Cal recordar, encara que ho he
fet moltes vegades, que salvar el Molí d’oriol va ser el detonant del naixement
de l’associació La Cana l’any 2001. Això vol dir que és un dels primers elements
del nostre patrimoni històric on hi vam començar a treballar.
Avui, tretze anys després, i
desprès de extreure moltes tones de runa, de moltes hores de treball gràcies a
molts voluntaris i voluntàries, d’un gran interès per part dels arqueòlegs Pere
Rams i Josep M. Pérez, de la complicitat de l’ajuntament de la vila i diversos
intents d’aconseguir ajuts per a fer realitat el projecte de Centre d’Interpretació
de l’Oli, inaugurem una actuació de mínims per a poder fer-lo visitable.
Es tracta d’una instal·lació per
a producció d’oli, que ja s’esmenta al document de la compra de Flix per la
ciutat de Barcelona, l’any 1399 i que es documenta també en altres documents
posteriors, com els de 1511 o 1624, s’ha de dir però, que sempre s’anomena
com “lo molí de l’oli, lo molí de l’oli
del Senyor, lo molí de l’oli junt lo molí de la sansa, junt al camí de la
barca...” mai com molí d’Oriol, cal dir, doncs, que es coneix així perquè, aquesta família van
ser els darrers propietaris dels terrenys i no sabem si eren propietaris del
molí.
Es tracta d’un jaciment
arqueològic excepcionalment conservat, amb gairebé tots els elements de pedra originals
conservats in situ, es pot veure molt bé com funcionava aquesta instal·lació i,
amb una mica de imaginació i les explicacions pertinents es pot arribar a
entendre i a entreveure la fressa del personal treballant, els ruquets fent
anar les moles per a xafar les olives, l’escalfor dels forns calentant l’aigua
o l’olor de l’oli, la sansa i les oliasses.
