6 de maig 2018

PARADA DE LLIBRES PER SANT JORDI



Durant la diada de Sant Jordi, l’Associació La Cana, com altres entitats i institucions de la població, va comptar amb la seua parada on s’oferien els tres llibres que fins ara ha publicat l’associació. Al marge, també es posaren a la venda samarretes, reproduccions dels plànols i dibuixos de Flix del segle XVII, els imants i les enganxines que ha impulsat La Cana amb motius relacionats amb el patrimoni de Flix.

PRESENTAT EL LLIBRE "FLIX AL SEGLE XVII"


Com ja informàvem en una anterior entrada. l’Associació La Cana va publicar aquest passat mes d’abril el llibre Flix al segle XVII, escrit per Jaume Masip Llop i Pere Muñoz Hernández, tercer exemplar de la col·lecció “Lo Pedrís”. El text està basat principalment en les xerrades que tots dos autors van impartir durant les IX Jornades de Patrimoni Històric dedicades precisament al Flix del segle XVII, i que van tindre lloc entre els passats mesos de setembre i octubre de 2017.
L’acte de presentació del llibre tingué lloc el passat 13 d’abril a la Biblioteca Municipal “Artur Bladé i Desumvila”, i anà a càrrec del regidor de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Flix, Francesc Barbero Escrivà. També va intervindre a l’acte un dels autors, Jaume Masip; Pere Muñoz no hi va poder assistir per motius familiars. Francesc Barbero va destacar l’aportació que representa aquest assaig per al coneixement d’un dels períodes més convulsos de la història de Flix i de Catalunya. Per la seua banda, Jaume Masip, entre altres va incidir en el fet que és un dels períodes més documentats de la nostra història, i no sols de documentació escrita, sinó també, excepcional, documentació gràfica a través de mapes, plànols i dibuixos on hi ha representada la nostra població.
Tanmateix, la setmana següent, el 19 d’abril es participà a la taula de presentacions de l’11a Mostra de Llibres de la Ribera d’Ebre, a Ca Don Ventura, on hi intervingueren els dos autors, Jaume Masip i Pere Muñoz, realitzant una breu ressenya del contingut.



28 de març 2018

Surt el tercer volum de la col·lecció "Lo pedrís" de l'Associació La Cana

Ja el podeu adquirir a la Llibreria Mestres i a Cat-Ma, on també estan a la venda els dos anteriors llibres publicats.

La presentació, que farà el regidor de Patrimoni Històric de l'Ajuntament de Flix, Francesc Barbero serà el dia 13 d'abril a la Biblioteca "Artur Bladé i Dessumvila" de Flix a les 19.30 h. 

L'estudi que presentem és una aproximació de la història de Flix, el seu castell,  les muralles i fortificacions, dins del context del segle XVII, el segle del Barroc. Des de l'expulsió dels moriscos (1610) fins la Guerra de Successió (1714), amb una incidència especial en la Guerra dels Segadors (1640-1652), tot recordant que el castell i poble de Flix, per la  seva importància estratègica pel control del riu Ebre i de les vies de comunicació entre Tortosa i Lleida, va ser assetjat fins a sis vegades per les tropes de Felip IV. Castell, avui pràcticament desaparegut,  del que per sort tenim com a testimoni gràfic els magnífics gravats del mariscal de camp francès Sebastien de P. de Beaulieu, els dibuixos i mapes d'Ambrosio Borsano o  l'Atlas del Marquès de Heliche, així com textos històrics com el del Atlante Español quan recordava el 1783 que  " La vila de Flix al pie de una montaña y sobre la qual hay un Castillo que en lo antiguo era de las mejores fortalezas del Principado ".

























Pere Muñoz Hernàndez (Flix, 1954). Llicenciat en Història. Ha estat entre d'altres, catedràtic de secundària a l'Institut de Flix, centre on també ha estat director i coordinador pedagògic. A nivell polític alcalde de Flix, president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i senador. I a nivell cultural membre fundador del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre així com de l'Associació la Cana. Autor de diverses publicacions entre les que destaquen "Reculls històrics de Flix" (1982) o "Alemanys a l'Ebre. la colònia química alemanya de Flix" (1994). Relacionat amb al segle XVII ha publicat a la miscel·lània del CERE els treballs "La Ribera d'Ebre i la Guerra de Separació" (1993) i "Els castells de Flix. De la Guerra Civil Catalana del segle XV fins la III Guerra Carlina" (2017).

