Coneguem els nostres veïns: coneixent Móra d'Ebre

Entre ahir dissabte i avui diumenge s'han desenvolupat les la xerrada i la visita organitzades dins l'activitat Coneguem els nostres veïns. En aquesta edició de les Jornades de Patrimoni Històric, l'entitat convidada ha estat l'Associació La Riuada, de Móra d'Ebre. Joan Launes, president de La Riuda, ha estat l'encarregat d'impartir la xerrada -"Móra d'Ebre, una vila a descobrir"-, i de conduir la visita guiada efectuada aquest matí al nucli antic i al castell de Móra d'Ebre. El pont d'arcades, el Passeig del Riu (antic camí de sirga), els carrers i les places, les cases de les famílies benestants amb llurs blasons, l'església prioral, el convent i l'església de les Mínimes i l'imponent castell de Móra d'Ebre (bastió de la família Entença, senyors de Móra, i molt posteriorment, disputat per carlistes i liberals al segle XIX), han estat els punts i els elements que han centralitzat la visita, amb les complertes explicacions de Joan Launes. Una jornada profitosa i enriquidora.

La dona a la societat ibèrica

Aquest vespre s'ha impartit la segona xerrada de les V Jornades de Patrimoni Històric, "La dama íbera: divinitat i matrona", a càrrec de la flixanca Lídia Castro Navàs, llicenciada en Història i especialista en Gènere. Després de donar unes pinzellades sobre la història i la cultura ibèrica, Lídia Castro s'ha centrat en el paper de la dona en la societat dels íbers, a través de la interpretació de representacions escultòriques. Tot i les dificultats existents, la conferenciant a aportat les seues pròpies valoracions i conclusions al voltant de l'observació de les característiques d'algunes escultures i l'anàlisi de l'entorn arqueològic on foren localitzades. Una part de la seua xerrada, Lídia Castro l'ha dedicat a tres de les escultures femenines emblemàtiques de la cultura ibèrica, com són les dames d'Elx, de Baza i del Cerro de los Santos. Enfront d'algunes hipòtesis que les relacionaven amb representacions de deesses, la conferenciant creu que realment representaven a dones de l'aristocràcia íbera. I de la dama de Baza, concretament, ha plantejat la hipòtesi de què possiblement fos una dona guerrera, en trobar-se diverses armes en el lloc on fou trobada, contra l'afirmació de què en el lloc hi havia les restes d'un guerrer i que l'escultura correspondria a una divinitat. També ha comparat com es representava la dona en altres cultures de l'àrea mediterrània (la grega i l'estrusca), on ha detectat coincidència a l'hora de representar la figura femenina, la dona com a tal, i no com a deessa.

13, 14 i 15 de setembre: Cap de setmana de Patrimoni!

Visita al jaciment de Sebes

Prop de trenta persones han participat aquest matí en la visita efectuada a les excavacions que s'estan efectuant al jaciment de Sebes. Les explicacions han anat a càrrec de dos dels responsables dels treballs d'excavació, Jaume Noguera, de la UB, i Carme Belarte, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Primer s'ha visitat la necròpolis i seguidament els diversos nivells del poblat, on s'ha pogut com s'està treballant en la consolidació de les restes d'habitatges d'un dels nivells i també en les noves excavacions. En la campanya actual hi ha hagut novetats i algunes troballes que, segons els arqueòlegs han estat inèdites: s'ha pogut determinar que la superfície que havia estat habitada ocupava més nivells dels que en un principi s'havia indicat, i així mateix s'ha trobat les restes d'un habitatge destruït per un incendi amb gran nombre d'objectes quotidians (restes ceràmiques principalment) i peces constructives difícils de trobar en habitatges que hagin estat abandonats; en el mateix espai, s'ha excavat una etructura de planta quadrada feta amb pedra, la utilitat de la qual ara per ara es desconeix. També, com a element inèdit, s'ha excavat una construcció de planta circular, quan el tipus de planta de les edificacions ibèriques és normalment de línies rectes, i de la qual tampoc s'ha pogut esbrinar quin era el seu ús.

