EL REFUGI I L'ESGLÉSIA ACULLEN LES ACTUACIONS MUSICALS DE LES JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI

Aquest cap de setmana passat se celebraren en tot el territori europeu les Jornades Europees del Patrimoni, amb un seguit d'activitats per tal de donar a conèixer i divulgar els elements patrimonials de cada indret. En aquesta edició de 2018, i dins les X Jornades de Patrimoni, des de l'Associació La Cana s'ha optat novament amb la programació d'actuacions musicals en espais i edificis patrimonials de Flix, comptant amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Música i també de La Mano del Marciano.

Fou precisament La Mano del Marciano qui protagonitzà la primera actuació, realitzada al refugi antiaeri dissabte 13 d'octubre, amb el seu representant, Andreu Peral, qui comptà amb l'acompanyament d'Alfons Guiu (piano) i Remei Julian (flauta travessera), amb la interpretació de composicions pròpies.

La segona actuació, inicialment programada al Castell Nou, s'hagué de traslladà a l'església, degut al mal temps (fet que quedarà com un dels efectes de l'ex huracà Leslie a la nostra població). En aquesta ocasió, foren diversos alumnes de l'Escola Municipal de Música els qui actuaren, donant mostra d'una excel·lent habilitat en l'execució dels seus respectius instruments (piano, saxòfon, flauta travessera, violí, violoncel i cant), interpretant una varietat de peces de diversos autors.

Patrimoni a Flix a Setmana Santa!

HISTÒRIES A L'ESTACIÓ DE FLIX

L'arribada de la xarxa ferroviària amb els seus equipaments com les estacions de tren es convertiren arreu en un símbol de modernitat i progrés. L'estació de Flix, tot i ubicada lluny de la població i a les portes del complex fabril químic, no va ser menys. Inaugurada el gener de l'any 1892 serà el  punt de trobada de grans esdeveniments esportius i polítics. Recordar que durant molts anys la connexió més ràpida entre Barcelona i Madrid era la ferroviària,  i el trajecte utilitzat passava per Reus - Móra la Nova - Flix - Casp. Anys més tard vindria la connexió aèria amb el pont aeri, així com l'alta velocitat, fet que ha provocat gairebé el seu abandó per manca d'inversions  i sobretot d'interès polític. 

Així, sense caure en la nostàlgia dels temps passats, podríem recordar moments en que l'estació de tren fou un punt de trobada d'esdeveniments assenyalats de la història del primer terç del segle XX. Moments, com l'expressió de joia de la població en saludar el diputats de la triomfant Solidaritat Catalana que provenien de Madrid el maig de 1906; la rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona amb ofrena floral al mític jugador Samitier el juny de 1928 després d'haver guanyat la Copa del Rey;  o les dos mil persones i banda de música inclosa que reberen al president Macià després de lliurar l'estatut a Madrid, l'agost de 1931 o després d'haver estat aprovat el setembre de 1932.

1892. 14 de gener. El diari “Lo Somatent” diu:

          “La Cia de ferrocarrils directes ha solicitat ja autorizacíó per obrir al servei publich la secció compresa entre Mora la Nova i Fayón, y que compren Asco, Flix y Ribarroja, constant de 39 km.” 

      24 de gener. Inauguració via dels ferrocarrils M.Z.A. per Flix. El dia 27 del mateix mes s’obriria al públic. Inicialment ha haurà quatre trens de viatgers entre Móra la Nova i Faió. Dos d’ascendents i dos de descendents. El primer tenia previst la sortida de Faió a les 6 i 6 minuts, tenint l’arribada a Móra la Nova a un quart de vuit. 1 hora i 7 minuts per a recórrer els 39 kilòmetres de distància, parant tres vegades.

1900. 8 d’octubre. Descarrilament entre Riba-roja i Flix a les cinc de la matinada del tren “expresso” que venia de Madrid. El tren va recórrer 500 metres fora de la via, per sort per la part contrària del riu. La via quedà destrossada. El viatgers telegrafiarien al ministre d’Obres Públiques. 

1906. 22 de maig. Mostres de joia a Flix davant el pas per l'estació dels membres de la Solidaritat Catalana que provenien de Madrid direcció Barcelona.

1908. 15 de febrer. Dos nens de Flix, de nou i tretze anys, detinguts per la Guàrdia Civil per apedregar el tren causant la trencadissa d’un vidre d’un cotxe de segons classe. 

