El territori on vivien els ibers en quan a la seva organització bàsica, la tribu, te diferències si es tracta de les zones sud, sud-est i llevant de la península Ibèrica o del nord, en tots aquests articles ens referirem a la zona nord, la nostra.
La tribu, en la zona nord era controlada per consells d’ancians, en casos de conflictes o guerres delegaven en un cabdill, Indíbil i Mandoni ho van ser dels Ilergets (terres de Lleida). A partir del poblat principal, generalment fortificat (oppidum) s’organitzava el poblament i l’explotació dels seus recursos.
L’assentament principal era situat en un lloc enlairat, per raons de prestigi, control i defensa, proper a les rutes comercials i a les zones d’explotació econòmica. Prop d’aquest poblat principal es situaven les necròpolis de les famílies dirigents. L’explotació agropecuaria es situava a les zones planes on hi havia granges i petits nuclis de població rural, apart de l’agricultura, altres recursos econòmics eren la ramaderia, l’explotació de masses forestals per a construcció i fabricació de carbó vegetal i la pesca, també disposaven de petits embarcadors destinats al comerç amb altres comunitats ibèriques o mercaders grecs i fenicis.
El poblat dels Castellons de Flix respon perfectament a aquesta descripció, està en un turó estratègicament situat, dominant el riu i els camins que venen tant del Priorat com del sud de la Ribera, estava fortificat, disposa de necròpolis, domina la vall del mateix nom on es situarien els petits nuclis de població rural (els masos), hi ha boscos aprop, tant de ribera com de secà, te el riu a la vora per a pescar i segurament l’embarcador no estaria gaire lluny de la barca actual on hi baixarien pel petit sender, a la vessant de la muntanya, que encara avui existeix. Molt semblant és també la situació del poblat de Sebes.
Poblat dels Castellons a Flix
Poblat de Sebes a Flix
El sistema constructiu Les cases adossades era el sistema bàsic d’urbanisme dels poblats, tenien els fonaments i la part inferior dels murs de pedra, col·locats sobre el terreny o sobre la roca base, el sistema utilitzat era el de la pedra seca. Aquests sistema era una sòlida base pel sosteniment de la part superior i un excel·lent aïllant de l’humitat.
La part superior dels murs era de toves o tàpia, les toves es fabricaven posant en motlles de fusta una barreja d’argila, sorra, aigua i palla i després es deixava assecar al sol, eren els totxos o totxanes d’abans i s’unien amb argila líquida. El procés de la tàpia era més laboriós, la barreja era la mateixa però en lloc de la palla s’hi posaven pedres i es construïa un sistema d’encofrat directament al mur, tantes vegades com fos necessari.
Els murs s’emblanquinaven amb argila liquida i calç per a impermeabilitzar-los i fer-los més lluminosos, a l’interior de les cases de vegades les parets es decoraven amb motius pictòrics lineals.
Generalment les restes que es conserven, pel que fa a les cases, son les parts inferiors dels murs de pedra i de vegades, a l’enderroc, restes de toves o senyals de les bigues
Aquest sistema fou emprat esporàdicament en masos i cabanes fins no fa tants anys, es pot veure, per exemple, vora el poblat dels Castellons, el mas del Pubill està construït en part amb aquest sistema i anant cap a Lleida, a la vora de la carretera entre Torrebesses i Sarroca, n’hi ha un grapat.
Les teulades, planes o amb una lleugera inclinació a un vessant eren fetes amb bigues de fusta i branques o canyes que després es recobrien amb argila, sovint tenien una obertura per a la evacuació del fum.
Assentament de Sebes a Flix
Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.
Textos de Francisco Gracia i Glòria Munilla
Il·lustracions de Francesc Riart i Oriol Garcia
Editat per Signament edicions i Edicions El Mèdol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada