Com sabeu a Flix i ha 10 refugis antiaeris, però només un construït durant la Batalla de l'Ebre, els altres es van construir a conseqüència del primer bombardeig aeri sobre Flix el 23 de febrer de 1937.
Aquest refugi el van construir els pontoners del pont de ferro de Flix, un pont importantíssim que era constantment bombardejat pels franquistes i constantment reconstruit pels republicans.
El Major Lorito, enginyer italià, de
família benestant i membre del partit comunista, que fugint de Mussolini havia
vingut a Espanya per unir-se a l’exercit republicà, havia ideat un model de
pont i el seu “carro llençaponts” a base de perfils metàl·lics estàndards fosos
i fabricats en diferents empreses de Catalunya.
La missió de muntar a Flix un pont
metàl·lic i de tenir-ne cura, fou encomanada a la 1a Companyia del Batalló de
Ponts número 3, comandada pel Tinent Barbero i adscrita directament durant la
Batalla de l’Ebre al XVè Cos de l’exèrcit republicà.
Els homes d’aquesta unitat, quan no eren
al pont, construint o reconstruint-lo sota un diluvi de bombes o suportant
alguna de les avingudes provocades de l’Ebre, es refugiaven primer al túnel del
ferrocarril i desprès al refugi antiaeri contruit als peus del turó del Castell Nou.
S’estima que el cos d’enginyers i
pontoners van perdre per l’acció de l’aviació franquista, durant les primeres
48 hores de l’ofensiva, més d’un terç de les seves forces.
La voladura del pont de ferro de Flix,
per part de l’exèrcit republicà, la nit del 15 al 16 de novembre de 1938,
simbolitza el punt i final de la Batalla de l’Ebre.
Al centre, Solans (comisari polític del
Batalló núm 3 de Ponts); a la seva esquerra, el tinent Barbero (cap de la 1a
Companyia), a la dreta, un altre oficial.
El lloc és provablement dins del refugi
antiaeri del pont de ferro. De Madrid al
Ebro. Mis recuerdos de la Guerra Civil Española. Julián Diamante Cabrera
(Fundación Ingeniería y Sociedad) 2011. Pàg. 173.
L'Ajuntament de Flix, l'Associació la Cana i el Memorial Democràtic han procedit a la neteja d'aquest refugi.
És interessant saber que el refugi era ple de sediments que el riu ha anat deixant des de la seva construcció el 1938 fins l'actualitat, aquests fangs proporcionent una informació molt interessant dels sediments que abans de la construcció dels embassament el riu arrossegava, fertilitzaven les hortes i arrivaben fins el delta.
En aquestes fotos encara es pot veure les boques d'entrada, quan encara estava operativa la barca del riu de dalt.
Així es veien les boques d'entrada abans de l'adequació de l'antic camí de la barca del riu de dalt.
Tal com van quedar desprès de l'adequació del camí.
Aquí es pot apreciar les capes de sediments del riu, n'hi ha d'excepcionals, corresponents a grans riuades.
I així és com ha quedat desprès de la neteja, té forma de U amb dos accessos de 10 metres i el refugi de 15 metres.
3 comentaris:
Bona entrada. Molt interessant i i molt ben documentada. Els treballs de recuperació que s'han realitzat amb aquesta entrada tenen un plus afegit.
Moltes gràcies pel comentari!
Ja friso per visitar-lo i portar-hi amics foranis
Publica un comentari a l'entrada