Jaume Masip Llop (Flix, 1955), està molt vinculat al món cultural de la població, especialment a la recuperació del patrimoni històric i arqueològic. L’any 2001 fou un dels inspiradors i dels socis fundadors de l’Associació La Cana, de la qual n’és president des de l’any 2011. Ha estat col·laborador de La Veu de Flix. El 1997 fou guardonat amb el primer premi del Premi de Narrativa Breu Lo Flix d’Abans i en dos ocasions més amb el segon i tercer premi. Entre els anys 2003 i 2011 fou regidor de Patrimoni Històric i Urbanisme de l’Ajuntament de Flix, impulsant la recuperació del patrimoni, el nucli antic de Flix, l’arranjament de la façana fluvial i el meandre de Flix.

24 de març 2018

Gent jove visitant patrimoni!


Aquesta setmana alumnes de l'IES i el CEIP han fet visites al poblat iber de Sebes i a la colònia industrial, fa goig fer visites així! ells i elles són el futur!








12 de març 2018

Patrimoni i tradicions a Flix, pedres, jotes i castells!



Un dia molt especial gràcies a l'Ajuntament de Flix, lo fardell Patxetí i els Minyons de Terrassa.

Des de La cana hi vam col·laborar amb visites guiades al Molí d'Oriol i el Refugi Antiaeri.

Fotos de Lourdes Castellví Esteban "Piti".




























23 de febr. 2018

23 de febrer de 1937, primer bombardeig aeri sobre Flix.



L'any passat, per aquestes dates, vam posar una placa al refugi antiaeri del carrer de Sant Josep en memòria de les víctimes d'aquell bombardeig, avui, i desprès que les investigacions de Jaume Aresté i Pere Muñozl, aportessin noves dades, hem canviat la placa.



“Aquella nit, abans d’anar a dormir, Sisco, va sortir al porxo del mas a fer una ullada al cel, estava completament ras. Lluïa una lluna tant esplèndida que desdibuixava els estels. Els bancals estaven il·luminats per una llum blanquinosa, com de marbre vell. Els aulibers projectaven ombres fosques damunt de les espones. La garriga, mes enllà de les feixes, era una penombra foscant. El silenci era gairebé total, tant sols el trencava de tant en tant el soroll del foc, els espetecs d’un tronc de pi que s’escolaven per la porta entreoberta del mas.
Sisco es neguitejà sense saber ben bé per què, llavors va sentir el padrí, amb aquella veu profunda i pausada...- noi! au vinga que demà hem de matinar! - i tot seguit la veu dolça de la padrina - va Miquel, deixa estar el noi que ja és prou gran. - Sisco, que tot just havia fet catorze anys feia dos mesos, el dia de Nadal del 1936, abans d’entrar al mas va pensar en sa mare. Ella vivia al poble, ells, al mas, estaven una mica allunyats dels esdeveniments dels últims mesos. Era a punt d’adormir-se quan va sentir una remor llunyana, un rum-rum que no va identificar. Acostumat com estava als sorolls de la nit, a escoltar el silenci de les nits fredes d’hivern, es va sobresaltar. De sobte es va sentir una explosió, una distant però potent deflagració, i una altra i una altra... - Què és això? Què passa? - va cridar la padrina ; i el padrí li va respondre - Paula, em sembla que són avions que bombardegen lo poble.

El dia 23 de febrer de 1937, dimarts, una nit de lluna plena, des de les deu de la nit fins gairebé dos quarts de dos de la matinada, es va produir el primer bombardeig de Flix, amb el resultat de vuit persones mortes, nombrosos ferits i la fugida de molta gent cap els masos i les coves del terme. Un dels morts va ser el padrastre de Sisco Pitoi. Aquell dia havia canviat el torn i treballava de nit, Teresa va sortir a la porta a dir-li adeu, no ho feia mai, ja no el va tornar a veure."

“El racó de la memoria”, escrit per mi amb vivències de Sisco Castellvi, més conegut com Sisco Pitoi.

1 de febr. 2018

Grup de Recreació Històrica La XV Brigada Mixta a Flix





Us presentem el Grup de Recreació Històrica La XV Brigada Mixta format per gent de Flix, Vinebre, Anglaterra, Barcelona, Madrid... 



