metàl·lic central, les espases són de fulla corbada, anomenades falcata, hi havia també javelines totalment de ferro (soliferra). En canvi al nord i nord-est són característics el cascos de tipus gorra de jòquei (anomenats Montefortino), els escuts són ovalats de fusta i cuir amb umbo metàl·lic central en forma d’ales de papallona i les espases rectes del tipus de La Tène, les llances estaven fetes amb dues parts metàl·liques: la punta i la guaspa i un mànec de fusta.


Altres elements eren les cuirasses, els discos-cuirasses de bronze units per corretges per sobre de les espatlles i les armes llancívoles: fletxes i projectils de fona.





Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

Cap comentari: