Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ibers.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ibers.. Mostrar tots els missatges

14 de jul. 2015

Arqueòlegs de la UB recuperen urnes d’incineració intactes en una necròpolis ibèrica d’Ulldecona

Una troballa excepcional!
Un article de naciódigital




Un equip d’arqueòlegs, estudiants i doctorands d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Tarragona (ICAC), dirigits per Maria Carme Belarte (ICAC) i Jaume Noguera (UB), han identificat una de les escasses necròpolis ibèriques amb urnes de ceràmica pràcticament intactes. La campanya d’excavació va finalitzar el maig passat a la necròpolis d’Esquarterades (Ulldecona, Montsià), on es van trobat una vintena de sepultures de finals del s. V i inicis del s. IV aC.

Es tracta de la segona i última campanya en este jaciment, descobert de manera fortuïta el 2013 a partir de la presència d’objectes d’armament metàl·lic a la superfície, relacionats amb els aixovars que normalment acompanyen les tombes ibèriques. «La importància d’aquestes restes es troba en el fet que les necròpolis conegudes d’este període ibèric antic es van descobrir als anys seixanta del segle XX com a conseqüència de la introducció de tractors en l’agricultura, de manera que la majoria van ser destruïdes», explica Jaume Noguera.

Urnes de ceràmica amb l’aixovar típic d’època ibèrica

En este cas, les dues intervencions arqueològiques portades a terme han permès identificar una vintena de sepultures formades per urnes de ceràmica a torn i a mà, cobertes amb tapadora de ceràmica i dipositades en fosses segellades amb una llosa de pedra. «Les urnes contenien les restes òssies procedents d’incineracions, seguint el ritual típic d’època ibèrica. A l’interior d’estes urnes s’hi dipositaven també alguns elements d’ornamentació personal de bronze (penjolls, cadenetes, fíbules, etc.), i a l’exterior, a sota o al costat de l’urna, apareixen objectes de ferro, sobretot peces d’armament (puntes de llança, javelines, virolles, ganivets, etc.)», descriu Jaume Noguera.

També s’han recuperat fragments de copes de ceràmica àtica de vernís negre, concretament copes Càstulo, que permeten datar la utilització de la necròpolis entre finals del s. V i inicis del s. IV aC.



Una excavació amb metodologia moderna

La recerca a la necròpolis d’Esquarterades ha permès estudiar per primer cop les sepultures a través de l’aplicació d’una metodologia moderna. Esta metodologia inclou, entre altres aspectes, fer prospeccions geofísiques, fotografia aèria, radiografies i tomografies computades de les urnes per obtenir imatges del contingut i determinar la presència d’aixovars abans d’excavar-les. Posteriorment, també es portarà a terme l’estudi antropològic de les restes òssies, la datació per termoluminiscència, l’anàlisi micromorfològica de sediments i l’anàlisi arqueobiològica de la terra continguda a les urnes i d’altres sediments recuperats a l’àrea d’enterrament.

Els treballs s’han desenvolupat en el marc del programa quadriennal 2014-2017 de la Universitat de Barcelona «El primer mil·lenni AC als territoris del curs inferior de l'Ebre: la formació, desenvolupament i dissolució de la cultura ibèrica», amb el suport de l’Ajuntament d’Ulldecona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

15 de maig 2014

El tresor de Tivissa.


No fa gaires dies vam estar a Barcelona,  al MAC, Museu d'Arqueologia de Catalunya i vam fer el recorregut de les sales de la prehistòria fins els ibers, ara ens falta dels romans endavant!
Tot molt interessant i molt ben presentat, però el millor de tot, per la proximitat i la emoció que ens va provocar va ser la part del ibers i el tresor de Tivissa que és una "passada" que no es pot explicar en paraules!
Ja hem repetit moltes vegades que els ibers eren una civilització avançada que va quedar eclipsada pels conqueridors romans, aquest tresor trobat a Tivissa, a la vora de l'Ebre n'és una prova.
Per a saber-ne més cliqueu aquí i aquí.









