Sortim al Sàpiens d'aquest mes de desembre!

 

23 de febrer de 1937, primer bombardeig aeri sobre Flix.

L'any passat, per aquestes dates, vam posar una placa al refugi antiaeri del carrer de Sant Josep en memòria de les víctimes d'aquell bombardeig, avui, i desprès que les investigacions de Jaume Aresté i Pere Muñozl, aportessin noves dades, hem canviat la placa.

“Aquella nit, abans d’anar a dormir, Sisco, va sortir al porxo del mas a fer una ullada al cel, estava completament ras. Lluïa una lluna tant esplèndida que desdibuixava els estels. Els bancals estaven il·luminats per una llum blanquinosa, com de marbre vell. Els aulibers projectaven ombres fosques damunt de les espones. La garriga, mes enllà de les feixes, era una penombra foscant. El silenci era gairebé total, tant sols el trencava de tant en tant el soroll del foc, els espetecs d’un tronc de pi que s’escolaven per la porta entreoberta del mas.

Sisco es neguitejà sense saber ben bé per què, llavors va sentir el padrí, amb aquella veu profunda i pausada...- noi! au vinga que demà hem de matinar! - i tot seguit la veu dolça de la padrina - va Miquel, deixa estar el noi que ja és prou gran. - Sisco, que tot just havia fet catorze anys feia dos mesos, el dia de Nadal del 1936, abans d’entrar al mas va pensar en sa mare. Ella vivia al poble, ells, al mas, estaven una mica allunyats dels esdeveniments dels últims mesos. Era a punt d’adormir-se quan va sentir una remor llunyana, un rum-rum que no va identificar. Acostumat com estava als sorolls de la nit, a escoltar el silenci de les nits fredes d’hivern, es va sobresaltar. De sobte es va sentir una explosió, una distant però potent deflagració, i una altra i una altra... - Què és això? Què passa? - va cridar la padrina ; i el padrí li va respondre - Paula, em sembla que són avions que bombardegen lo poble.

El dia 23 de febrer de 1937, dimarts, una nit de lluna plena, des de les deu de la nit fins gairebé dos quarts de dos de la matinada, es va produir el primer bombardeig de Flix, amb el resultat de vuit persones mortes, nombrosos ferits i la fugida de molta gent cap els masos i les coves del terme. Un dels morts va ser el padrastre de Sisco Pitoi. Aquell dia havia canviat el torn i treballava de nit, Teresa va sortir a la porta a dir-li adeu, no ho feia mai, ja no el va tornar a veure."

“El racó de la memoria”, escrit per mi amb vivències de Sisco Castellvi, més conegut com Sisco Pitoi.

80è aniversari del primer bombargeig aeri sobre Flix

79 anys del bombardeig sobre Flix del 23 de febrer de 1937.

Entrada publicada en aquest bloc el febrer de 2012, llavors feia 75 anys.

Els primers en llançar bombes de mà des d’un avió varen ser els espanyols a la guerra del nord d’Àfrica, a la campanya del Rif del 1909. Els italians, a la campanya de Líbia de 1911, empraren per primera vegada el bombardeig aeri modern. Pràctica que es perfeccionà a l’Europa occidental durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Ens aquests inicis les bombes, llançades des del avions o zeppelins, generalment provocaven més l’ensurt que la destrucció. Però, algunes d’aquelles missions aèries varen adquirir la qualificació de bombardeig estratègic modern, com ara el realitzat per l’aviació francesa a la indústria química alemanya de Ludwigshafen.

El general italià Giulio Douhet plasmà en el seu llibre El control del aire (1921) la idea de que els exèrcits moderns resoldrien les guerres per mitjà de grans operacions de bombardeigs sobre la reraguarda de l’enemic, fixant-se com objectius prioritaris les infraestructures més vulnerables, tan física com moralment, i que estiguessin més poc defensades. Aquestes idees aviat varen trobar recolzament entre la jerarquia feixista italiana i després entre els nazis alemanys, els quals posaren en marxa els bombardeigs sistemàtics de la població civil amb l’objectiu d’assolir la desmoralització i forçar la rendició de l’enemic. Aquesta estratègia fou posada en pràctica i desenvolupada contra les viles i ciutats de la República.