Després de la visita, que ha durat prop de dos hores, s'ha convidat tant als participants com als integrants de l'equip d'arqueòlegs a un refrigeri als voltants del Mas del Director.

Interessant xerrada sobre els cavalls a la cultura ibèrica

Ahir divendres, 6 de setembre, va haver la primera xerrada de les V Jornades de Patrimoni Històrica, "Els cavalls dels íbers", que anà a càrrec d'Ariadna Nieto, del departament d'Història de la Unversitat de Lleida. La conferenciant va anar explicant l'evolució del paper del cavall en les societats humanes, a partir de les troballes arqueològiques i paleontològiques que aporten evidències sobre l'ús que es feia dels èquids, des del consum alimentari en èpoques prehistòriques, fins a la seua domesticació i utlització com a suport en activitats humanes (el transport, la guerra, l'agricultura, etc.). Ariadna Nieto concretà quines eren les probables funcions del cavall dins la societat ibèrica, tenint en compte tant representacions gràfiques (escultures, pintures) i com restes trobades en enterraments, donat que els animals solien inhumar-se juntament amb els seus propietaris, comparant-ho a més amb troballes d'altres indrets i cultures. Sens dubte, la possessió d'un cavall era un signe d'estatus social superior dins la cultura ibèrica. També destacà Ariadna Nieto que s'ha pogut detectar una canvi en el tipus de cavalls, corrobarat amb proves d'ADN, des d'uns animals autòctons més gràcils, que en un determinat moment van desaparèixer, fins un altre tipus de cavall de més tamany i robuts que apareixeria en èpoques posteriors, molt més apte per a tot tipus d'activitats.

Jornades de Patrimoni, 1a setmana.

Inaugurades les V Jornades de Patrimoni Històric i el VI Curs Coneguem la Ribera d'Ebre

Ahir dilluns, 2 de setembre, hi hagué l'acte d'inauguració de les V Jornades de Patrimoni Històric i el VI Curs Coneguem la Ribera d'Ebre. Obrí l'acte el president de l'Associació La Cana, Jaume Masip, qui exposà quins són els eixos que han definit la programació de la jornada i seguidament, va anar exposant un per un cadascun dels actes. Així mateix, va presentar l'exposició "Cavalls i poder en el món ibèric" que també s'inaugurava i s'obria al públic ahir dilluns, exposició organitzada pel Museu d'Arqueologia de Catalunya, l'Institut d'Estudis Ilerdencs i el Grup d'Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida. Seguidament intervingué el president del CERE, Josep Antoni Collazos, qui presentà les conferències que comprenen el VI Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, indicant que aquestes, com en totes les anteriors edicions, donen a conèixer diversos aspectes relacionats amb la comarca, responent així als objectius de l'activitat del Centre d'Estudis. També aprofità per manifestar l'agraïment a qui ha estat des de sempre, l'organitzadora i coordinadora del curs, Àngels Pérez, actualment vicepresidenta del CERE. Tancà l'acte de presentació l'alcalde de Flix, Marc Mur, qui mostrà la bona disposició del Consistori flixanco en donar suport a totes aquestes activitats organitzades per l'Associació La Cana i el CERE, recordant a més que l'Ajuntament té signats sengles convenis de col·laboració amb les dos associacions, manifestant que tot i les dificultats actuals, hi ha la voluntat de què aquest lligam continuï. En finalitzar els parlaments d'inauguració, es convidà als assistents a l'acte a una copa de cava.

 

 



 

 

Jornades de Patrimoni 2013, tret de sortida.

El dilluns, dia 2 de setembre, l'associació La Cana i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, donem el tret de sortida a les V Jornades de Patrimoni Històric i al VI Curs Coneguem La Ribera d'Ebre d'aquest any 2013 i ho farem amb la inauguració de l'exposició "Cavalls i Poder en el Món Ibèric".

Explicarem en què consistiran les jornades i quins actes farem i acabarem invitant-vos a una copa de cava.

Us hi esperem!

Associació La Cana. Balanç anual.

Podríem dir que l’any de l’associació s’inicia i s’acaba al setembre, que és quan es fan les Jornades de Patrimoni Històric, és per això que a finals d’agost fem un petit balanç de com han anat les coses en el darrer any i què ha quedat pendent.