1918. 25 de setembre. La revista Mundo Gráfico  ofereix aquesta fotografia realitzada a l'estació de Flix del famós "torero timador " Juan Ballesteros Zamorano i els guardia civils que l'acompanyaven. 

1920. 1 de setembre. Intent atemptat ferroviari entre Flix i Riba-roja d'Ebre 

1922. 10 de març. El dirigent anarco-sindicalista Salvador Seguí, més conegut com el Noi del Sucre, mort a trets a Barcelona. Dos dies abans era previst la seva assistència a un acte sindical a Flix.

“En esto, el “Noi” me preguntó:

- ¿Para cuando es el mitin de Flix?

- Para mañana – le contesté. 

- ¿Saps el que he pensat? Me´n vaig a Barcelona i demà en el ràpid seré a Flix.

Traté de disuadirlo, como si tuviera el presentimiento de que iba a ocurrir una desgràcia (...) Nada ni nadie logró convencerle (...) La estación de Flix estaba inundada de gente. El pueblo entero habia acudido a recibir a Seguí. No llegó y cundió la desilución. Muchos se interrogaban: ¿Le habrá ocurrido algo? (...) El público asistió en masa aquella noche al acto anunciado (...) Dos días después, Seguí y su íntimo Comas “Peronas” caían asesinados en Barcelona.” 

1928. Juny: Rebuda espectacular a l’estació de tren del FC Barcelona de Samitier després d'haver guanyat la Copa del Rey a Santander contra la Real Societat per 3 a 1. 

  “Desde que entró el rápido en tierra catalana no se han interrumpido las manifestaciones de entusiasmo tributadas a los jugadores del Barcelona FC. En Flix estaban los andenes de la estación repletos de público. Un grupo de señoritas obsequió a los vencedores con ramos de flores. También se hizo entrega a Samitier de un magnífico banderín de seda del FC Internacional de Flix. En Mora la Nueva una banda de música acogió la entrada del tren con una alegre marcha, y los jugadores fueron también vitoreados y obsequiados con flores y champaña."

1931.  24 d'agost.  Unes dos mil persones van a l'estació per saludar al president Macià que venia  de Madrid per lliurar el projecte d'Estatut.

 1932.   Setembre. Acompanyats per una banda de música molts veïns reben a l’estació de ferrocarril al president Macià i els diputats catalans que tornaven de Madrid després de ser aprovat l’Estatut.

Pere Muñoz Hernández - Associació LA CANA

FOTOGRAFIA ESTACIO ANY 1919: http://www.cattrens.eu/index.php?option=com_content&view=category&id=720&Itemid=721

El contingut d'aquest escrit ha estat publicat en l'últim número de La Veu de Flix (maig-juny de 2017), dins la secció Lo Cantó de La Cana

CONEIXENT L'ESGLÉSIA DE FLIX AMB IRENEU VISA

Com bé s'ha anat informant, l'eix temàtic principal de les VIII Jornades de Patrimoni girava a l'entorn de l'església de Flix, l'edifici històric més important de la nostra població. L'exposició de les jornades ha estat dedicada en la seua major part a aquesta construcció. Ha estat, però, el darrer cap de setmana on s'han concentrat la majoria d'activitats que han tingut a l'església com a protagonista. Un d'aquests actes, la restitució de la imatge de la Mare de Déu del Remei, ja ha estat comentat en una entrada anterior. Les altres tres activitats a més de la temàtica, han tingut també un mateix comú denominador, en la persona que les ha conduït: el jove historiador de l'Art Ireneu Visa Guerrero.

Divendres 7 d'octubre es feia la presentació del llibre L'església de Flix. Gènesi arquitectònica i modificacions principals des del 1883 al 2015. Basat en un treball que Ireneu Visa confegí durant els seus estudis de llicenciatura, l'obra fa un repàs de la construcció del temple, des de la primitiva església protogòtica del segle XIII, de la qual es conserva una part de la nau a la zona d'accés, fins a les últimes actuacions dutes a terme a finals del segle XX. L'acte, presentat per Pere Muñoz, historiador i coordinador de publicacions de l'Associació La Cana, s'inicià amb la intervenció del president de l'entitat, Jaume Masip. Aquest manifestà la seua satisfacció per la publicació d'aquesta obra, essent la primera que edita La Cana i amb la qual s'inicia una col·lecció, "Lo Pedrís", que estarà dedicada a elements patrimonials de Flix. A continuació intervingué Núria Grau, correctora editora, qui incidí sobretot en els aspectes estilístics de l'obra i la seua maquetació.

