VI Jornades de Patrimoni i VII Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, última setmana!

El ferrocarril, entre el record i el futur

Aquest cap de setmana el ferrocarril ha estat el protagonista de les VI Jornades de Patrimoni Històric, amb les dos activitat programades dins de l'eix temàtic "Coneguem els nostres veïns", i que aquest any ha comptat com a entitat convidada l'APPFI-Amics del Ferrocarril de Móra la Nova. Dissabte, 20 de setembre, a Ca Don Ventura, hi hagué la xerrada "El projecte de tren turístic", que anà a càrrec del president de l'entitat Jordi Sasplugas. Malgrat el títol i que bona part de la seua intervenció versà sobre aquest interessant projecte que engloba institucions de cinc comarques, conformen la Fundació par la Preservació del Patrimoni Ferroviari Industrial (FPPFI), Sasplugas també féu referència a altres iniciatives de l'associació, com la creació del Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova o un projecte formatiu.

Jordi Sasplugas va mostrar diversos exemples de trens turístics que s'estan desenvolupant arreu d'Europa, donant dades sobre l'èxit i l'acceptació que estan assolint aquestes iniciatives, tant pel volum de persones que hi participen, sinó també per l'impacte econòmic que tot plegat representa.. En el projecte que s'està desenvolupant, el tren efectuaria el recorregut entre Reus i Casp, i inclouria a més del viatge amb ferrocarril, diverses ofertes de visites en els territoris del trajecte; en aquest darrer cas, tot i que nomenà unes propostes concretes, no descarta que es puguin incloure altres ofertes. Es vincularia amb el turisme que recala a la Costa Daurada, com una oferta més.

Explicà també com va sorgir la idea i com es va tirar endavant el Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Móra la Nova, gràcies al qual s'han pogut preservar, recuperar i restaurar instal·lacions, infraestructures, locomotores, vagons, etc., explicant en més d'un cas les dificultats que van haver de superar, algunes de les quals fins i tot van arribar als tribunals. Així mateix, explicà una altra iniciativa duta a terme, com fou crear un mòdul formatiu per ensenyar la instal·lació de vies, dirigit a persones en atur.

A l'endemà, diumente 21 de setembre, hi hagué la visita al Centre d'Interpretació del Ferrocarril, on hi van participar una trentena de persones. Conduïda per Tomàs Claramunt, vicepresident de l'APPFI, es va poder reconèixer l'antic edifici de l'enclavament; on no sols hi ha les instal·lacions relacionades amb la funció d'aquesta construcció (el control de la circulació), sinó també alberga una petita mostra d'altres instal·lacions i estris relacionats amb el món ferroviari, com l'antiga taquilla d'expedició de bitllets, la reproducció del despatx del cap d'estació i altres objectes exposats en vitrines (gorres, fanals, xiulets, etc.); una locomotora tractor de maniobres, a la qual els visitants hi van poder accedir i veure funcionar; la plataforma giratòria; i la nova cotxera on es conserven i restauren antigues locomotores, automotors i vagons, entre els quals hi ha la locomotora a vapor de gran potència anomenada "La Bonita", pertanyent al dipòsit de Móra la Nova que remolcava grans expressos entre Madrid i Barcelona durant els anys 50 i 60.

El traçat del camí de sirga

Avui, i dins el VII Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, el protagonisme ha estat per a la navegació fluvial,i en especial per a l'antic camí de Sirga, a través de la xerrada impartida per Josep Antoni Collazos, president del CERE, secretari de l'Associació La Cana i responsable de l'Arxiu Municipal de Flix. El contingut de la xerrada forma part d'un treball de recerca molt més ampli, realitzat conjuntament amb l'antropòloga Eva Castellanos, i amb el suport de l'Irmu i el CERE.

Durant la primera part de la conferència s'ha tractat l'antiga navegació fluvial: què es comerciava, la tripulació, com es navegava (sirga, vela, rems), la competència dels transports terrestres i la construcció de grans infraestructures fins al final en què desaparegué l'activitat nàutica a l'Ebre. Una menció especial s'ha fet al transport de carbó procedent de les mines de Mequinensa i Faió i a la presència de la fàbrica electroquímica de Flix com a revulsius de la navegació fluvial durant les seues últimes dècades d'existència. La segona part, s'ha dedicat al traçat del camí de sirga. A través del testimoniatge oral de diverses persones entrevistades i de fonts escrites, tant les procedents d'arxius com de treballs de recerca precedents, s'ha pogut reconstruir quin itinerari seguia el camí de sirga entre Amposta i Mequinensa. Donat que el camí no sempre discorria per la mateixa vora, un element important de la recerca ha estat poder determinar quins eren el punts del recorregut que els llaguters utilitzaven per canviar de vora, una operació anomenada tasia. L'última part s'ha dedicat al manteniment del camí de sirga i als textos legals que emparaven la seua conservació i ús.

Al final de la xerrada s'ha establert un diàleg entre el conferenciant, Josep Antoni Collazos, i alguns dels presents a l'acte que han plantejat algunes preguntes o han efectuat alguna aportació.

Fotografies realitzades per Jaume Masip

Maria Dolors Cabré i Carmel Biarnés vistos per Josep Cid

Una vegada més Josep Cid ha fet manifesta la seua habilitat com a comunicador i bon conferenciant, fent arribar no sols el contingut de la xerrada sinó encomanant el seu entusiasme sobre la temàtica exposada. La conferència es presentava sota el títol "Maria Dolors Cabré i Carmel Biarnés, dos figures emblemàtiques de la Ribera d'Ebre", la primera de les quatre que conformen el VII Curs Coneguem la Ribera d'Ebre.

De Maria Dolors Cabré, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement, Cid ha explicat la seua biografia, dels dels seus orígens vinculats a diverses poblacions de la Ribera d'Ebre d'Ebre (Riba-roja, Tivissa i Vinebre), el seu profund cristianisme -aspecte compartit amb Carmel Biarnés, com ha destacat-, arribant als seus estudis, les dificultats derivades de la Guerra Civil fins arribar a la seua intensa activitat acadèmica com a professora, dinamitzadora cultural i investigadora, qualitats que va desenvolupar arreu on va romandre durant la seua carrera professional (Canàries, Galícia, Osca i Tarragona). Maria Dolors Cabré va deixar un nodrit llegat de treballs de recerca. Especialment, Josep Cid ha destacat una de les seues principals obres, Riba-roja i el seu terme municipal -recentment reeditada-, com també ha fet esment de la seua gairebé decisiva determinació per preservar l'ermita de Berrús.

Pel que fa a Carmel Biarnés, Cid s'ha centrat en la correspondència que va intercanviar amb una altra figura cabdal de la cultura riberenca, Artur Bladé i Desumvila. A través d'aquestes missives i altres documents, ens ha mostrat un Carmel Biarnés compromès amb la seua terra, catalanista convençut i defensor de la identitat ebrenca, sobretot en els aspectes lingüístics. De com va anar evolucionant aquest sentiment i actitud de defensa, des dels moments difícils dels últims anys del franquisme, passant per un profund desengany i desencís envers el rumb polític en general i el canvi de d'actitud de persones molt properes -Cid ha arribat a afirmar que "amb el contingut d'aquestes cartes podrien caure molts mites"-, fins als seus darrers dies en què, malgrat la proximitat de la mort, Carmel torna a destil·lar cert optimisme, sobretot en veure com molts dels seus treballs de recerca estaven a punt de sortir a la llum. Fins i tot, ha mencionat Josep Cid que a ell mateix, en visitar-lo poc abans del seu traspàs li va suggerir "Continueu!".