.- Jornades de Patrimoni.

L’any passat podem dir que van ser un èxit, amb més de 800 assistències a tots els actes organitzats, estem a punt d’iniciar les d’aquest any, el tríptic ja és al carrer fa dies, així que el dia 2 donarem el tret de sortida a les jornades amb la inauguració de l’exposició “Cavalls i poder en el món  ibèric” i acabarem amb una copa de cava per als assistents. Serà un més ple d’activitats amb tres visites guiades, vuit conferències i una jornada de portes obertes al castell i el refugi.

.- Assentament de Sebes.

Van continuar les excavacions durant el mes de setembre, aquest any començaran a finals d’agost, amb la novetat que es començaran a consolidar estructures del poblat de cara a que en un futur es pugui visitar en condicions.

Aquest any és el l’últim del conveni de l’ajuntament amb la Universitat de Barcelona i l’ICAC, esperem que tingui continuïtat per a poder acabar els treballs en aquest assentament iber que es pot incorporar a la oferta de la Reserva Natural de Sebes. El conveni s’hauria d’allargar fins el finals dels treballs i també amb l’edició d’una publicació sobre el jaciment, en petit format, per a la seva divulgació.

Per una altra banda des de l’associació ens hem fet càrrec del finançament de la consolidació de la necròpolis i la instal·lació d’un cartell explicatiu, això fa que ja sigui visitable aquesta part del jaciment.

.- Actes de commemoració del bombardeig del 23 de febrer de 1937.

Al voltants del 23 de febrer van fer una conferència, un acte de record de les víctimes dels bombardejos, que va comptar amb l’assistència del director del Memorial Democràtic i una visita teatralitzada al refugi, a càrrec del grup “Subterrànies”  amb un èxit d’assistència a tots els actes.

.- Sitges del Calvari.

Hem finançat l’excavació d’una de les sitges del calvari, seguint amb el projecte d’investigar i si cal, posar en valor els diferents elements del nostre patrimoni.

.- Tríptics.

S’ha fet la reedició dels tríptics de “patrimoni” i de “Flix” amb les corresponents correccions i actualitzacions.

.- Cartells informatius.

Pel que fa als cartells informatius de diversos llocs de la vila, ens hem fet càrrec del canvi del cartell informatiu sobre la Freixa, hem canviat els de les muralles i la resclosa (estaven molt deteriorats) i tenim pendents de fer els de la sèquia del portell i el del banc de la barca.

.- “Nit Electrosonora”.

Hem col·laborat amb el finançament de la “Nit electrosonora al Castell” que també va ser un èxit de participació.

.- Visites.

Pel que fa a les visites guiades i obertura del castell i refugi, fins a meitat del mes d’agost hem tingut 1847 visitants, xifra que l’any anterior era de 1555 persones.

Visites al castell i el refugi per festes majors:

Aquest any s’han fet en un format diferent, enlloc d’obrir només les portes s’han fet dos visites guiades a cada lloc i una petita enquesta d’opinió a la sortida.

Hi van haver 72 visitants al castell i 71 al refugi sent gairebé les mateixes persones a un lloc i altre.  Pel que fa a les opinions totes són molt bones, excepte dos  que diuen que el castell “regular” i altres dos que diuen del refugi “una mica curt”.

S’ha fet més senzill el cobrament i s’ha incorporat la modificació perquè els socis paguin la tarifa reduïda.

Temes pendents:

Refugi antiaeri:

.- Adequació vorera per a poder accedir amb cadira de rodes.

.- Donar clau porta exterior a personal neteja carrers per a mantenir net l’accés i la paperera.

.- Escampar sorra dins el refugi, només a la zona on hi ha humitat.

.- Confecció i instal·lació del cartell de la sirena antiaèria.

Castell:

.- Adequació del camí d’accés.

.- Reparació d’un fluorescent del terra.

.- Extracció terres del fossat (necessari per a posar l’enllumenat)

.- Instal·lació de l’enllumenat exterior.

.- Instal·lació de baranes de protecció.

.- Museïtzació del castell (confecció i instal·lació de panells), el centre d’interpretació haurà d’esperar.

