3 d’ag. 2015

El poblat iber de l'Assut de Tivenys.

Divendres passat vam visitar l'assentament iber de l'Assut, a Tivenys, espectacular! amés amb visita guiada inclosa! gràcies!.




Us poso unes fotos on es veu que és impressionant, però en directe encara ho és més i més que ho serà com demostraran les properes campanyes d'excavació.
Si voleu més informació podeu visitar el bloc Gresepia. Seminari de Protohistòria i Arqueologia de la URV o en premsa clicant aquí, aquí o aquí.
















25 de jul. 2015

Batalla de l'Ebre, 77 anys.

Aquesta nit passada, del 24 al 25 de juliol, ha fet 77 anys que es va iniciar la Batalla de l’Ebre, el balanç final fou immensament tràgic, unes 130.000 baixes, dels quals 30.000 soldats morts. La resta van ser ferits i presoners.

Algunes notes:

A partir del mes de maig de 1938, Franco va llançar una ofensiva per la Vall de l’Ebre amb l’objectiu d’arribar a les costes mediterrànies i així dividir el territori dominat pels republicans. L’objectiu fou assolit i Vinaròs fou ocupat el mes d’abril. La reacció de la República fou reagrupar les seves forces i iniciar una contraofensiva sobre la línia de l’Ebre. L’avanç fou frenat i es produí la batalla més llarga i sagnant de tota la guerra –la batalla de l’Ebre- que va acabar amb la derrota de l’exèrcit republicà, deixant lliure el camí per a la conquesta de Catalunya, precipitant el final de la guerra

“Les tropes franquistes de la 55 Divisió, manada pel coronel Enrique Adrados, havien ocupat Flix el 4 d’abril de 1938 i era defensat pel 16 batalló  de Mérida, integrat a la 50 Divisió. Dos Brigades (la 31 i la 33)  de la 3 Divisió republicana passaren el riu la nit del 24 al 25 de juliol: la 31 per davant de la fàbrica, aquella nit ja es comença a construir el pont de ferro al davall del castell; i la 33 creuà pel sud, trobant una ferotge resistència, que no aconseguiren neutralitzar fins al migdia del 25. El pont pesant dos dies més tard ja era operatiu i, per ell, passaren la major part dels tancs i de l’artilleria del XVè Cos d’Exèrcit, donant prioritat de pas al material de guerra i els ferits sols començaren a ser evacuats per aquest punt el 31 de juliol.”

“Joan Masot i Estopà va nàixer a Flix el 25 de maig de 1920, fou cridat a files l’any 38 i formà part de la “lleva del biberó”.  El dia 23 de juliol, a la nit, partí cap al front i després de dos dies de camí arribà a l’Ebre a l’alçada de Riba-roja. Creuà el riu la nit de Sant Jaume mentre a Flix sonaven cançons de Festa Major. Sis dies més tard les tropes republicanes arribaren a les portes de La Pobla de Massaluca.  Un cop estabilitzat el front participà activament en defensa de la República com un membre més dels milers de soldats de l’Exèrcit Popular.”


“A Flix, Pepeta Cervelló, que s’havia quedat al poble tot i que estava a primera línia, recorda que quan van sentir les primeres explosions tota la família es va amagar en un refugi que hi havia prop de casa seva i el que més li va sorprendre fou trobar-se allí molts soldats franquistes que es treien els galons dels uniformes i si algú no se’ls podia treure perquè els portava cosits llençava la guerrera i també totes les medalles, creus i signes religiosos. De dins el refugi sentien pels carrers els repics de les botes dels soldats republicans i crits que deien: ràpido, ràpido que vamos a perder el contacto. Després aguaitaren al refugi, detingueren els militars i se sorprengueren molt de trobar-hi població civil. Al dia següent ens van dir que anéssim tots cap a la fàbrica per evacua’ns a tots a l’altra part del riu, però quan hi vam anar tenien molts presoners i no cabíem tots a les barques i ens ven fer tornar cap a casa...”

Avui encara queden soldats escampats pels camps o en fosses comunes per identificar, encara no s'han tancat les ferides, aquests dies, per aquestes terres es roda una pel·lícula sobre la Batalla de l'Ebre, aquestes fotos són del rodatge, no sé, potser és l'inici d'alguna cosa, que jo sàpiga és la primera que es fa.Més informació, aquí i aquí.










20 de jul. 2015

Patrimoni, música i festa!

Nantres, des de l'Associació La Cana, sempre hem pensat que el patrimoni històric, apart de servir per a conèixer i fer difusió del nostre passat s'ha d'utilitzar per a altres coses de la vida.
Les pedres ens poden parlar de moltes formes, algunes vegades acompanyats de música, altres de bon menjar i bon beure.
El patrimoni també té la seva vessant lúdica, no podia ser d'una altra manera.







14 de jul. 2015

Arqueòlegs de la UB recuperen urnes d’incineració intactes en una necròpolis ibèrica d’Ulldecona

Una troballa excepcional!
Un article de naciódigital




Un equip d’arqueòlegs, estudiants i doctorands d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona (ICAC), dirigits per Maria Carme Belarte (ICAC) i Jaume Noguera (UB), han identificat una de les escasses necròpolis ibèriques amb urnes de ceràmica pràcticament intactes. La campanya d’excavació va finalitzar el maig passat a la necròpolis d’Esquarterades (Ulldecona, Montsià), on es van trobat una vintena de sepultures de finals del s. V i inicis del s. IV aC.

Es tracta de la segona i última campanya en este jaciment, descobert de manera fortuïta el 2013 a partir de la presència d’objectes d’armament metàl·lic a la superfície, relacionats amb els aixovars que normalment acompanyen les tombes ibèriques. «La importància d’aquestes restes es troba en el fet que les necròpolis conegudes d’este període ibèric antic es van descobrir als anys seixanta del segle XX com a conseqüència de la introducció de tractors en l’agricultura, de manera que la majoria van ser destruïdes», explica Jaume Noguera.

Urnes de ceràmica amb l’aixovar típic d’època ibèrica

En este cas, les dues intervencions arqueològiques portades a terme han permès identificar una vintena de sepultures formades per urnes de ceràmica a torn i a mà, cobertes amb tapadora de ceràmica i dipositades en fosses segellades amb una llosa de pedra. «Les urnes contenien les restes òssies procedents d’incineracions, seguint el ritual típic d’època ibèrica. A l’interior d’estes urnes s’hi dipositaven també alguns elements d’ornamentació personal de bronze (penjolls, cadenetes, fíbules, etc.), i a l’exterior, a sota o al costat de l’urna, apareixen objectes de ferro, sobretot peces d’armament (puntes de llança, javelines, virolles, ganivets, etc.)», descriu Jaume Noguera.

També s’han recuperat fragments de copes de ceràmica àtica de vernís negre, concretament copes Càstulo, que permeten datar la utilització de la necròpolis entre finals del s. V i inicis del s. IV aC.



Una excavació amb metodologia moderna

La recerca a la necròpolis d’Esquarterades ha permès estudiar per primer cop les sepultures a través de l’aplicació d’una metodologia moderna. Esta metodologia inclou, entre altres aspectes, fer prospeccions geofísiques, fotografia aèria, radiografies i tomografies computades de les urnes per obtenir imatges del contingut i determinar la presència d’aixovars abans d’excavar-les. Posteriorment, també es portarà a terme l’estudi antropològic de les restes òssies, la datació per termoluminiscència, l’anàlisi micromorfològica de sediments i l’anàlisi arqueobiològica de la terra continguda a les urnes i d’altres sediments recuperats a l’àrea d’enterrament.

Els treballs s’han desenvolupat en el marc del programa quadriennal 2014-2017 de la Universitat de Barcelona «El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l'Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica», amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

28 de juny 2015

Parc Temàtic de l'Oli.

Dissabte passat vam estar a Les Borges Blanques i vam visitar el Parc Temàtic de l'Oli a la Masia Salat. Un lloc molt interessant, llàstima que estava una mica descuidat i mal senyalitzat, amés d'estar tancada la botiga i centre d'informació.
Però el lloc val la pena, apart de les oliveres mil·lenàries i d'una cigonya que ens vigilava des del niu, vam poder veure i gaudir de diferents tipus de premses i altres elements del món de l'oli.
Posem aquí les fotos de la premsa més espectacular, la més gran que es coneix amb una biga de gairebé 14 metres amb tots els elements.

Podeu comparar amb les que hi han al Molí d'Oriol, aquí només ens falta la fusta, tots els altres elements hi són.









26 de juny 2015

Un any més, i cada vegada millor! ja és aquí el Sirga Festival, i un any més també, des de la Cana hi col·laborem gustosament. La nostra associació te com a finalitats la recerca, la posada en valor i la difusió del nostre patrimoni històric, arquitectònic i arqueològic, però això es quedaria curt si els elements patrimonials com el Castell carlista, el Refugi antiaeri, el Molí d'Oriol entre d'altres la gent no se'ls sentís seus i pogués disfrutar-los àmpliament, la vessant històrica és important, però la lúdica també i el Sirga festival té aquesta vessant, la musical i la patrimonial, esteu tots convidats, clicant aquí podreu accedir a la programació.


2 de juny 2015

Jornades de portes obertes amb motiu del Dia de l'Associacionisme Cultural

Amb motiu de la commemoració del Dia de l'Associacionisme Cultural, aquest proper cap de setmana faran Jornades de Portes Obertes. Divendres 5 de juny, s'obrirà el Molí d'Oriol de 6 a 7 de la tarda. Dissabte 6 de juny, d'11 a 12 del matí la jornada es farà al refugi antiaeri. I diumenge 7 de juny, també d'11 a 12, s'obrirà el Castell Nou. En tots tres casos, l'accés serà lliure.
El 27 de maig de 2014 el Govern va declarar el 4 de juny Dia de l’Associacionisme Cultural, instaurant així una jornada dedicada a posar en valor el pes i la força de l’associacionisme cultural català. La data rememora el 4 de juny de 1864 quan va començar el quart Festival Euterpe, organitzat en format concurs per la Societat Coral Euterpe, sota la direcció general de Josep Anselm Clavé. El festival va durar tres dies i va representar el moment de màxima esplendor del moviment coral d’en Clavé. La declaració s’emmarca en l’acompliment del Pla de l’Associacionisme Cultural que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Prop de 150 activitats han estat organitzades per un centenar d’entitats culturals de tot el territori per commemorar el Dia de l’Associacionisme Cultural a Catalunya. En total, 52 municipis catalans s’han inscrit en aquesta iniciativa impulsada per la Direcció General de Cultura Popular Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el cas de Flix, les jornades de portes obertes han estat organitzades per l'Associació La Cana, amb el suport de l'Ajuntament de Flix.


22 d’abr. 2015

Prospeccions arqueològiques a Flix




Entre els passats dies 7 i 19 d’abril, un equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona ha desenvolupat una campanya de prospeccions arqueològiques intensives al terme municipal de Flix.
L’actuació, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Flix i l’Associació Cultural “La Cana”, s’engloba dintre d’un projecte d’investigació més ampli dirigit pel Dr. Miquel Molist, director del Grup de Recerca en Arqueologia del Mediterrani i del Proper Orient (GRAMPO) i està aprovat pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya sota el títol “Interacció entre els ambients fluvials i les primeres societats agrícoles”. El projecte es desenvolupa també en estreta col·laboració amb el Museu de les Terres de l’Ebre i compta amb la col·laboració d’altres entitats com el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE).


La direcció de les prospeccions ha anat a càrrec dels doctorands Roger Alcàntara Fors i Ricard Arnaiz Guiu i ha comptat amb la participació de Silvia Calvo, Ariadna Reverté i Albert Ramon. D’acord amb el projecte general , aquest grup de cinc arqueòlegs s’havia proposat identificar i documentar evidències arqueològiques d’ocupació d’època neolítica a la zona de Flix.

A dia d’avui, amb la intervenció finalitzada però amb l’estudi dels materials i de tota la informació recollida en curs, el balanç de la intervenció és positiu ja que s’han pogut documentar algunes restes, com una destral de pedra polida o alguns fragments ceràmics i de talla lítica, que podrien indicar la presència humana en època neolítica.
D’altra banda, val la pena destacar la documentació i localització de diverses trinxeres associades a la Batalla de l’Ebre.


Un cop acabat l’estudi de les restes i dades recollides, es preveu la presentació dels resultats al públic acompanyada d’una petita exposició dels materials recuperats.

Per a una explicació més detallada, Radio Flix realitzà dues entrevistes a l’equip que podeu escoltar alpodcast de la ràdio.


22 de març 2015

Un altre premi pel Castell Nou de Flix!


El passat divendres, al Museu de Tortosa es van entregar els premis de la Mostra d’Arquitectura de les Terres de l’Ebre. Entre les 74 obres presentades el jurat en va seleccionar 30, i entre elles, la Restauració del Castell Nou de Flix, va resultar l’obra guanyadora en la categoria del PREMI INTERVENCIÓ EN EL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC.

La Demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va convocar, el passat any 2014, la IV Mostra d'Arquitectura de les Terres de l'Ebre amb l'objectiu de difondre l'arquitectura més rellevant realitzada els darrers anys a les nostres terres i, molt especialment, reconèixer i estimular els esforços dels arquitectes i dels altres agents implicats per oferir al territori i a la societat una bona arquitectura.

Conjuntament amb la Diputació de Tarragona es convocava la primera edició del Premi Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.

Conjuntament amb l'Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l'Ebre es convocava la primera edició del Premi Territori i Sostenibilitat.

Conjuntament amb l'Escola d'Arquitectura de Reus - Universitat Rovira i Virgili es convocava la primera edició del Premi Arquitectura Jove.

Arquitectes i institucions van presentar un total de 74 obres, finalitzades entre l'1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2013, emplaçades en l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre

Cal recordar que aquest és el segon premi que el Castell Nou rep, l'any 2012 va rebre el Premi de Qualitat Ebrenca al Millor Edifici Restaurat, clicant aquí tribareu més informació.

Des de l'Associació La Cana volem fer arribar la nostra felicitació a Miquel Orellana i Rubén Heras per la bona feina feta! 





16 de març 2015

Muralles del segle XVII a Flix

Divendres passat, vàrem fer unes prospeccions arqueològiques a la zona de la Plaça Ripoll Fortunyo, més coneguda com el parc de les casetes. L'ajuntament de Flix està redactant un projecte de remodelació del parc, això fa que aquestes prospeccions siguin molt importants.
Ja sabem que hi ha restes del sistema defensiu del castell vell del segle XVII, clicant aquí hi trobareu informació detallada, es tracta doncs de saber l'abast de les restes i la possibilitat de que quedin integrades en el projecte del futur parc.
Els treballs estan supervisats per Frederic Cervelló i Judit Ciurana d'Àpex Arqueologia i Serveis Culturals










23 de febr. 2015

Forns? una interesssant descoberta al Camí de l'Aumaec.

Més patrimoni als camins del meandre de Flix, hem descobert, per casualitat, el que semblen ser dos forns, caldrà investigar-ho!