12 d’oct. 2016

CONEIXENT L'ESGLÉSIA DE FLIX AMB IRENEU VISA


Com bé s'ha anat informant, l'eix temàtic principal de les VIII Jornades de Patrimoni girava a l'entorn de l'església de Flix, l'edifici històric més important de la nostra població. L'exposició de les jornades ha estat dedicada en la seua major part a aquesta construcció. Ha estat, però, el darrer cap de setmana on s'han concentrat la majoria d'activitats que han tingut a l'església com a protagonista. Un d'aquests actes, la restitució de la imatge de la Mare de Déu del Remei, ja ha estat comentat en una entrada anterior. Les altres tres activitats a més de la temàtica, han tingut també un mateix comú denominador, en la persona que les ha conduït: el jove historiador de l'Art Ireneu Visa Guerrero.

Divendres 7 d'octubre es feia la presentació del llibre L'església de Flix. Gènesi arquitectònica i modificacions principals des del 1883 al 2015. Basat en un treball que Ireneu Visa confegí durant els seus estudis de llicenciatura, l'obra fa un repàs de la construcció del temple, des de la primitiva església protogòtica del segle XIII, de la qual es conserva una part de la nau a la zona d'accés, fins a les últimes actuacions dutes a terme a finals del segle XX. L'acte, presentat per Pere Muñoz, historiador i coordinador de publicacions de l'Associació La Cana, s'inicià amb la intervenció del president de l'entitat, Jaume Masip. Aquest manifestà la seua satisfacció per la publicació d'aquesta obra, essent la primera que edita La Cana i amb la qual s'inicia una col·lecció, "Lo Pedrís", que estarà dedicada a elements patrimonials de Flix. A continuació intervingué Núria Grau, correctora editora, qui incidí sobretot en els aspectes estilístics de l'obra i la seua maquetació.

Fou la professora d'Història de l'Institut de Flix, Montse Monclús, l'encarregada de presentar amb més profunditat l'autor i el contingut del llibre.  Montse Monclús coneixia bé Ireneu Visa, en haver-ne estat professora quan aquest cursà els estudis de secundària a Flix. Després de comentar el currículum assolit per l'autor, passà a descriure el contingut del llibre, tant pel que fa al text com a la interessant mostra gràfica entre fotografies, plànols i esquemes que conté l'obra, donant una visió complerta i força detallada del que ha estat l'evolució de l'església. Per la seua part, Ireneu Visa va explicar com va nàixer aquesta obra: com s'ha dit més amunt, inicialment fou un treball realitzat durant els seus estudis d'Història de l'Art, que acabà revisant i completant el seu contingut utilitzant diverses fonts escrites (documents d'arxiu i publicacions), orals i gràfiques.

En finalitzar l'acte, Ireneu Visa signà llibres a bona part dels presents que van adquirir exemplars de l'obra. Val a dir que l'acte comptà amb l'assistència d'unes 120 persones.

Al dia següent, 8 d'octubre, s'efectuà una visita guiada a l'església. A través de diversos elements arquitectònics i les epigrafies amb dates existents en diversos punts de l'església, Ireneu Visa va descriure in situ les etapes evolutives de l'església, des de la primitiva església protogòtica fins al nou temple iniciat al segle XVI, indicant també altres elements d'interès.

Finalment, l'11 d'octubre, Ireneu Visa completà aquest periple per l'església de Flix amb una xerrada que se centrà en els principals aspectes evolutius del temple, basant-se sobretot en imatges que ens permeten albirar els canvis haguts, especialment en la façana, des d'un dibuix de 1883 fins als nostres dies. També féu esment a alguns dels canvis experimentats a l'interior, igualment basats en imatges gràfiques, tenint en compte les poques fotografies -dos solament- que hi ha de l'interior realitzades abans de la Guerra Civil, i que permeten veure l'aspecte de l'antic retaule barroc de l'altar major i un dels dos púlpits, elements destruïts a l'inici d'aquell conflicte. També incidí en altres aspectes, com en el de les campanes i la instal·lació del primer rellotge de l'església.

No cal dir que després d'aquestes activitats sabem molt més de l'església de la nostra població, que tot i ser, com hem dit, l'edifici històric més important de Flix, fins ara en coneixíem poca cosa. Agraïm a Ireneu Visa la seua col·laboració i l'haver confiat en l'Associació La Cana per dur a terme la publicació del seu treball, llibre que recomanem la seua lectura on de ben segur descobrireu aspectes fins ara poc coneguts i fins i tot inèdits de l'església.

Aprofitem per recordar que resta pendent una de les activitats que s'havia programat al voltant del temple parroquial, concretament la xerrada "L'església de Flix en les visites pastorals" que havia d'impartir Josep Alanyà, i que va haver de ser ajornada per motius de salut del conferenciant. Oportunament s'informarà de la nova data d'aquest acte. Així mateix, val a dir que la xerrada estava basada en el llibre també publicat recentment per mossèn Alanyà, L'església i parròquia de l'Assumpció de Maria de Flix.





























RESTITUCIÓ DE LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI A L'ESGLÉSIA: RECUPERANT PATRIMONI


Diumenge passat, 9 d'octubre, va tindre lloc un acte excepcional: la restitució a l'església de Flix d'una antiga imatge de la Mare de Déu del Remei, la qual havia format part de la imatgeria que hi havia al temple abans de l'inici de la Guerra Civil. De petites dimensions, amb poc més de 40 cm, va estar custodiada durant la major part d'aquests anys per la família Taribó Llauradó. L'acte formava part del programa de les VIII Jornades de Patrimoni.