.- Excavació de la trinxera existent.

.- Supervisió arqueològica de l’extracció de les terres del fossat.

Molí d’Oriol:

Com creiem que serà molt difícil aconseguir finançament per a la realització del projecte de museïtzació, encara que sigui per fases, hem fet la proposta de fer un plantejament de mínims pera poder fer-lo visitable, estem pendents de l’arribada dels pressuposts per a:

.- Canviar porta.

.- Construir plataforma de recepció i passera de visita.

.- Confecció i instal·lació de cartells informatius.

.- Edició d’un llibre de petit format (tipus el del refugi).

Sitja del Castell Vell:

.- Adequació de l’accés per a poder buidar-la de runa i veure què és realment (possible cisterna).

Publicacions:

La nostra idea és tenir una publicació de butxaca de cada element important del patrimoni, ja tenim el del refugi i n’estem preparant un sobre el molí i un altre sobre l’església, quan s’acabin les excavacions a Sebes se’n hauria de fer un altre, faltaria doncs el del castell.

Turisme:

.- Bosses turístiques per a unificar les que donem amb tríptics, dossiers, etc.

.- Itineraris meandre, acabament, cartells i difusió.

Altres:

.- Confecció carnets socis.

.- Canvi d’entitat bancària.

 Flix, 24 d’agost de 2013.

Jaume Masip Llop 

 President

V Jornades de Patrimoni Històric / VI Curs Coneguem La Ribera d'Ebre.

Nit electrosonora al Castell Nou de Flix.

Les sitges del Calvari.

Aquests darrers dies hem procedit a excavar una de les sitges del calvari, cal recordar que durant unes obres del carrer Misericòrdia, ja fa una pila d’anys, van aparèixer dos sitges i es van protegir gràcies a la intervenció de Francisco Ensenyat.

Aquests tipus de dipòsits s’utilitzaven per a guardar cereals (ordi, blat, etc.) i es construeixen excavades al terra, amb diverses formes, sent molt habitual la forma de gerra molt gran, ja s’utilitzaven a l’època ibèrica però és molt difícil saber quan han estat construïdes perquè habitualment s’utilitzen durant molt temps, a no ser que es tingui la sort de trobar-hi una estratigrafia i/o algun material, com algun tros de ceràmica que pugui donar una idea de quan es van construir. Algunes vegades també han acabat servint de forat de deixalles i llavors et pots trobar qualsevol cosa, de vegades molt interessant depenent de l'època en la que foren amortitzades.

Aquestes sitges sovint estan associades a l’existència d’una era a prop ja que com a magatzems de cereal és normal construir-les vora les eres. En aquest cas estan vora la Era Nova, aquesta era va funcionar, segons fons orals fins els anys 50 del segle passat, el senyor Josep Sabaté em va explicar un dia que antigament se la coneixia per la “Era Antoninos”  aquest Antonino no és un altre que Antonio Castellví, el que surt al jeroglífic del llindar de la porta de l’actual molí d’Oli-Flix. Sembla que hauria de ser obvi que si hi ha una era nova n’hi havia d’haver una de vella, però al capbreu de Flix de 1625 ja surt com a era nova i de la vella no hem trobat, encara, cap notícia.

Dibuix de la construcció d'una sitja, utilització i abandonament.

És un element declarat Bé Cultural d’Interès Local i per tant està a la llista de les actuacions que impulsem des de l’Associació La Cana en el sentit d’estudiar i si cal posar en valor per a que tothom en pugui gaudir o, com a mínim saber de què es tracta.

Així que vam contactar amb l’empresa d’arqueologia Apex i el flixanco Frederic Cervelló en va fer una proposta per a excavar i documentar aquest element del nostre patrimoni, la nostra capacitat econòmica no ens ha arribat a cobrir el preu de tot el projecte que consisteix en excavar i documentar les dos sitges que es veuen a simple vista i veure si n’hi ha alguna més, així que n’he excavat una. Això haurà de ser en una segona fase.