10 de jul. 2013

Les excavacions al Molí de l'Espígol confirmen que es tractava d'una gran ciutat dels Ilergetes, Quina enveja!


Estic convençut que el dia que puguem excavar el poblat dels Castellons tindrem moltes sorpreses, de moment hem de mirar amb admiració i una mica (molta) enveja, aquestes actuacions de tants diners.
Un interessant article!

S'han descobert torres i fortificacions del segle VII a.C. que fins ara només estaven documentades al jaciment iber dels Vilars d'Arbeca

Anònim
La campanya d'excavacions que s'està portant a terme al jaciment iber del Molí de l'Espígol de Tornabous (Urgell) ha permès confirmar que l'enclavament era un ''punt fort'' o potser fins i tot la capital de la tribu preromana dels Ilergetes. Així ho ha assegurat el conservador del Museu d'Arqueologia de Catalunya, Jordi Principal, que ha afegit que amb només un terç del nucli urbà excavat és molt difícil precisar quanta gent hi podia veure. Els treballs han permès descobrir torres i fortificacions del segle VII a.C. que fins ara només s'havien documentat al jaciment dels Vilars d'Arbeca (Garrigues). La campanya finalitzarà el proper mes de setembre però no hi ha data per fer visitable el jaciment.
Anònim
Els arqueòlegs valoren com a ''més que positiva'' la campanya d'excavacions que es va iniciar el passat mes de febrer al jaciment del Molí de l'Espígol. Jordi Principal ha destacat que ''s'han obtingut dades que no esperàvem'' i que bàsicament han pogut confirmar i constatar que pels volts del segle VII a.C. el Molí de l'Espígol era un jaciment molt important de l'Edat de Ferro.

En aquest sentit, també s'ha pogut comprovar com el poblat es va anar eixamplant al llarg dels segles, fins al seu final, al segle IV o III a.C., amb el descobriment d'unes muralles ''que no esperàvem''. A més a més, els diferents sondejos han permès als investigadors comprovar que l'entramat urbà del poblat disposava d'espais públics com places, s'ha pogut veure l'articulació de les cases i també descobrir una xarxa de clavegueram que no es tenia constància de la seva existència.

El restaurador del Museu d'Arqueologia de Catalunya destaca com a més importants, el descobriment de dues torres i fortificacions més antigues, del segle VII, unes estructures només vistes a la fortalesa dels Vilars d'Arbeca, i que es creia que eren les úniques. La proximitat dels dos jaciments, dóna a pensar que el territori dels Ilergets estava molt ben articulat en un moment molt antic de la primera Edat del Ferro.

Per tot plegat, Principal ha assegurat que els descobriments confirmen que el Molí de l'Espígol era ''una autèntica ciutat'' entre els segles VII i III a.C. Això coincideix en un moment en què a Lleida hi habitava la tribu dels Ilergetes, abans de l'arribada dels Romans. Mai s'ha pogut trobar quina era la ciutat capital d'aquesta tribu, coneguda com Athanagia, ja que Ilerda, la Lleida actual, no conserva restes importants d'aquesta època. Per contra, el poblat de Tornabous indiquen que podria ser ben bé la capital dels Ilergets o si més no un dels punts forts d'aquesta tribu.

Queden encara molts misteris per resoldre abans no es pugui confirmar al cent per cent aquesta hipòtesi, ja que els arqueòlegs no poden precisar amb exactitud el volum de població que podria haver viscut al Molí de l'Espígol, ja que només s'ha excavat un terç del nucli urbà. A més a més, fora muralla es creu que també hi habitava gent.

El delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, ha visitat acompanyat pel director dels serveis territorials de Cultura a Lleida, Josep Borrell, i l'alcalde de Tornabous, Amadeu Ros, els treballs al jaciment. Farré ha remarcat la necessitat que ''amb tot el que està sortint'' tot això pugui ser visitat perquè ''no podem amagar els nostres tresors''.