Els bombardeigs franquistes de Catalunya

Un total de 140 poblacions catalanes varen patir la destrucció i la mort provocades per les bombes de l’aviació facciosa entre febrer de 1937 i febrer de 1939. El primer atac d’un centre urbà català tingué lloc la nit del 13 de febrer de 1937, quan el destructor italià Eugenio di Savoia, ancorat davant la costa de Barcelona, va canonejar la capital catalana provocant 18 víctimes mortals.

Deu dies després d’aquesta criminal acció, la nit del 23 al 24 de febrer de 1937 es va produir el primer bombardeig aeri sobre població civil de Catalunya, l’objectiu escollit fou la vila de Flix, on s’hi localitzava la fabrica, col·lectivitzada per la Comissió de la Industria de Guerra de la Generalitat de Catalunya, Sociedad Electroquímica de Flix.

A mitjans del mes de març de 1937, la aviació italiana primer i l’alemanya després, començaren els atacs sistemàtics sobre Barcelona, les principals ciutats catalanes i moltes viles. Aquests atacs s’intensificaren a partir del gener de 1938 i no finalitzaren fins al febrer de 1939, un cop Catalunya va ser totalment ocupada per l’exèrcit franquista.

LA SOCIEDAD ELECTROQUÍMICA DE FLIX: OBJECTIU ESTRATÈGIC DURANT LA GUERRA

Les obres de la fàbrica Sociedad Electroquímica de Flix varen començar l’any 1897 com una filial de la Chemische Fabrik Griesheim-Elekton. Cap el 1899 inicià la seva producció de clor, sosa càustica i d’altres productes derivats. L’any 1923 signà un conveni de col·laboració amb l’empresa alemanya Metallbank und Metallurcische Gesellschaft de Frankfurt, fet que va permetre a “la Fàbrica” disposar dels drets de fabricació, venda i distribució a Espanya, Portugal i les seves colònies d’un explosiu anomenat Miedzienkite, que era una barreja de clorat de potassa, clorur amònic i nitrat i que a la Península Ibèrica es va comercialitzar amb el nom de Cloratita.

Les instal·lacions de la fàbrica de clorats, “la Cloratita”, es van ubicar a la Partida de Sebes, situada a l’altra banda del riu Ebre, uns dos quilòmetres més amunt de “la Fàbrica” en direcció a Riba-roja d’Ebre.

La Comissió de la Indústria de Guerra de la Generalitat de Catalunya, creada el 7 d’agost de 1936 (BOGC, núm. 225, de 12 d’agost de 1936), tenia la funció de coordinar totes les activitats de la fabricació d’armament i explosius, per tal de poder fer front a les necessitats de la guerra. D’aquesta Comissió de la Indústria de Guerra passaren a dependre diverses fàbriques i laboratoris que havien estat confiscats o intervinguts pel Govern de la Generalitat de Catalunya, entre elles la Societat Electroquímica de Flix.

Amb l’esclat de la Guerra Civil el menjador dels Obrers s’adaptà des de bon començament com a hospital de sang de primera línia, on s’atenien els ferits del front d’Aragó que arribaven a Flix per ferrocarril. Entre els metges que hi van treballar cal destacar al llavors encara desconegut Dr. Josep Trueta. Era un edifici molt gran i disposava de tot un seguit d’equipaments modèlics per la seva època, com ara vestuaris, dutxes, un gran menjador i una sala d’actes amb escenari. L’edifici fou totalment destruït en el primer bombardeig que sofrí la població la nit del 23 al 24 de febrer de 1937.

LA DRAMÀTICA NIT DEL 23 DE FEBRER DE 1937 A FLIX

RECORDS DE LA NIT DEL 23 AL 24 DE FEBRER DE 1937

PUBLICATS A LA VEU DE FLIX

Antonio Ripoll i Roig:

“Tota la família ens trobàvem dormint a casa. Al voltant de les deu de la nit es va sentir una forta explosió. Els vidres i les finestres tot va saltar a trossos. Ens vàrem vestir ràpidament i vàrem sortir al carrer... jo ja havia sentit abans d’altres explosions dins la fàbrica, però mai havien estat tan fortes... A més es podia escoltar perfectament el soroll dels avions... Al carrer vàrem trobar la família Rovirosa i amb ells vàrem decidir fugir cap a la bassa de les Clotxes. A mig camí, en veure que l’atac semblava haver acabat, vaig decidir tornar-me’n, tot sol, cap a la fàbrica, per tal de veure què havia passat, però en arribar a la Casa Blanca, es van tornar a sentir els avions. Conjuntament amb Josep Sabaté “Manuelet” i Baptista Mur Canet vàrem córrer a refugiar-nos al bancal dels Codonyers. Ens vàrem estirar ràpidament a terra... però mentre ho fèiem varen començar a explossionar les bombes. De sobte vaig sentir una forta olor de carn socarrimada... M’havien ferit al ventre i al braç!  Vaig tocar a Baptista Mur que era darrere meu, però no es va bellugar. Era mort! Sabaté, que era al meu davant estava ferit en una cama. Tots dos, com vàrem poder, vàrem arribar fins l’hospital de sang que era ubicat a l’edifici dels menjadors obrers... Allí em van col·locar damunt una taula, però a l’acte es van tornar a sentir els avions i tots vàrem córrer a refugiar-nos al túnel subterrani que, encara avui, travessa la via del tren i permet entrar dins la fàbrica. Mentre baixava les escales del túnel una bomba va deixar l’Hospital completament arrasat. Al túnel, ple de gent, tothom era pressa del pànic. Enmig l’aldarull vaig demanar ajut al veí Francisco Cervelló i Sánchez...”

Francisco Cervelló i Sánchez:

“Mai no ho podré oblidar. Vaig veure coses molt fortes” —Aquella nit el Sr. Cervelló es trobava en una reunió a l’Obrera i en iniciar-se el bombardeig va córrer en direcció a la fàbrica. Després de diverses incidències va aconseguir arribar a l’hospital i també va acabar refugiant-se al pas subterrani, on va coincidir amb el Sr. Ripoll—“No em deixis Cervelló... no em deixis!, em deia Ripoll. El vaig ajudar a caminar. Vàrem entrar dins la fàbrica i vàrem sortir per la porteria per tal d’anar via avall i arribar fins el túnel del ferrocarril...” —La distància que havien de recórrer era d’uns 400 metres aproximadament. Un d’ells anava malferit, era de nit i plovia bombes a dojo... Realment esgarrifós—. “... abans d’arribar a l’estació ens vàrem tornar a refugiar en un munt de travesses de via que estaven amuntegades. Mentre érem allí, el Cafetín i un vagó de tren que estava estacionat, varen desaparèixer enmig d’una forta explosió. Quina sort vàrem tenir! Nosaltres érem al mig... Vàrem continuar caminant cap al túnel, però encara vàrem trobar una altra dificultat: calia saltar una sèquia de reg. Un per sota el braç i l’altre agafat pel coll, amb no poques dificultats, la vàrem saltar. Finalment vàrem arribar al túnel. Quant temps havia passat? Mitja hora...tres quarts... una hora? La veritat, no ho recordo. Em sentia molt fatigat... mig marejat…”

En arribar al túnel, el Sr. Ripoll, totalment esgotat per la pèrdua de sang, va localitzar el seu cunyat Federico Franch. Ell i dos fills del metge Prada el van traslladar, travessant tot el túnel i sortint per l’altre extrem fins la casa del doctor, on aquet li aplicà un torniquet. Passat el bombardeig fou traslladat al Casino, habilitat com a hospital de sang, i posteriorment a Reus.

Per la seva banda, el Sr. Cervelló, després d’un breu repòs, va participar en el rescat d’altres víctimes. En un bancal d’oliveres varen trobar el Sr. Biarnés: “Amb una manta el vàrem traslladar al Casino, on el doctor Mir i el doctor Pons feien les primeres cures abans de traslladar-los cap a Reus. Jo li aguantava el braç a Biarnés mentre el doctor Mir li amputava... i després aguantava l’espelma que feia llum mentre curaven a Pepito Guiu... Mai ho oblidaré!”

(Transcripció del text de Francisco Ramon Visa i Ribera “Vivències d’una nit”

publicat a La Veu de Flix, febrer de 1992, pàg. 19-20.)

Pocs dies abans d’aquesta acció contra una població civil indefensa, en una ràdio facciosa, un General llançava la següent amenaça: “a las señoritas de la Fàbrica les visitaran unos caballeros...”, en clara al·lusió a l’esmentat bombardeig aeri.

Unes notes sobre la bomba del carrer de les Escoles

La bomba, quan fou trobada durant unes obres al carrer de les escoles.

(Fotografia: J.A. Collazos)

A l'enrenou provocat per la troballa de la bomba dimarts passat a la tarda un centenar cent veïns i  veïnes desallotjats, supressió de les activitats al Casal Sant Jordi, restricció del trànsit, impacte mediàtic...- una vegada extret l'artefacte va succeir-lo la sorpresa i el desconcert pel que fa a la seua tipologia. Si bé en unes primeres estimacions, els artificiers van arribar a afirmar inicialment que es podria tractar d'una bomba de tecnologia alemanya, fabricada per Hispano-Suiza, però aviat es va descartar aquesta primera aprecició i van sobrevindre els dubtes sobre la seua procedència. Les seues característiques -una llargària d'1,5 metres, un diàmetre d'uns 25-25 centímetres i un pes de 83 quilograms, no s'ajustaven als tipus de bombes que fins llavors s'havien trobat per la zona, sobretot pel que fa al pes (50, 100 i 250 quilograms), un fet que com destacava el Diari de Tarragona "desconcerta fins i tot als experts en material bèl·lic de la batalla de l’Ebre", o que els mateixos artificiers dels Mossos d'Esquadra que van dur a terme hagin considerat demanar ajuda a la Guàrdia Civil per pode identificar-la.

Instant en què la bomba -a l'esquerra de la imatge- acabava de ser extreta.

(Fotografia: J. Revillas / Diari de Tarragona)

Detall de la fotografia anterior.

La bomba, un cop col·locada al vehicle dels artificiers dels Mossos d'Esquadra

(Fotografia: J.A. Collazos)

A l'espera de què es pugui aclarir la naturalesa de la bomba trobada, plantejo tot seguit tres hipòtesis. Tenint en compte que tant l'aviació italiana com l'alemanya durant la Guerra Civil van experimentar amb nous aparells i armes, ens portaria a pensar que la bomba trobada fou un nou prototip que es provà durant el conflicte, i que no es va arribar a generalitzar el seu ús. Això explicaria aquest inicial desconeixement que hi ha davant l'artefacte trobat. De ser així, de ben segur que existiria algun document que ho corroborés, però difícil de trobar i contrastar, al cotrari d'haver estat un model de bomba dels usats habitualment i dels quals abunden tant les restes com la documentació al respecte.

La següent hipòtesi em fou suggerida per Benjamín Muñoz; qui el coneix, sap que domina força la qüestió sobre tipologia de bombes, tot i que en aquest cas tampoc no ho acaba de veure-ho clar. Segons em va dir, podria tractar-se d'una bomba italiana, tipo torpedin, la qual tenia una forma allargada. Un model que s'ha pogut localitzar, dins d'una publicació anomenada Catálogo de municiones. Clase D - Bombas, apareix un model que per les seues característiques s'aproximaria a la bomba trobada al carrer de les Escoles i que reprodïm més avall. Té un diàmetre de 255 mm, semblant al de la bomba de Flix, però la llargària és menor (1,036 metres), igual que el seu pes tampoc, 100 quilograms. En la pàgina web Sagunt bajo las bombas, s'indica que la llargària era de 1,233 metres, seguint essent menor que la del carrer de les Escoles.  No obstant, cal tindre-la en compte com una de les opcions més plausibles.

La bomba torpedin de 100 quilograms, descrita al Catálogo de municiones. Clase D - Bombas.

Bombardeig sobre la ciutat de Sagunt; a la dreta, una bomba torpedin.

