Les sitges del Calvari.

Aquests darrers dies hem procedit a excavar una de les sitges del calvari, cal recordar que durant unes obres del carrer Misericòrdia, ja fa una pila d’anys, van aparèixer dos sitges i es van protegir gràcies a la intervenció de Francisco Ensenyat.

Aquests tipus de dipòsits s’utilitzaven per a guardar cereals (ordi, blat, etc.) i es construeixen excavades al terra, amb diverses formes, sent molt habitual la forma de gerra molt gran, ja s’utilitzaven a l’època ibèrica però és molt difícil saber quan han estat construïdes perquè habitualment s’utilitzen durant molt temps, a no ser que es tingui la sort de trobar-hi una estratigrafia i/o algun material, com algun tros de ceràmica que pugui donar una idea de quan es van construir. Algunes vegades també han acabat servint de forat de deixalles i llavors et pots trobar qualsevol cosa, de vegades molt interessant depenent de l'època en la que foren amortitzades.

Aquestes sitges sovint estan associades a l’existència d’una era a prop ja que com a magatzems de cereal és normal construir-les vora les eres. En aquest cas estan vora la Era Nova, aquesta era va funcionar, segons fons orals fins els anys 50 del segle passat, el senyor Josep Sabaté em va explicar un dia que antigament se la coneixia per la “Era Antoninos”  aquest Antonino no és un altre que Antonio Castellví, el que surt al jeroglífic del llindar de la porta de l’actual molí d’Oli-Flix. Sembla que hauria de ser obvi que si hi ha una era nova n’hi havia d’haver una de vella, però al capbreu de Flix de 1625 ja surt com a era nova i de la vella no hem trobat, encara, cap notícia.

Dibuix de la construcció d'una sitja, utilització i abandonament.

És un element declarat Bé Cultural d’Interès Local i per tant està a la llista de les actuacions que impulsem des de l’Associació La Cana en el sentit d’estudiar i si cal posar en valor per a que tothom en pugui gaudir o, com a mínim saber de què es tracta.

Així que vam contactar amb l’empresa d’arqueologia Apex i el flixanco Frederic Cervelló en va fer una proposta per a excavar i documentar aquest element del nostre patrimoni, la nostra capacitat econòmica no ens ha arribat a cobrir el preu de tot el projecte que consisteix en excavar i documentar les dos sitges que es veuen a simple vista i veure si n’hi ha alguna més, així que n’he excavat una. Això haurà de ser en una segona fase.

Els treballs han estat realitzats pels arqueòlegs Judit Ciurana i Gerard Sabaté i han consistit en el buidatge de runa d’una de les sitges, no s’ha trobat res espectacular a dins, excepte potser una sèrie de grans de cereal que s’hauran d’analitzar, esperarem a l’informe per a donar més detalls.

El que és espectacular és la pròpia sitja, com podeu veure a les fotos adjuntes que han estat fetes pel mateixos arqueòlegs. Les fotos són de aproximadament la meitat dels treballs però crec que donen una idea de com és la sitja. Es veu molt bé els grans de cereal, una pedra que podria ser la tapa original i el fons pla excavat a la roca.

Jaume Masip Llop

President

Dos fotos dels grans de cereal trobats.

Sembla que sigui l'antiga tapa de l'entrada.

El fons, excavat a la roca.

El forat d'entrada, vist des de dins.