Fou la professora d'Història de l'Institut de Flix, Montse Monclús, l'encarregada de presentar amb més profunditat l'autor i el contingut del llibre.  Montse Monclús coneixia bé Ireneu Visa, en haver-ne estat professora quan aquest cursà els estudis de secundària a Flix. Després de comentar el currículum assolit per l'autor, passà a descriure el contingut del llibre, tant pel que fa al text com a la interessant mostra gràfica entre fotografies, plànols i esquemes que conté l'obra, donant una visió complerta i força detallada del que ha estat l'evolució de l'església. Per la seua part, Ireneu Visa va explicar com va nàixer aquesta obra: com s'ha dit més amunt, inicialment fou un treball realitzat durant els seus estudis d'Història de l'Art, que acabà revisant i completant el seu contingut utilitzant diverses fonts escrites (documents d'arxiu i publicacions), orals i gràfiques.

En finalitzar l'acte, Ireneu Visa signà llibres a bona part dels presents que van adquirir exemplars de l'obra. Val a dir que l'acte comptà amb l'assistència d'unes 120 persones.

Al dia següent, 8 d'octubre, s'efectuà una visita guiada a l'església. A través de diversos elements arquitectònics i les epigrafies amb dates existents en diversos punts de l'església, Ireneu Visa va descriure in situ les etapes evolutives de l'església, des de la primitiva església protogòtica fins al nou temple iniciat al segle XVI, indicant també altres elements d'interès.

Finalment, l'11 d'octubre, Ireneu Visa completà aquest periple per l'església de Flix amb una xerrada que se centrà en els principals aspectes evolutius del temple, basant-se sobretot en imatges que ens permeten albirar els canvis haguts, especialment en la façana, des d'un dibuix de 1883 fins als nostres dies. També féu esment a alguns dels canvis experimentats a l'interior, igualment basats en imatges gràfiques, tenint en compte les poques fotografies -dos solament- que hi ha de l'interior realitzades abans de la Guerra Civil, i que permeten veure l'aspecte de l'antic retaule barroc de l'altar major i un dels dos púlpits, elements destruïts a l'inici d'aquell conflicte. També incidí en altres aspectes, com en el de les campanes i la instal·lació del primer rellotge de l'església.

No cal dir que després d'aquestes activitats sabem molt més de l'església de la nostra població, que tot i ser, com hem dit, l'edifici històric més important de Flix, fins ara en coneixíem poca cosa. Agraïm a Ireneu Visa la seua col·laboració i l'haver confiat en l'Associació La Cana per dur a terme la publicació del seu treball, llibre que recomanem la seua lectura on de ben segur descobrireu aspectes fins ara poc coneguts i fins i tot inèdits de l'església.

Aprofitem per recordar que resta pendent una de les activitats que s'havia programat al voltant del temple parroquial, concretament la xerrada "L'església de Flix en les visites pastorals" que havia d'impartir Josep Alanyà, i que va haver de ser ajornada per motius de salut del conferenciant. Oportunament s'informarà de la nova data d'aquest acte. Així mateix, val a dir que la xerrada estava basada en el llibre també publicat recentment per mossèn Alanyà, L'església i parròquia de l'Assumpció de Maria de Flix.

RESTITUCIÓ DE LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI A L'ESGLÉSIA: RECUPERANT PATRIMONI

Diumenge passat, 9 d'octubre, va tindre lloc un acte excepcional: la restitució a l'església de Flix d'una antiga imatge de la Mare de Déu del Remei, la qual havia format part de la imatgeria que hi havia al temple abans de l'inici de la Guerra Civil. De petites dimensions, amb poc més de 40 cm, va estar custodiada durant la major part d'aquests anys per la família Taribó Llauradó. L'acte formava part del programa de les VIII Jornades de Patrimoni.