Es van conèixer per l'Associació Lo Riu de la Fatarella, ja que participaven amb ells en algunes recreacions.
Van tardar poc en fer bona amistat i van decidir tenir el seu propi grup de recreadors per poder participar en totes les recreacions que es fan tant a Catalunya com a fora.
El grup té la seu a Flix i han cregut oportú que el "book" de presentació fotogràfica es fés a llocs del poble com el refugi i el castell, i de pas així fer una mica de publicitat de la vila.



Posem aquí algunes fotos fetes per Diego Muñoz però si les voleu veure totes podeu clicar aquí. Valen la pena!
Diuen que ens estan molt agraits i també a l'ajuntament, en especial a la regidoria de Patrimoni Històric.
Des de la Cana els felicitem per aquesta iniciativa i també ens oferim pel que calgui!


Queden a la disposició de qui els necessiti!.

























26 de gen. 2018

Convocatòria assemblea anual de socis.


Benvolguts i benvolgudes.


El proper dia 2 de febrer a les 20 h i a Ca don Ventura convoquem l'assemblea general ordinaria anual de la enttitat.


L'ordre del dia serà:


.- Informe activitats 2017.


.- Estat de comptes i nou conveni amb l'ajuntament.


.- Socis, altes i baixes.


.- Propostes d'activitats per 2018.


Si voleu tenir més informació, per exemple de les visites que es van fer durant l'any 2017 visiteu el nostre bloc de turisme cliant aquí.

17 de gen. 2018

El refugi dels pontoners del pont de ferro de Flix





Com sabeu a Flix i ha 10 refugis antiaeris, però només un construït durant la Batalla de l'Ebre, els altres es van construir a conseqüència del primer bombardeig aeri sobre Flix el 23 de febrer de 1937.
Aquest refugi el van construir els pontoners del pont de ferro de Flix, un pont importantíssim que era constantment bombardejat pels franquistes i constantment reconstruit pels republicans.

 El Major Lorito, enginyer italià, de família benestant i membre del partit comunista, que fugint de Mussolini havia vingut a Espanya per unir-se a l’exercit republicà, havia ideat un model de pont i el seu “carro llençaponts” a base de perfils metàl·lics estàndards fosos i fabricats en diferents empreses de Catalunya.

 La missió de muntar a Flix un pont metàl·lic i de tenir-ne cura, fou encomanada a la 1a Companyia del Batalló de Ponts número 3, comandada pel Tinent Barbero i adscrita directament durant la Batalla de l’Ebre al XVè Cos de l’exèrcit republicà.

Els homes d’aquesta unitat, quan no eren al pont, construint o reconstruint-lo sota un diluvi de bombes o suportant alguna de les avingudes provocades de l’Ebre, es refugiaven primer al túnel del ferrocarril i desprès  al refugi antiaeri contruit als peus del turó del Castell Nou.
S’estima que el cos d’enginyers i pontoners van perdre per l’acció de l’aviació franquista, durant les primeres 48 hores de l’ofensiva, més d’un terç de les seves forces.

La voladura del pont de ferro de Flix, per part de l’exèrcit republicà, la nit del 15 al 16 de novembre de 1938, simbolitza el punt i final de la Batalla de l’Ebre.




Al centre, Solans (comisari polític del Batalló núm 3 de Ponts); a la seva esquerra, el tinent Barbero (cap de la 1a Companyia), a la dreta, un altre oficial.
El lloc és provablement dins del refugi antiaeri del pont de ferro. De Madrid al Ebro. Mis recuerdos de la Guerra Civil Española. Julián Diamante Cabrera (Fundación Ingeniería y Sociedad) 2011. Pàg. 173.


L'Ajuntament de Flix, l'Associació la Cana i el Memorial Democràtic han procedit a la neteja d'aquest refugi.

És interessant saber que el refugi era ple de sediments que el riu ha anat deixant des de la seva construcció el 1938 fins l'actualitat, aquests fangs proporcionent una informació molt interessant dels sediments que abans de la construcció dels embassament el riu arrossegava, fertilitzaven les hortes i arrivaben fins el delta.

En aquestes fotos encara es pot veure les boques d'entrada, quan encara estava operativa la barca del riu de dalt.



Així es veien les boques d'entrada abans de l'adequació de l'antic camí de la barca del riu de dalt.




Tal com van quedar desprès de l'adequació del camí.




 Aquí es pot apreciar les capes de sediments del riu, n'hi ha d'excepcionals, corresponents a grans riuades.



 I així és com ha quedat desprès de la neteja, té forma de U amb dos accessos de 10 metres i el refugi de 15 metres.