3 de gen. 2012

Els Ibers 5


Les fortificacions 

Els sistemes de fortificació construïts pels Ibers entre els segles VII-III a C més que sistemes de defensa són d’ostentació, són símbols de prestigi i de poder de l’èlit social dominant. A partir de l’expansió de Cartago a la península ibèrica i de la Segona Guerra Púnica, al segle III aC, les fortificacions adquiriren un caire militar. 




En el segle VII aC ja hi ha sistemes defensius amb un nivell tècnic molt elevat com el de La Fortalesa (Arbeca), però el desenvolupament tècnic més gran es va produir a partir del Segle V aC amb la progressiva introducció d’elements arquitectònics nous com les defenses avançades o el traçat poligonal de les torres. 

L’emmagatzematge 

El poder de les èlits polítiques ibèriques es va potenciar a partir dels intercanvis comercials, tant entre elles com amb els mercaders fenicis i grecs, la base d’aquestes transaccions eren els excedents agrícoles, es coneixen dos maneres de guardar els cereals, les sitges i els magatzems elevats. 



Les sitges eren estructures de forma ovalada, excavades a la roca, recobertes d’argila com a impermeabilitzant i tapades amb una llosa de pedra, les qui hi ha a Flix prop de la Capella del Calvari són així encara que son pendents de datar, s’ha de tenir present que aquest sistema es va utilitzar durant molt temps, els àrabs, per exemple, també ho feien. 

Per guardar el gra a dins el poblat hi ha un sistema, com el de La Moleta del Remei, que consisteix en una sèrie de murs de pedra paral·lels que sostenien un pis de fusta per a guardar el gra amb sacs, de forma semblant als horrea romans, lluny de l’acció de l’humitat i de l’abast dels rosegadors. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica. 


Cap comentari: