Una troballa excepcional!
Un article de naciódigital
Un equip d’arqueòlegs, estudiants i doctorands d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona (ICAC), dirigits per Maria Carme Belarte (ICAC) i Jaume Noguera (UB), han identificat una de les escasses necròpolis ibèriques amb urnes de ceràmica pràcticament intactes. La campanya d’excavació va finalitzar el maig passat a la necròpolis d’Esquarterades (Ulldecona, Montsià), on es van trobat una vintena de sepultures de finals del s. V i inicis del s. IV aC.
Es tracta de la segona i última campanya en este jaciment, descobert de manera fortuïta el 2013 a partir de la presència d’objectes d’armament metàl·lic a la superfície, relacionats amb els aixovars que normalment acompanyen les tombes ibèriques. «La importància d’aquestes restes es troba en el fet que les necròpolis conegudes d’este període ibèric antic es van descobrir als anys seixanta del segle XX com a conseqüència de la introducció de tractors en l’agricultura, de manera que la majoria van ser destruïdes», explica Jaume Noguera.
Urnes de ceràmica amb l’aixovar típic d’època ibèrica
En este cas, les dues intervencions arqueològiques portades a terme han permès identificar una vintena de sepultures formades per urnes de ceràmica a torn i a mà, cobertes amb tapadora de ceràmica i dipositades en fosses segellades amb una llosa de pedra. «Les urnes contenien les restes òssies procedents d’incineracions, seguint el ritual típic d’època ibèrica. A l’interior d’estes urnes s’hi dipositaven també alguns elements d’ornamentació personal de bronze (penjolls, cadenetes, fíbules, etc.), i a l’exterior, a sota o al costat de l’urna, apareixen objectes de ferro, sobretot peces d’armament (puntes de llança, javelines, virolles, ganivets, etc.)», descriu Jaume Noguera.
També s’han recuperat fragments de copes de ceràmica àtica de vernís negre, concretament copes Càstulo, que permeten datar la utilització de la necròpolis entre finals del s. V i inicis del s. IV aC.
Una excavació amb metodologia moderna
La recerca a la necròpolis d’Esquarterades ha permès estudiar per primer cop les sepultures a través de l’aplicació d’una metodologia moderna. Esta metodologia inclou, entre altres aspectes, fer prospeccions geofísiques, fotografia aèria, radiografies i tomografies computades de les urnes per obtenir imatges del contingut i determinar la presència d’aixovars abans d’excavar-les. Posteriorment, també es portarà a terme l’estudi antropològic de les restes òssies, la datació per termoluminiscència, l’anàlisi micromorfològica de sediments i l’anàlisi arqueobiològica de la terra continguda a les urnes i d’altres sediments recuperats a l’àrea d’enterrament.
Els treballs s’han desenvolupat en el marc del programa quadriennal 2014-2017 de la Universitat de Barcelona «El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l'Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica», amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.


















































S'han descobert torres i fortificacions del segle VII a.C. que fins ara només estaven documentades al jaciment iber dels Vilars d'Arbeca
En aquest sentit, també s'ha pogut comprovar com el poblat es va anar eixamplant al llarg dels segles, fins al seu final, al segle IV o III a.C., amb el descobriment d'unes muralles ''que no esperàvem''. A més a més, els diferents sondejos han permès als investigadors comprovar que l'entramat urbà del poblat disposava d'espais públics com places, s'ha pogut veure l'articulació de les cases i també descobrir una xarxa de clavegueram que no es tenia constància de la seva existència.
El restaurador del Museu d'Arqueologia de Catalunya destaca com a més importants, el descobriment de dues torres i fortificacions més antigues, del segle VII, unes estructures només vistes a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, i que es creia que eren les úniques. La proximitat dels dos jaciments, dóna a pensar que el territori dels Ilergets estava molt ben articulat en un moment molt antic de la primera Edat del Ferro.
Per tot plegat, Principal ha assegurat que els descobriments confirmen que el Molí de l'Espígol era ''una autèntica ciutat'' entre els segles VII i III a.C. Això coincideix en un moment en què a Lleida hi habitava la tribu dels Ilergetes, abans de l'arribada dels Romans. Mai s'ha pogut trobar quina era la ciutat capital d'aquesta tribu, coneguda com Athanagia, ja que Ilerda, la Lleida actual, no conserva restes importants d'aquesta època. Per contra, el poblat de Tornabous indiquen que podria ser ben bé la capital dels Ilergets o si més no un dels punts forts d'aquesta tribu.
Queden encara molts misteris per resoldre abans no es pugui confirmar al cent per cent aquesta hipòtesi, ja que els arqueòlegs no poden precisar amb exactitud el volum de població que podria haver viscut al Molí de l'Espígol, ja que només s'ha excavat un terç del nucli urbà. A més a més, fora muralla es creu que també hi habitava gent.
El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha visitat acompanyat pel director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, els treballs al jaciment. Farré ha remarcat la necessitat que ''amb tot el que està sortint'' tot això pugui ser visitat perquè ''no podem amagar els nostres tresors''.
Per tal de consolidar i restaurar el jaciment s'ha instal·lat un sistema de drenatge que permet evacuar les aigües i impedir el malmetement de les estructures. També s'han consolidat la totalitat de les estructures arquitectòniques i, en els propers mesos, es bastiran paviments en algunes de les cases, tot reproduint els nivells que el jaciment havia de tenir durant el segle III a.C. Amb tot, una de les intervencions més destacades s'està duent a terme a la porta oest del jaciment, la porta d'Iltrita, on s'ha recrescut part de la muralla de l'època de l'Ibèric Antic (segles VI-V a.C.) per tal de poder donar una idea de la monumentalitat de l'accés a la ciutat per aquesta banda.
Els treballs executen el projecte de l'1% cultural finançat pel Minsterio de Fomento (500.032 euros) i la Generalitat (472.000 euros, corresponents a l'obra del Segarra-Garrigues), amb una aportació de 115.000 euros entre Ajuntament i Diputació de Lleida. El Museu d'Arqueologia de Catalunya és l'encarregat de la coordinació científica del projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 1,1 milions d'euros.