CONSOLIDACIÓ DE LA NECRÒPOLIS DE SEBES

Durant el passat any 2018 es va dur a terme les tasques de consolidació i adequació de la necròpolis del jaciment de Sebes. Està formada per un seguit d'estructures de tipus tumular de pedra i simples forats practicats al terra on es disposava l'urna funerària. La seua possible datació oscil·la entre els segles VIII i VIaC. L'excavació de la necròpolis fou realitzada per un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Barcelona coordinats pels professors Jaume Noguera i Carme Belarte durant la segona meitat de la passada dècada.

Els treballs realitzats han estat, per a les estructures delimitades amb pedra, la consolidació amb morter de calç hidràulica i una estabilització de les estructures remuntant, en el cas que sigui oportú, algunes pedres. Al mateix temps s'ha refet el nivell de circulació de l'àrea funerària, calçant les diferents estructures que la pròpia lògica de l'excavació arqueològica féu que es trobessin descalçades i anivellant el terra amb àrids de tipus sauló garbellat. Així mateix, també s'ha substituït l'anterior cartell informatiu, força deteriorat, per un de xapa d'acer galvanitzat i retolat mitjançant vinil adhesiu imprès digitalment i laminat especial per exterior.

Aquesta actuació forma part d'un projecte d'intervenció programat en diverses etapes, que comportarà més endavant la consolidació dels murs dels hàbitats dels poblats i en última fase la realització d'un petit itinerari senyalitzat que comuniqui els poblats i la necròpolis.

El projecte ha estat redactat pels arqueòlegs David Asensio, Rafel Jornet i Jordi Morer, integrants de l'empresa Món Iber Rocs SL. Recerca i difusió de la Cultura Ibèrica. Impulsat des de l'Ajuntament de Flix i l'Associació La Cana, ha estat subvencionat amb fons procedents del cànon d'Enresa. El cost global de tot el projecte està pressupostat en més de 44.000 euros.

El conjunt arqueològic de Sebes

Conferència sobre les excavacions del jaciment de Sebes.

Dins de les VII Jornades de Patrimoni Històric, divendres 23 d'octubre també es va impartir "El conjunt arqueològic de Sebes. Resultats de les excavacions realitzades entre 2005 i 2015", a càrrec de l'arqueòloga Carme Belarte. Després d'excusar l'assitència dels altres dos conferenciants previstos -Jaume Noguera i Pau Olmos- Carme Belarte va anar exposant totes les excavacions realitzades en el jaciment de Sebes entre 2005 i 2015, tant en el turó on hi ha els dos poblats, com en la necròpolis que es localitzà a prop, mostrant tant les restes de les diverses edificacions trobades com de materials (restes ceràmiques, d'objectes metàl·lics i de pedra, etc).

Va finalitzar amb la proposta de posar el valor el jaciment per tal de que pugui ser visitable.

“Sebes ens permet conèixer més el pas del primer ferro a l’ibèric antic”

Entrevista a la Dra. M. Carme Belarte(ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB)

Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro. El projecte, engegat per la Universitat de Barcelona i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Flix i de l’associació La Cana, va començar el 2005. Els treballs els financen el Departament de Cultura de la Generalitat, l’AGAUR i l’Ajuntament de Flix, amb el qual la UB i l’ICAC han firmat un conveni.

Visita al jaciment el 10 de setembre.

Quin balanç feu de la campanya del 2011?

Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.

Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

Comencem per l’assentament ibèric.

Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

 

Imatges del poblat ibèric: habitació i vistes generals del vessant.

I a la part de dalt?

Allà hem excavat un edifici de grans dimensions, que conté una mena de recambró delimitat per toves. No té llar de foc, com sí que tenen les cases del vessant, o sigui que no es pot relacionar amb l’ús domèstic. És de difícil interpretació. I no descartem l’ús ritual, perquè és al cim del turó i té molta visual. A més, els murs són més amples, de manera que podria ser un edifici de més plantes. En tot cas no és una casa normal.

Hi heu trobat res més, a dalt?

Sí, una habitació empedrada que ja havia excavat un aficionat. Podria ser d’ús col·lectiu (a diferència de l’àrea d’habitació, al vessant), o bé artesanal.

 

Dues imatges de l'edifici excavat al poblat del primer ferro (dalt del turó).

Situeu-nos cronològicament.

A dalt del turó l’assentament és del primer ferro, i tenim la datació de l’abandó: finals del segle VII-principis del segle VI aC. Ho sabem per la ceràmica: hi hem trobat àmfores fenícies i peces fetes a mà.

I cronologia de la part de baix?

Ja és de la segona meitat del segle VI aC. Ho sabem per la ceràmica a torn, la típica ceràmica a torn ibèrica. Hi ha uns cinquanta anys de diferència entre els dos nuclis, i una de les preguntes que ens fem és: “Com es produeix l’extensió de l’assentament? De dalt a baix?”

Què sembla més probable?

El cas és que estem davant d’un moment de la protohistòria catalana poc conegut, el procés d’iberització. Normalment no hi ha continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro (dalt del turó) i el període ibèric antic (a baix). Hi ha un buit en la recerca: ¿per què es van destruir aquests assentaments? ¿Per conflictes, circumstàncies d’inestabilitat? Costa documentar-ho.

Ho esteu fent.

La gràcia de Sebes és que hi ha continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro i l’ibèric antic. O sigui que ens pot permetre anar omplint aquest buit. Veiem, per exemple, que probablement hi ha un ús continuat de la necròpolis.

Interessant.

Sí, i ens preguntem si n’hi havia més, perquè havent vist ara la gran superfície dedicada a l’habitatge, la necròpolis és, en comparació, molt petita.

Entrevista i fotos dels entrevistats de Carme Badia i Puig - Setembre del 2011