(Font: web Sagunt bajo las bombas)

Tenint en compte la seua semblança física, una tercera possibilitat és que es tractés d'una bomba bengala o bomba lluminosa, com la que es reprodueix més avall, que correponen a dos variants del model alemany LC50F. Aquest enginy s'utilitzava per assenyalar als avions bombarders els objectius a atacar en els bombardejos nocturns (recordem que el primer bombardeig de Flix, el 23 de febrer de 1937, es féu de nit). Les del model, portaven un paracaigudes (Fallschirm, en alemany); la llum era produïda per la combustió de magnesi. Tant el seu diàmetre -200 mm- com la seua forma cilíndrica són molt semblants a la bomba trobada a Flix. Però aquí ens tornem a trobar amb què la llargària és menor (1,091 metres).

Sigui el tipus de bomba que sigui, una cosa que interessa és que les restes d'aquest artefacte puguin tornar a Flix, i ser exhibida al refugi antiaeri del carrer de Sant Josep, juntament amb les altres dos bombes -de 50 i 250 quilograms- que hi ha ubicades. El mateix dia, verbalment, des de l'Ajuntament es féu la petició. Desitgem que així sigui i passi a formar part del notre patrimoni històric.

Josep Antoni Collazos Ribera

Exposició "Catalunya bombardejada" i actes paral·lels

La setmana passada obrí al públic, a Ca Don Ventura, l'exposició "Catalunya bombardejada", organitzada el 2012 pel Memorial Democràtic amb motiu del 75è aniversari dels primers bombardejos aeris franquistes sobre infraestructures i ciutats catalanes. La mostra comprèn dos àmbits temàtics, un dedicat als bombardejos sobre centrals hidroelèctriques i l'altre als bombardejos aeris sobre la població civil. Al marge, hi ha també alguns panells que formen part d'una exposició organitzada fa uns anys per l'Associació La Cana dedicada a la Guerra Civil a Flix.
A la inauguració  de l'exposició hi van participar el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos; el president de l’Associació La Cana, Jaume Masip; i el tercer tinent d'alcalde de Flix, Francesc Barbero. Durant l'acte, que es desenvolupà el dia 16 de febrer,  també es féu un homenatge a les víctimes dels bombardejos al municipi.
Es van projectar dos audiovisuals amb les veus de dos testimonis del primer bombardeig aeri a Flix el 23 de febrer de 1937, Antonio Ripoll Roig i Francisco Cervelló Sánchez, i imatges dels bombardejos sobre el municipi. Seguidament, l'historiador local Francisco Ramon Visa, que al seu dia va entrevistar els dos testimonis, va centrar la seua intervenció en comentar la fotografia de l'enterrament de les vuit víctimes del primer bombardeig, destacant el seu valor documental.
L'acte es va cloure amb la interpretació d'"El cant dels ocells" a càrrec de tres alumnes de l'Escola Municipal de Música de Flix
L'exposició es pot visitar fins al 24 de febrer a la sala de Ca Don Ventura.
El dia abans, 15 de febrer, hi hagué també a Ca Don Ventura la conferència "Els bombardejos franquistes sobre la Ribera d'Ebre", a càrrec de l'historiador Ramon Arnabat, professor de la URV, on mostrà els resultats de la recerca, efectuada juntamen amb David Íñiguez, sobre els bombardejos aeris a la demarcació de Tarragona, aportant nombroses novetats.
Al marge, dissabte 16 i diumenge, 17 de febrer, hi hagueren sengles jornades de portes obertes al refugi del carrer de Sant Josep
Tanmateix, el refugi dissabte 23 de febrer, a les 6 i a les 8 del vespre, serà escenari de dos visites teatralitzades. Es tracta de la proposta escènica produïda pel Memorial Democràtic "Subterrànies. Sobreviure entre bombes". Anirà a càrrec de l’associació de creadores escèniques Projecte Vaca. Les places són limitades (20 persones per sessió). Per a la inscripció prèvia, cal adreçar-se a l'oficina de l'Arxiu Municipal de Flix; el preu de l'entrada és de 3 euros. Per a més informació, les persones interessades en assistir a alguna de les sessions de la visita teatralitzada poden adreçar-se al telèfon 977410153, extensions 14 o 18.

Exposició "Catalunya Bombardejada" i altres actes a Flix