HISTÒRIES A L'ESTACIÓ DE FLIX

L'arribada de la xarxa ferroviària amb els seus equipaments com les estacions de tren es convertiren arreu en un símbol de modernitat i progrés. L'estació de Flix, tot i ubicada lluny de la població i a les portes del complex fabril químic, no va ser menys. Inaugurada el gener de l'any 1892 serà el  punt de trobada de grans esdeveniments esportius i polítics. Recordar que durant molts anys la connexió més ràpida entre Barcelona i Madrid era la ferroviària,  i el trajecte utilitzat passava per Reus - Móra la Nova - Flix - Casp. Anys més tard vindria la connexió aèria amb el pont aeri, així com l'alta velocitat, fet que ha provocat gairebé el seu abandó per manca d'inversions  i sobretot d'interès polític. 

Així, sense caure en la nostàlgia dels temps passats, podríem recordar moments en que l'estació de tren fou un punt de trobada d'esdeveniments assenyalats de la història del primer terç del segle XX. Moments, com l'expressió de joia de la població en saludar el diputats de la triomfant Solidaritat Catalana que provenien de Madrid el maig de 1906; la rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona amb ofrena floral al mític jugador Samitier el juny de 1928 després d'haver guanyat la Copa del Rey;  o les dos mil persones i banda de música inclosa que reberen al president Macià després de lliurar l'estatut a Madrid, l'agost de 1931 o després d'haver estat aprovat el setembre de 1932.

1892. 14 de gener. El diari “Lo Somatent” diu:

          “La Cia de ferrocarrils directes ha solicitat ja autorizacíó per obrir al servei publich la secció compresa entre Mora la Nova i Fayón, y que compren Asco, Flix y Ribarroja, constant de 39 km.” 

      24 de gener. Inauguració via dels ferrocarrils M.Z.A. per Flix. El dia 27 del mateix mes s’obriria al públic. Inicialment ha haurà quatre trens de viatgers entre Móra la Nova i Faió. Dos d’ascendents i dos de descendents. El primer tenia previst la sortida de Faió a les 6 i 6 minuts, tenint l’arribada a Móra la Nova a un quart de vuit. 1 hora i 7 minuts per a recórrer els 39 kilòmetres de distància, parant tres vegades.

1900. 8 d’octubre. Descarrilament entre Riba-roja i Flix a les cinc de la matinada del tren “expresso” que venia de Madrid. El tren va recórrer 500 metres fora de la via, per sort per la part contrària del riu. La via quedà destrossada. El viatgers telegrafiarien al ministre d’Obres Públiques. 

1906. 22 de maig. Mostres de joia a Flix davant el pas per l'estació dels membres de la Solidaritat Catalana que provenien de Madrid direcció Barcelona.

1908. 15 de febrer. Dos nens de Flix, de nou i tretze anys, detinguts per la Guàrdia Civil per apedregar el tren causant la trencadissa d’un vidre d’un cotxe de segons classe. 

1918. 25 de setembre. La revista Mundo Gráfico  ofereix aquesta fotografia realitzada a l'estació de Flix del famós "torero timador " Juan Ballesteros Zamorano i els guardia civils que l'acompanyaven. 

1920. 1 de setembre. Intent atemptat ferroviari entre Flix i Riba-roja d'Ebre 

1922. 10 de març. El dirigent anarco-sindicalista Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre, mort a trets a Barcelona. Dos dies abans era previst la seva assistència a un acte sindical a Flix.

“En esto, el “Noi” me preguntó:

- ¿Para cuando es el mitin de Flix?

- Para mañana – le contesté. 

- ¿Saps el que he pensat? Me´n vaig a Barcelona i demà en el ràpid seré a Flix.

Traté de disuadirlo, como si tuviera el presentimiento de que iba a ocurrir una desgràcia (...) Nada ni nadie logró convencerle (...) La estación de Flix estaba inundada de gente. El pueblo entero habia acudido a recibir a Seguí. No llegó y cundió la desilución. Muchos se interrogaban: ¿Le habrá ocurrido algo? (...) El público asistió en masa aquella noche al acto anunciado (...) Dos días después, Seguí y su íntimo Comas “Peronas” caían asesinados en Barcelona.” 

1928. Juny: Rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona de Samitier després d'haver guanyat la Copa del Rey a Santander contra la Real Societat per 3 a 1. 

  “Desde que entró el rápido en tierra catalana no se han interrumpido las manifestaciones de entusiasmo tributadas a los jugadores del Barcelona FC. En Flix estaban los andenes de la estación repletos de público. Un grupo de señoritas obsequió a los vencedores con ramos de flores. También se hizo entrega a Samitier de un magnífico banderín de seda del FC Internacional de Flix. En Mora la Nueva una banda de música acogió la entrada del tren con una alegre marcha, y los jugadores fueron también vitoreados y obsequiados con flores y champaña."

1931.  24 d'agost.  Unes dos mil persones van a l'estació per saludar al president Macià que venia  de Madrid per lliurar el projecte d'Estatut.

 1932.   Setembre. Acompanyats per una banda de música molts veïns reben a l’estació de ferrocarril al president Macià i els diputats catalans que tornaven de Madrid després de ser aprovat l’Estatut.

Pere Muñoz Hernández - Associació LA CANA

FOTOGRAFIA ESTACIO ANY 1919: http://www.cattrens.eu/index.php?option=com_content&view=category&id=720&Itemid=721

El contingut d'aquest escrit ha estat publicat en l'últim número de La Veu de Flix (maig-juny de 2017), dins la secció Lo Cantó de La Cana

Bruixes, inquisidors i perseguidors

Joan Malet, flixanco i caçador de bruixes. Aquest era el títol de la xerrada que va impartir de forma brillant ahir dissabte, 15 de setembre, Agustí Alcoberro, director del Museu d'Història de Catalunya. El conferenciant, primer va exposar l'evolució del posicionament del cristianisme (el catolicisme en particular) envers la bruixeria, des de l'Edat Mitjana fins a l'Edat Moderna. Si al llarg de l'època medieval, va imperar la concepció agustiniana de considerar la intervenció divina en qualsevol esdeveniment (un fet negatiu es produïa com a càstig de la divinitat per algun pecat), l'actitud canvia a partir de Sant Tomàs d'Aquino, que assenyalava les bruixes com a executores dels designis del dimoni. Segons Alcoberro, a partir d'aquesta nova visió, les bruixes (i els bruixots) es converteixen en el blanc de les autoritats civils i eclesiàstiques quan es pateix una adversitat, iniciant-se una brutal persecució arreu d'Europa, que s'intensificarà entre els segles XVI i XVII. No obstant, el conferenciant també va destacar l'actitud diferent que va adoptar la Inquisició als territoris de la Monarquia Hispànica, més prudent i més allunyada de les tesis tomistes, cosa que féu que personatges com el flixanco Joan Malet, dedicats amb ferotgia a la persecució de -suposades- bruixes, fossin objecte de desconfiança. Si bé en cert moment, com indicà Alcoberro, la Inquisició es va valdre de Malet, finalment seria detingut i ajusticiat (cremat) per la mateixa institució, en descobrir-se la falsedat i la inconsistència de les seues acusacions.

Fi de la Batalla de l'Ebre

Matinada del 16 de novembre de 1938. La lluna està en quart minvant i això dona una imatge més tètrica, si s’escau, a l’esdeveniment que està a punt de succeir. El Tinent Coronel Manuel Tagüeña, acompanyat dels seus col·laboradors, creua el riu pel pont de ferro de Flix.

Aquest pont ha estat una peça fonamental per a l’exèrcit republicà durant tota la Batalla de l’Ebre. Per ell han passat camions de subministraments, material pesant, combois de soldats, municions... Per aquest motiu ha estat un objectiu constant de l’aviació facciosa,  i tantes vegades com s’ha destruït s’ha tornar a refer gràcies a la dotació de pontoners que el mantenia en perfecte estat.

Els darrers dies el tràfic ha estat molt intens. El que queda de l’exèrcit de l’Ebre s’està replegant cap al marge esquerra. Ja fa dies que els comandaments republicans saben que la batalla està perduda i, possiblement, la guerra. Així que han organitzat una retirada el més ordenada possible.

A les 4,45h del 16 de novembre els sapadors reben l’ordre de volar-lo. La Batalla de l'Ebre s'ha acabat.

En els comunicats oficials de guerra del dijous 17 de novembre de 1938 tots dos bàndols s’autoproclamen vencedors. Quedaven alguns mesos de guerra i, per tant, la batalla propagandística continuava.

Els republicans havien de mantenir la moral alta del soldats desprès de la desfeta:

«Obedeciendo al plan premeditado del Alto Mando republicano, ampliamente logrados los resultados pretendidos con la táctica de desgaste aplicada desde el 25 de julio, las tropas españolas, mediante voluntaria y metódica maniobra de retirada, han repasado el Ebro durante la noche última, reintegrándose a sus antiguas posiciones de la parte izquierda del río. La operación se desarrolló en perfecto orden, sin que un solo soldado ni un solo fusil hayan quedado en poder del enemigo», «En la historia de nuestra guerra, la batalla del Ebro perdurará como uno de los episodios más gloriosos y más eficaces en el orden militar».

Per la seva banda, els facciosos donaven unes dades sospitosament exactes tenint en compte que la batalla tot just havia acabat:

«En el dia de hoy, nuestras victoriosa tropas han conquistado los pueblos de Flix y Ribarroja y han terminado la ocupación del terreno que aún quedava al enemigo en la orilla derecha del Ebro.

La operación que los rojos presentaron al mundo, mediante su propaganda, como gran éxito militar, ha constituido para ellos una de sus mayores derrotas, ya que el número de prisioneros que se les han hecho en la batalla del Ebro se eleva a 19.779, siendo su total de bajas de  más de 75.000 de las cuales, nuestros soldados han dado sepultura a 13.275 cadáveres

Se han cogido 14 cañones, 29.347 disparos de artilleria, 45 morteros 181 ametralladoras,  213 fusiles ametralladoras, 24.114 fusiles de repetición, 7.635 cuchillos-bayonetas, 18 tanques rusos, 17 tanques inutilizados, 76989 granadas de mortero, 690 kilogramos de explosivos, 36.46 granadas de mano y 30.102.578 cartuchos de fusil.

Los aviones  derribados durante la batalla han sido los siguientes: ratas, 139 seguros y 68 probables. Curtis, 77 y 18. Delfines, 3 y 1. Natachas, 1 seguro. Martin Bomberg, 17 seguros y 6 probables. Cazas, sin determinación de tipo, 5 y 3. Total de aparatos rojos derribados, 242 seguros y 94 probables».

Marià Hierro