15 de set. 2013

Coneguem els nostres veïns: coneixent Móra d'Ebre

Entre ahir dissabte i avui diumenge s'han desenvolupat les la xerrada i la visita organitzades dins l'activitat Coneguem els nostres veïns. En aquesta edició de les Jornades de Patrimoni Històric, l'entitat convidada ha estat l'Associació La Riuada, de Móra d'Ebre. Joan Launes, president de La Riuda, ha estat l'encarregat d'impartir la xerrada -"Móra d'Ebre, una vila a descobrir"-, i de conduir la visita guiada efectuada aquest matí al nucli antic i al castell de Móra d'Ebre. El pont d'arcades, el Passeig del Riu (antic camí de sirga), els carrers i les places, les cases de les famílies benestants amb llurs blasons, l'església prioral, el convent i l'església de les Mínimes i l'imponent castell de Móra d'Ebre (bastió de la família Entença, senyors de Móra, i molt posteriorment, disputat per carlistes i liberals al segle XIX), han estat els punts i els elements que han centralitzat la visita, amb les complertes explicacions de Joan Launes. Una jornada profitosa i enriquidora.











































13 de set. 2013

La dona a la societat ibèrica

Aquest vespre s'ha impartit la segona xerrada de les V Jornades de Patrimoni Històric, "La dama íbera: divinitat i matrona", a càrrec de la flixanca Lídia Castro Navàs, llicenciada en Història i especialista en Gènere. Després de donar unes pinzellades sobre la història i la cultura ibèrica, Lídia Castro s'ha centrat en el paper de la dona en la societat dels íbers, a través de la interpretació de representacions escultòriques. Tot i les dificultats existents, la conferenciant a aportat les seues pròpies valoracions i conclusions al voltant de l'observació de les característiques d'algunes escultures i l'anàlisi de l'entorn arqueològic on foren localitzades. Una part de la seua xerrada, Lídia Castro l'ha dedicat a tres de les escultures femenines emblemàtiques de la cultura ibèrica, com són les dames d'Elx, de Baza i del Cerro de los Santos. Enfront d'algunes hipòtesis que les relacionaven amb representacions de deesses, la conferenciant creu que realment representaven a dones de l'aristocràcia íbera. I de la dama de Baza, concretament, ha plantejat la hipòtesi de què possiblement fos una dona guerrera, en trobar-se diverses armes en el lloc on fou trobada, contra l'afirmació de què en el lloc hi havia les restes d'un guerrer i que l'escultura correspondria a una divinitat. També ha comparat com es representava la dona en altres cultures de l'àrea mediterrània (la grega i l'estrusca), on ha detectat coincidència a l'hora de representar la figura femenina, la dona com a tal, i no com a deessa.