La imatge -segons els estudiosos, caldria datar-la al segle XIX- té una història singular. Segons es va poder saber per fonts orals (i corroborat dos dies abans de la restitució!), la seua ubicació dins a l'església es trobava a la capella lateral dreta del presbiteri. Va poder salvar-se de la destrucció a què foren sotmeses les imatges de l'església el 24 de juliol de 1936, cremades juntament amb altres objectes de culte i també d'imatges procedents de cases de particulars. Segons explicà Josep Maria Taribó durant l'acte de restitució, inicialment la imatge fou rescatada per l'ermitana. Després del primer bombardeig que patí Flix i tement que pogués ésser destruïda, l'ermitana la lliurà a una veïna del poble -la Sra. Teresa, tal com indicà Josep Maria Taribó-, qui la ubicà en un soterrani de la seua llar (hem d'entendre que es consideraria un lloc molt més segur). Anys després seria aquesta mateixa veïna qui la lliuraria a la família Taribó Llauradó. En compliment de la voluntat dels caps familiars, Prudenci Taribó i Paquita Llauradó, els fills van restituir la imatge a l'església de Flix. En els contactes perquè això s'acabés de materialitzar, hi van intervenir persones i institucions del poble, entre elles l'Associació La Cana.

L'acte de restitució s'inicià amb un parlament de Jaume Masip, president de l'Associació La Cana. A continuació intervingué Josep Maria Taribó, en representació de la seua família, qui, entre altres coses, explicà com la imatge arribà a mans dels seus pares. Després prengué la paraula mossèn Miquel Gasulla, rector de la Parròquia de Flix, qui mostrà la seua satisfacció pel retorn d'aquesta imatge a l'església, a més que anuncià que serà traslladada a la seua ubicació original dins de l'església un cop verificada aquesta informació; després beneí la imatge, tot comentant que de ben segur ja hagués estat beneïda anteriorment. Seguidament, es col·locà la imatge en una fornícula de fusta i vidre, situada entre les capelles de la Mare de Déu del Carme i Sant Josep. Després, Josep Maria Taribó en representació de la seua família, i mossèn Miquel Gasulla, en representació de la Parròquia, van signar un document per deixar constància d'aquesta restitució.

L'acte finalitzà amb la interpretació dels Goigs de la Mare de Déu del Remei, en la seua versió en català (val a dir que en el full pertinent, al costat del text hi ha un gravat on es reprodueix fidelment la imatge restituïda). Es comptà amb la col·laboració de l'Escola Municipal de Música. Els Goigs van ser interpretats per Núria Lazcano, acompanyada a l'orgue per Alfons Guiu. Seguidament es van cantar els Goigs en la seua versió castellana i més coneguda, convidant a participar a tot el públic que va assistir a l'acte la seua interpretació.

NOTA: Agraïm a Francisco Ramon Visa Ribera haver facilitat les fotografies de l'acte de restitució que acompanyen aquest text.









6 d’oct. 2016

ALLÍ ON VA "NÀIXER" L'EBRE

Avui dijous 6 d'octubre s'ha impartit la quarta i última xerrada del IX Curs Coneguem la Ribera d'Ebre, "Viatge geològic per la Ribera d'Ebre", a càrrec de l'enginyer geòleg Joaquim Roset. El conferenciant ha fet un repàs de les diverses eres geològiques i com aquestes han anat deixant les seues petjades que es poden resseguir en molts dels indrets de la nostra comarca: des l'existència d'una antiga platja a Llaberia, evidència de què lel mar arribava fins a la nostra comarca; d'un antic meandre a Flix, molt proper on està l'actual; o de l'important terratrèmol que sacsejà el terme de Tivissa el 1845, l'últim d'aquests moviments sísmics de gran magnitud que han hagut a Catalunya. També ha fet esment Roset del fet que el nostre territori va veure "nàixer" l'Ebre: en obrir-se el que avui és el Pas de l'Ase, va facilitar la sortida de l'aigua d'un antic mar interior donant pas al que es convertiria en el nostre riu. De l'Ebre també ha fet esment de la seua evolució que ha configurat uns paisatges peculiars a la nostra comarca.

Joaquim Roset, a més de l'utilització d'imatges, ha aportat diversos mostres de minerals i de fòssils, la majoria trobats a la Ribera d'Ebre, els quals han pogut ser contemplats pel públic en finalitzar aquesta interessant xerrada.










2 d’oct. 2016

Visita a Sant Miquel de Vinebre

Què hi ha fan una arqueòloga, dos regidores de cultura, una cantautora, el president de La Cana i la seua companya, una alcaldessa que també és presidenta del consell comarcal, el presidnt del CERE, un altre regidor, mun pare, un geòleg, un pagès, un barquer de barca de pas, dos guies turístics, més gent de Flix, de Vinebre....?
Doncs participar en un acte de les Jornades de Patrimoni de Flix 2016 inclòs dins el Cap de Setmana Ibèric, aprendre coses sobre història i prehistòria, sobre geografia, geologia, disfutar d'unes vistes excepcionals i escoltar coses com: aquí no venim només a veure pedres, venim, sobre tot, a saber més coses de la gent que hi vivia!