Els treballs han estat realitzats pels arqueòlegs Judit Ciurana i Gerard Sabaté i han consistit en el buidatge de runa d’una de les sitges, no s’ha trobat res espectacular a dins, excepte potser una sèrie de grans de cereal que s’hauran d’analitzar, esperarem a l’informe per a donar més detalls.

El que és espectacular és la pròpia sitja, com podeu veure a les fotos adjuntes que han estat fetes pel mateixos arqueòlegs. Les fotos són de aproximadament la meitat dels treballs però crec que donen una idea de com és la sitja. Es veu molt bé els grans de cereal, una pedra que podria ser la tapa original i el fons pla excavat a la roca.

Jaume Masip Llop

President

Dos fotos dels grans de cereal trobats.

Sembla que sigui l'antiga tapa de l'entrada.

El fons, excavat a la roca.

El forat d'entrada, vist des de dins.

Les excavacions al Molí de l'Espígol confirmen que es tractava d'una gran ciutat dels Ilergetes, Quina enveja!

Estic convençut que el dia que puguem excavar el poblat dels Castellons tindrem moltes sorpreses, de moment hem de mirar amb admiració i una mica (molta) enveja, aquestes actuacions de tants diners.

Un interessant article!

S'han descobert torres i fortificacions del segle VII a.C. que fins ara només estaven documentades al jaciment iber dels Vilars d'Arbeca

Anònim

Agència Catalana de Notícies 04.07.13

La campanya d'excavacions que s'està portant a terme al jaciment iber del Molí de l'Espígol de Tornabous (Urgell) ha permès confirmar que l'enclavament era un ''punt fort'' o potser fins i tot la capital de la tribu preromana dels Ilergetes. Així ho ha assegurat el conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Jordi Principal, que ha afegit que amb només un terç del nucli urbà excavat és molt difícil precisar quanta gent hi podia veure. Els treballs han permès descobrir torres i fortificacions del segle VII a.C. que fins ara només s'havien documentat al jaciment dels Vilars d'Arbeca (Garrigues). La campanya finalitzarà el proper mes de setembre però no hi ha data per fer visitable el jaciment.

Anònim

La Vanguàrdia 04.07.13

Els arqueòlegs valoren com a ''més que positiva'' la campanya d'excavacions que es va iniciar el passat mes de febrer al jaciment del Molí de l'Espígol. Jordi Principal ha destacat que ''s'han obtingut dades que no esperàvem'' i que bàsicament han pogut confirmar i constatar que pels volts del segle VII a.C. el Molí de l'Espígol era un jaciment molt important de l'Edat de Ferro.

En aquest sentit, també s'ha pogut comprovar com el poblat es va anar eixamplant al llarg dels segles, fins al seu final, al segle IV o III a.C., amb el descobriment d'unes muralles ''que no esperàvem''. A més a més, els diferents sondejos han permès als investigadors comprovar que l'entramat urbà del poblat disposava d'espais públics com places, s'ha pogut veure l'articulació de les cases i també descobrir una xarxa de clavegueram que no es tenia constància de la seva existència.

El restaurador del Museu d'Arqueologia de Catalunya destaca com a més importants, el descobriment de dues torres i fortificacions més antigues, del segle VII, unes estructures només vistes a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, i que es creia que eren les úniques. La proximitat dels dos jaciments, dóna a pensar que el territori dels Ilergets estava molt ben articulat en un moment molt antic de la primera Edat del Ferro.

Per tot plegat, Principal ha assegurat que els descobriments confirmen que el Molí de l'Espígol era ''una autèntica ciutat'' entre els segles VII i III a.C. Això coincideix en un moment en què a Lleida hi habitava la tribu dels Ilergetes, abans de l'arribada dels Romans. Mai s'ha pogut trobar quina era la ciutat capital d'aquesta tribu, coneguda com Athanagia, ja que Ilerda, la Lleida actual, no conserva restes importants d'aquesta època. Per contra, el poblat de Tornabous indiquen que podria ser ben bé la capital dels Ilergets o si més no un dels punts forts d'aquesta tribu.

Queden encara molts misteris per resoldre abans no es pugui confirmar al cent per cent aquesta hipòtesi, ja que els arqueòlegs no poden precisar amb exactitud el volum de població que podria haver viscut al Molí de l'Espígol, ja que només s'ha excavat un terç del nucli urbà. A més a més, fora muralla es creu que també hi habitava gent.