La imatge -segons els estudiosos, caldria datar-la al segle XIX- té una història singular. Segons es va poder saber per fonts orals (i corroborat dos dies abans de la restitució!), la seua ubicació dins a l'església es trobava a la capella lateral dreta del presbiteri. Va poder salvar-se de la destrucció a què foren sotmeses les imatges de l'església el 24 de juliol de 1936, cremades juntament amb altres objectes de culte i també d'imatges procedents de cases de particulars. Segons explicà Josep Maria Taribó durant l'acte de restitució, inicialment la imatge fou rescatada per l'ermitana. Després del primer bombardeig que patí Flix i tement que pogués ésser destruïda, l'ermitana la lliurà a una veïna del poble -la Sra. Teresa, tal com indicà Josep Maria Taribó-, qui la ubicà en un soterrani de la seua llar (hem d'entendre que es consideraria un lloc molt més segur). Anys després seria aquesta mateixa veïna qui la lliuraria a la família Taribó Llauradó. En compliment de la voluntat dels caps familiars, Prudenci Taribó i Paquita Llauradó, els fills van restituir la imatge a l'església de Flix. En els contactes perquè això s'acabés de materialitzar, hi van intervenir persones i institucions del poble, entre elles l'Associació La Cana.

L'acte de restitució s'inicià amb un parlament de Jaume Masip, president de l'Associació La Cana. A continuació intervingué Josep Maria Taribó, en representació de la seua família, qui, entre altres coses, explicà com la imatge arribà a mans dels seus pares. Després prengué la paraula mossèn Miquel Gasulla, rector de la Parròquia de Flix, qui mostrà la seua satisfacció pel retorn d'aquesta imatge a l'església, a més que anuncià que serà traslladada a la seua ubicació original dins de l'església un cop verificada aquesta informació; després beneí la imatge, tot comentant que de ben segur ja hagués estat beneïda anteriorment. Seguidament, es col·locà la imatge en una fornícula de fusta i vidre, situada entre les capelles de la Mare de Déu del Carme i Sant Josep. Després, Josep Maria Taribó en representació de la seua família, i mossèn Miquel Gasulla, en representació de la Parròquia, van signar un document per deixar constància d'aquesta restitució.

L'acte finalitzà amb la interpretació dels Goigs de la Mare de Déu del Remei, en la seua versió en català (val a dir que en el full pertinent, al costat del text hi ha un gravat on es reprodueix fidelment la imatge restituïda). Es comptà amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Música. Els Goigs van ser interpretats per Núria Lazcano, acompanyada a l'orgue per Alfons Guiu. Seguidament es van cantar els Goigs en la seua versió castellana i més coneguda, convidant a participar a tot el públic que va assistir a l'acte la seua interpretació.

NOTA: Agraïm a Francisco Ramon Visa Ribera haver facilitat les fotografies de l'acte de restitució que acompanyen aquest text.

La Cana demana el vot pels pressupostos participatius!

Del 12 al 16 de gener es duran a terme la votació popular del procés de pressupostos participatius per a l'any 2016 de l'Ajuntament de Flix, i a la qual estan convocats els veïns i les veïnes de la població empadronats a Flix majors de 16 anys. L'horari de les votacions serà de 9:00 a 14:00 h. i a més el dia 14 també es podrà votar de 17:00 a 21:00 h. El lloc on s'efectuarà la votació seran els baixos de la Casa de la Vila.

L'Assocciació La Cana s'han presentat dos propostes:

.- Il·luminació i museització del Castell Nou.

.- Reconstrucció d'una premsa al Molí d'Oriol.

En el primer cas es tracta de continuar la segona fase del Castell Nou i té com a element principal la il·luminació exterior per a que es pugui veure de nit, des de tots els angles.

En el segon es tracta de la reconstrucció d'una de les premses que hi ha al Molí d'Oriol per a poder entendre com funcionaven, tenim tots els elements de pedra, però falta la fusta.

Trovem que són dos propostes interessants, per tant us demanem que aneu a votar i que ho feu per les dos propostes esmentades.

Salut i Patrimoni

Jaume Masip llop

President de La Cana.

Patrimoni, música i festa!

Nantres, des de l'Associació La Cana, sempre hem pensat que el patrimoni històric, apart de servir per a conèixer i fer difusió del nostre passat s'ha d'utilitzar per a altres coses de la vida.

Les pedres ens poden parlar de moltes formes, algunes vegades acompanyats de música, altres de bon menjar i bon beure.

El patrimoni també té la seva vessant lúdica, no podia ser d'una altra manera.