MURALLES I FORTIFICACIONS DE FLIX AL LLARG DEL TEMPS

Ahir dimecres 11 d'octubre es va impartir l'última de les xerrades inclosa dins l'eix temàtic principal de les IX Jornades de Patrimoni Històric, "Flix al segle XVII: De la Guerra dels Segadors a la Guerra de Successió": "Flix, muralles i fortificacions", que va anar a càrrec de Jaume Masip Llop, president de l'Associació La Cana, estudiós de la història local i regidor de Patrimoni a l'Ajuntament de Flix de 2003 a 2011. De fet, a través de la seua pròpia recerca i de les lectures de treballs d'altres autors, es pot considerar que avui en dia Jaume Masip és un dels màxims coneixedors del tema de les muralles, castells i fortificacions de Flix, com bé ho va demostrar al llarg de la xerrada.

Jaume Masip a l'inici de la seua intervenció va parlar dels jaciments d'època ibèrica existents a la nostra població. Dels dos més importants -Sebes i Castellons-, si bé en el primer no s'han pogut distingir construccions de caire militar, sí en canvi se n'han trobat restes. De fet, el mateix topònim de Castellons, que el trobem en molts indrets, sempre sol anar lligat a llocs concrets on s'han pogut trobar restes d'antigues fortificacions. Amb això, el conferenciant va voler indicar que els indicis més antics de construccions militars al terme de Flix correspondrien al període ibèric.

Ens trobem després amb un buit informatiu durant molts segles, corresponent a la presència dels romans i a l'època visigòtica. No serà fins a l'ocupació musulmana, quan trobem fonts àrabs que donen constància de l'existència d'una fortificació (castell) a Flix. Però a partir de la conquesta cristiana al segle XII, és quan comencen a abundar més els documents que fan referència al castell de la nostra població, com va demostrar Jaume Masip.

Però és sobretot a l'època moderna i especialment al segle XVII quan es disposa ja no sols de documents escrits, sinó també gràfics sobre el castell i les muralles de la nostra població, amb l'existència de diversos dibuixos, mapes i plànols, alguns dels quals fins fa poc inèdits. Aquesta part representà el gruix principal de la xerrada de Jaume Masip. A través de l'anàlisi de les diverses representacions gràfiques -el dibuix trobat a la Biblioteca del Palau Reial, el mapa de la col·lecció del marquès d'Heliche, els diversos treballs gràfics de Beualieu, el mapa de Borsano i el mapa de la Guerra de Successió del fons de la Biblioteca de Catalunya- i contrastant-ho en alguna ocasió amb fonts escrites, va anar exposant l'evolució que van experimentar les construccions defensives a la nostra població. Com dels antics sistemes de fortificació medievals es passà als nous tipus de construccions a l'època moderna per poder fer front a l'artilleria de foc. Especial esment féu sobre el castell, que es troba representat al dibuix del la Biblioteca del Palau Reial i en dos dels dibuixos de Beualieu, amb característiques molt idèntiques, amb la qual cosa es pot inferir que s'aproximen a quin fou el seu aspecte real.

Finalitzà la xerrada fent esment de les restes tant del castell com de les muralles que s'han pogut localitzar i excavar, que es limiten a petits fragments que poden trobar en diferents punts de la nostra població, procedents tant de l'època medieval com de l'època moderna.

Després alguns dels presents a l'acte van plantejar algunes preguntes al conferenciant.

Josep Antoni Collazos Ribera