Per tal de consolidar i restaurar el jaciment s'ha instal·lat un sistema de drenatge que permet evacuar les aigües i impedir el malmetement de les estructures. També s'han consolidat la totalitat de les estructures arquitectòniques i, en els propers mesos, es bastiran paviments en algunes de les cases, tot reproduint els nivells que el jaciment havia de tenir durant el segle III a.C. Amb tot, una de les intervencions més destacades s'està duent a terme a la porta oest del jaciment, la porta d'Iltrita, on s'ha recrescut part de la muralla de l'època de l'Ibèric Antic (segles VI-V a.C.) per tal de poder donar una idea de la monumentalitat de l'accés a la ciutat per aquesta banda.

Els treballs executen el projecte de l'1% cultural finançat pel Minsterio de Fomento (500.032 euros) i la Generalitat (472.000 euros, corresponents a l'obra del Segarra-Garrigues), amb una aportació de 115.000 euros entre Ajuntament i Diputació de Lleida. El Museu d'Arqueologia de Catalunya és l'encarregat de la coordinació científica del projecte, que compta amb un pressupost de gairebé 1,1 milions d'euros.

10 de des. 2012

La Fortalesa, poblat iber dels Vilars.


Diumenge, 9 de desembre.

Ahir, per a completar la setmana de sortides d'història i natura, vam ser a Arbeca, on Dolors, membre de l'associació "Amics del Vilars" ens va fer una visita guiada a un jaciment excepcional per les seves característiques arquitectòniques i defensives, la seva monumentalitat, la seva ubicació i la seva antiguitat.
No te res a veure amb els poblats ibers, bronze final, primer ferro, etc. que pugueu conèixer, és molt a prop, val la pena anar-lo a veure.






















11 de jul. 2012

Els Ibers 14, la guerra.


Els ibers no tenien exèrcits ben formats. A l’àrea del nord-est. Els camperols s’armaven durant els períodes de convulsió i les consells d’ancians donaven el comandament de les tropes, de manera temporal i extraordinària, a un cabdill amb experiència militar. El comandament es prolongava durant el temps que durava el conflicte, normalment coincidia amb l’estiu, no obstant això, alguns caps militars a causa de les circumstàncies sociopolítiques del moment, van utilitzar el prestigi aconseguit per a , un cop acabades les hostilitats, allargar el seu poder. Indíbil i Mandoni, caps dels Ilergets, aliats de Cartago contra els romans, en són un exemple.


El sistema de combat no era doncs el propi d’un exèrcit perfectament ensinistrat, com el romà, sinó que el sistema de lluita s’apropava al concepte de razzia o atac per sorpresa i fugia dels enfrontaments a gran escala. Equipats com a infanteria lleugera van actuar com a mercenaris de diversos exercits.



La cavalleria era poc important ja que el cavall era més un símbol de prestigi que no un arma de guerra.


L’armament ibèric te importants diferències depenent de la zona, al sud i sud-est els escuts són circulars (caetra) fets amb planxes, cuir i umbo metàl·lic central, les espases són de fulla corbada, anomenades falcata, hi havia també javelines totalment de ferro (soliferra). En canvi al nord i nord-est són característics el cascos de tipus gorra de jòquei (anomenats Montefortino), els escuts són ovalats de fusta i cuir amb umbo metàl·lic central en forma d’ales de papallona i les espases rectes del tipus de La Tène, les llances estaven fetes amb dues parts metàl·liques: la punta i la guaspa i un mànec de fusta.


Altres elements eren les cuirasses, els discos-cuirasses de bronze units per corretges per sobre de les espatlles i les armes llancívoles: fletxes i projectils de fona.





Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

29 de juny 2012

Els Ibers 13, l’home.


