16 de set. 2012

Bruixes, inquisidors i perseguidors


Joan Malet, flixanco i caçador de bruixes. Aquest era el títol de la xerrada que va impartir de forma brillant ahir dissabte, 15 de setembre, Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya. El conferenciant, primer va exposar l'evolució del posicionament del cristianisme (el catolicisme en particular) envers la bruixeria, des de l'Edat Mitjana fins a l'Edat Moderna. Si al llarg de l'època medieval, va imperar la concepció agustiniana de considerar la intervenció divina en qualsevol esdeveniment (un fet negatiu es produïa com a càstig de la divinitat per algun pecat), l'actitud canvia a partir de Sant Tomàs d'Aquino, que assenyalava les bruixes com a executores dels designis del dimoni. Segons Alcoberro, a partir d'aquesta nova visió, les bruixes (i els bruixots) es converteixen en el blanc de les autoritats civils i eclesiàstiques quan es pateix una adversitat, iniciant-se una brutal persecució arreu d'Europa, que s'intensificarà entre els segles XVI i XVII. No obstant, el conferenciant també va destacar l'actitud diferent que va adoptar la Inquisició als territoris de la Monarquia Hispànica, més prudent i més allunyada de les tesis tomistes, cosa que féu que personatges com el flixanco Joan Malet, dedicats amb ferotgia a la persecució de -suposades- bruixes, fossin objecte de desconfiança. Si bé en cert moment, com indicà Alcoberro, la Inquisició es va valdre de Malet, finalment seria detingut i ajusticiat (cremat) per la mateixa institució, en descobrir-se la falsedat i la inconsistència de les seues acusacions.