El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha visitat acompanyat pel director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, els treballs al jaciment. Farré ha remarcat la necessitat que ''amb tot el que està sortint'' tot això pugui ser visitat perquè ''no podem amagar els nostres tresors''.

Per tal de consolidar i restaurar el jaciment s'ha instal·lat un sistema de drenatge que permet evacuar les aigües i impedir el malmetement de les estructures. També s'han consolidat la totalitat de les estructures arquitectòniques i, en els propers mesos, es bastiran paviments en algunes de les cases, tot reproduint els nivells que el jaciment havia de tenir durant el segle III a.C. Amb tot, una de les intervencions més destacades s'està duent a terme a la porta oest del jaciment, la porta d'Iltrita, on s'ha recrescut part de la muralla de l'època de l'Ibèric Antic (segles VI-V a.C.) per tal de poder donar una idea de la monumentalitat de l'accés a la ciutat per aquesta banda.

Els treballs executen el projecte de l'1% cultural finançat pel Minsterio de Fomento (500.032 euros) i la Generalitat (472.000 euros, corresponents a l'obra del Segarra-Garrigues), amb una aportació de 115.000 euros entre Ajuntament i Diputació de Lleida. El Museu d'Arqueologia de Catalunya és l'encarregat de la coordinació científica del projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 1,1 milions d'euros.

Visites i campanya d'estiu al castell i el refugi.

El mes de Juny i fins tot el mes de setembre, el refugi antiaeri del carrer de Sant Josep i el Castell Nou romandran oberts al públic tots els diumenges al matí. 

Horari:

• Refugi: de 12:00 a 13:45 h.
• Castell: de 10:00 a 11:45 h.

Fora d'aquest horari, tant les visites al refugi i al castell, com també les visites guiades al nucli antic i les façanes fluvials s'hauran de concertar adreçant-se a l'oficina de l'Arxiu Municipal, al telèfon 977 41 01 53 de dilluns a divendres de 9 a 14 hores o a l'adreça electrònica, associaciolacana@gmail.com 

Preus:

• Castell Nou: individual 2€ - reduïda 1€
• Refugi antiaeri del carrer Sant Josep: individual 2€ - reduïda 1€
• Visita guiada pel nucli antic ( inclou el Refugi antiaeri ): individual 4€ - reduïda 2€
• Visita guiada pel nucli antic ( inclou el Refugi antiaeri ) i les façanes fluvials: individual 6€ - reduïda 3€

Entrada gratuïta: Personal docent, menors de 12 anys, majors de 65 anys, families nombroses, aturats i discapacitats. 

Entrada reduïda: Pensionistes, nois i noies de 12 a 18 anys, estudiants, titulars de carnet jove, families monoparentals i grups de 10 persones o més. 

Troben a Flix restes d'una probable fossa comuna de la Guerra Civil

Reproducció en pdf del reportatge del periodista Andreu Caralt, publicat a la pàgina 30 de la versió impresa del Diari de Tarragona del passat dia 13 d'abril de 2013.

75é aniversari de l’inici de la Batalla de l’Ebre

Aquest proper 25 de Juliol, farà 75 anys de l’inici de la Batalla de l’Ebre.

“Lo Riu, Associació per l’Estudi del Patrimoni Arqueològic i Històric de les Terres de l’Ebre” i ”Associació Soldevila”, han unit esforços i han organitzat un seguit d’actes per commemorar aquesta efemèride.

Aquets actes es centren en la maniobra de distracció del pas de l’Ebre a la zona de Campredo (Baix Ebre), on l’exèrcit republicà, a través del Batalló Commune de París de la XIV Brigada (La Marsellaise) , va creuar l’Ebre durant la matinada del 25 de Juliol de 1938.

L’objectiu es commemorar el 75é aniversari del que va marcar l’inici de la Batalla de l’Ebre, la qual coneixem amb el nom de maniobra de distracció d’Amposta. Una maniobra de distracció molts cops oblidada.

Flix en lluita!

Ero d'Ercros.