Igual que en el cas de la dona, el paper de l’home dins les estructures polítiques i socials ibèriques depenia del seu estatus personal o de classe. La informació de les fonts clàssiques i la documentació arqueològica indiquen que en les estructures socials del període del bronze final i ibèric antic, només hi havia dues classes socials: aristòcrates i camperols. Amb el desenvolupament de les societats jerarquitzades, l’especialització del treball i la diversificació de l’explotació econòmica, sorgiren nous grups socials: artesans, metal·lúrgics, guerrers i sacerdots que es van sumar als camperols que continuarien sent la base de la població.





La tasca fonamental de l’home era la producció econòmica. El grup dirigent era poc nombrós. El treball agrícola, l’obtenció de matèries primeres i la transformació dels recursos econòmics eren les activitats principals i es desenvolupaven segons un sistema de treball dirigit que implicava a tots els membres de la comunitat. 




Els ibers son representats en l’escultura i en les decoracions pintades dels vasos ceràmics. Van vestits amb túniques curtes ribetejades per un filet decoratiu o amb túniques llargues cobertes per un mantell agafat per una agulla de pit o d’una fíbula. El calçat és divers, botes de cuir combinades amb gamberes o canyelleres de roba, cuir o metall, avarques i sandàlies obertes lligades al turmell.
Entre els objectes de guarniment personal destaquen les sivelles de cinturó decorades, les fíbules (“imperdibles”) de diversos tipus, els collarets rígids o torques i els braçalets.


Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

22 de juny 2012

Els Ibers 12, la dona.



La importància de la dona en l’estructura sociopolítica ibèrica no depèn del seu sexe, sinó del status de cadascun dels individus. Les dones que pertanyien a l’aristocràcia o als grups gentilicis que exercien el poder disposaven de fortes prerrogatives econòmiques, socials i honorífiques, com ho demostren els aixovars de les tombes, les informacions proporcionades per les fonts clàssiques i la iconografia.

La dona constituïa una part determinant de la força del treball, desenvolupava les tasques agropecuaries en un àmbit d’igualtat amb l’home i ,sobretot durant les èpoques de guerra, moment en que tot el treball el desenvolupaven elles. La iconografia ibèrica representa la dona dels grups socials més elevats, com antropomorfització de les divinitats, com a sacerdotesses, fent rituals en un pla d’igualtat amb l’home o participant en els ritus religiosos.



La dona ibera vestia llargues túniques de lli o llana decorades amb sanefes pintades o teixides amb fil de color, i a vegades portava un davantal a sobre el vestit principal. És característic el mantell que tapa el cap i l’esquena de les sacerdotesses, que anava agafat amb un casquet cònic. Portaven una gran quantitat d’objectes de guarniment com diademes, arracades, denes de collaret de pasta de vidre, sivelles de cinturó, braçalets, anells i penjolls. També utilitzaven colorants per a embellir la cara, ungüents i perfums.



Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

1 de maig 2012

Els Ibers 8, el teixit



Les fonts escrites i la iconografia han aportat moltes dades sobre la indumentària ibèrica, destacant els vestits de lli i les capes de llana, anomenades sagum pels romans.
El procés de fabricació d’una peça de tela era molt laboriós. Després de l’esquilada i el cardatge de la llana es procedia al filat, s’utilitzava un fus que en un extrem, com a pes, tenia una peça d’argila cuita de forma circular o bitroncocónica anomenada fusaiola. Un cop fetes les madeixes de fil es feia el teixit, principalment en telers de bastidor, o els més senzills de cintura per a peces més petites i dibuix complex. Els telers de bastidor estaven formats per una carcassa de fusta quadrangular que s’instal·lava al vestíbul de les cases o a l’exterior, per aprofitar la llum solar. Els manats de fil s’agrupaven i tensaven per mitja de pesos d’argila (pondera) de pes regular i diverses formes, quadrangular, rectangular, cilíndrica, etc. La finalitat d’aquestes peces era mantenir els fils tibants mentre, amb una llançadora de mà, es feia la trama. 
Els teixits, un cop acabats es podien tenyir o decorar per immersió en tints d’origen vegetal o animal o amb l’ús de tampons impregnats amb colorant.
Els ibers utilitzaven també vestits o peces de l’equip militar fetes amb cuir i eren molt hàbils treballant l’espart per a estores o cordes.




Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

9 de febr. 2012

Els ibers 7

Agricultura i ramaderia 

L’explotació agrària es centralitzava a partir dels poblats fortificats (oppidum), que formaven els nuclis del territori. Però, a diferència de tesis defensades fins fa poc temps, el conreu de les zones agràries es feia a partir de petites granges, masos o llogarets no fortificats on es realitzaven les feines bàsiques de producció i es subministraven els excedents per al comerç al centre polític del territori. 


La producció agrària intensiva, a partir del segle V aC, amb la demanda d’excedents amb els que poder comerciar, va propiciar el desenvolupament de l’instrumental del ferro agrícola: l’arada de rella metàl·lica, el jou de bous, documentat amb el bronze votiu trobat al Castellet de Banyoles a Tivissa, falçs, forques, rasclets i aixades i d’altres de relacionats com martells, paletes o tenalles, el transport es feia amb carros de dos rodes, de vegades amb llantes metàl·liques, tirats per bous. 


Les anàlisis de restes de fusta i carbons (antracològiques), de les llavors o fruits (carpològiques) i del pol·len (pol·líniques) han facilitat moltes informacions relacionades amb el tipus d’espècies conreades i les pràctiques agràries en el món ibèric. 

Practicaven l’alternança de cereals i lleguminoses, el blat i l’ordi eren les espècies més esteses, també cultivaven pèsols, faves i llenties, recollien fruites i amb la vinya i l’olivera tenien una de les bases fonamentals del comerç d’origen mediterrani a partir de centres de distribució com el d’Aldovesta a Benifallet. 


La ramaderia era principalment per a obtenir productes secundaris, llana, llet, adob, força de treball o derivats com el formatge. Es destinaven al consum només el bestiar que havia acabat el cicle reproductiu i la part de les cries no necessària per al manteniment dels ramats. 

La caça era una part molt important del consum de carn. Les banyes, els ossos i les pells de bòvids, cèrvids, senglars, porcs, cabres i ovelles també eren aprofitats. Practicaven també la pesca i la recol·lecció de mol·luscs, no sols com a comestibles, sinó també com a elements rituals, decoració o desgreixant en la producció ceràmica. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

27 de gen. 2012

Els Ibers 6

El ritual de l’enterrament 


Les anàlisis paleodemogràfiques del món antic indiquen que el ritual de l’enterrament només s’aplicava en el món ibèric als membres de l’aristocràcia i als grups dirigents. 

El ritual s’iniciava durant l’agonia (1), moment en el qual es reunien els membres del grup per retre homenatge al difunt. Després de l’exposició ritual del cadàver (prothesis), el cos era traslladat sobre un carro (símbol d’estatus) fins a la necròpolis, acompanyat pels parents, les ploramorts i els músics (aulos o auletris), amb el soroll cridaven l’atenció de les divinitats d’ultratomba durant la processó fúnebre (ekphora) (2). El cadàver es cremava en una pira de llenya posada en un receptacle excavat a terra (bustum) (3). Les restes del difunt no consumides eren recollides i rentades (lavatio) (4) embolicades en un sudari de roba i dipositades a l’interior d’una urna com a contenidor funerari . 


Després, amb la tomba oberta es feien les pràctiques del banquet ritual, en el qual es sacrificava un animal en honor dels déus, que era consumit pels parents, els déus (fum) i el difunt (es dipositava el menjar a l’interior de la tomba). També formaven part del ritus les libacions que consistien en consumir un líquid car, normalment vi, amb finalitats rituals per entrar en conjunció amb les divinitats (7). 


Un cop finalitzat el ritual, l’urna s’introduïa a la tomba juntament amb els elements de l’aixovar, les ofrenes fúnebres i les restes del banquet (8). Un petit túmul, marcat amb una pedra, indicava el lloc de l’enterrament. 





Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

                             
Excavació d'una sepultura a la necròpolis de Sebes l'any 2005.