29 de març 2012

Projecte de resclosa a l'assut de Flix de 1748.

N'hi va haver uns quants de projectes per a facilitar la navegació per l'Ebre i salvar el que per als llaguts eren obstacles molt importants.
Aquest plànol i d'altres del mateix projecte de 1748 es troben a l'Arxiu de Simancas, són molt interessants.
Aquest projecte proposava fer la resclosa a la zona anomenada la Boquera, per on pujaven els llaguts, al costat contrari del lloc on baixaven. Les embarcacions s'havien de descarregar i carregar cada vegada que s'havia de passar per l'assut.


Text del plànol:



Mapa de una porcion del Rio Ebro a quarto y medio distante de la villa de Flix por la parte de arriba assi â poniente en donde de halla el Azud el qual tiene en sus boqueras, ô pasos por los que transitan las Embarcaciones subiendo por el uno , y bajando por el otro con gran peligro â Causa de sus resalios y peñas que se hallan en ellos dificultando el comercio por ser preciso antes de pasar dhas boqueras descargar alomenos la mitad de su Cargo y transbarsarlo por tierra con azemilas media hora de distancia assi a la parte de abajo de dho Rio, lo que no solamente Retarda la Navegacion y augmenta el gasto de transporte, pero tambien de exponen al Peligro de bolcarse ô de dar sobre las peñas, y afin de evitar todos estos Riesgos, y facilitar la Navegacion sin descargar las embarcaciones, se propone hacer una enclusa doble en la boquera por donde suben dhas embarcaciones (como esta señalado de color amarillo en este mapa y en otro papel su plano y perfiles en grande) sin que cause ningun detrimento al Molino de Arina y Noria que sirve para el Riego de dha villa.

Explicacion

A.- Azud, ô presa.
B.- Paso, ô boquera por donde suben las embarcaciones.
C.- Cabestan para ayudar â subirlals.
D. Dique provicional para quitar el agua afin de trabajar la enclusa en seco.
E.- Enclusa doble que se propone hacer en este parage.
F.- Boquera o paso por donde actualmente bajan las embarcaciones.
G.- Molino de Arina.
H.- Noria que hace Subir el agua onsse tuesas.
L.- Aqueducto para conducir el agua al Molino de Aceite que se halla imediato ala villa y sirve tambien para el riego de las tierras.
K.- Caballerizas del molino de arina.

Barcelona a 25 de octubre de 1748
Don miguel marin.

Archivo General de Simancas.



Detall de la Boquera a dalt al plànol i a baix a la realitat.





Detall del molí i la sínia a dalt al plànol i a baix a la realitat.

9 de març 2012

“Sebes ens permet conèixer més el pas del primer ferro a l’ibèric antic”


Entrevista a la Dra. M. Carme Belarte(ICREA/ICAC) i al Dr. Pau Olmos, codirectors de les excavacions a Sebes amb Jaume Noguera (UB)


Del 5 al 16 de setembre aquests dos arqueòlegs han estat al capdavant de la campanya arqueòlogica del jaciment de Sebes, a Flix (Ribera d’Ebre). El recinte arqueològic el formen un establiment del primer ferro, un hàbitat ibèric i una necròpolis tumular del primer ferro. El projecte, engegat per la Universitat de Barcelona i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Flix i de l’associació La Cana, va començar el 2005. Els treballs els financen el Departament de Cultura de la Generalitat, l’AGAUR i l’Ajuntament de Flix, amb el qual la UB i l’ICAC han firmat un conveni.


Visita al jaciment el 10 de setembre.
Quin balanç feu de la campanya del 2011?
Ha sigut de les millors! Hem sabut més novetats del jaciment i hi ha hagut sorpreses. I com que no ho hem pogut explorar tot, s’obren portes de cara a propers anys.

Parleu-nos d’aquestes novetats.
Hem treballat en dues zones: l’hàbitat ibèric i a la part de dalt del turó, que no l’havíem pogut tocar mai perquè una part ja estava excavada per aficionats i perquè no teníem permís del propietari.

Comencem per l’assentament ibèric.
Només en teníem un coneixement superficial, fruit d’haver excavat unes habitacions. Però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No hi ha una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien correspondre a cinc cases.

 
Imatges del poblat ibèric: habitació i vistes generals del vessant.


I a la part de dalt?
Allà hem excavat un edifici de grans dimensions, que conté una mena de recambró delimitat per toves. No té llar de foc, com sí que tenen les cases del vessant, o sigui que no es pot relacionar amb l’ús domèstic. És de difícil interpretació. I no descartem l’ús ritual, perquè és al cim del turó i té molta visual. A més, els murs són més amples, de manera que podria ser un edifici de més plantes. En tot cas no és una casa normal.

Hi heu trobat res més, a dalt?
Sí, una habitació empedrada que ja havia excavat un aficionat. Podria ser d’ús col·lectiu (a diferència de l’àrea d’habitació, al vessant), o bé artesanal.

 
Dues imatges de l'edifici excavat al poblat del primer ferro (dalt del turó).


Situeu-nos cronològicament.
A dalt del turó l’assentament és del primer ferro, i tenim la datació de l’abandó: finals del segle VII-principis del segle VI aC. Ho sabem per la ceràmica: hi hem trobat àmfores fenícies i peces fetes a mà.

I cronologia de la part de baix?
Ja és de la segona meitat del segle VI aC. Ho sabem per la ceràmica a torn, la típica ceràmica a torn ibèrica. Hi ha uns cinquanta anys de diferència entre els dos nuclis, i una de les preguntes que ens fem és: “Com es produeix l’extensió de l’assentament? De dalt a baix?”

Què sembla més probable?
El cas és que estem davant d’un moment de la protohistòria catalana poc conegut, el procés d’iberització. Normalment no hi ha continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro (dalt del turó) i el període ibèric antic (a baix). Hi ha un buit en la recerca: ¿per què es van destruir aquests assentaments? ¿Per conflictes, circumstàncies d’inestabilitat? Costa documentar-ho.

Ho esteu fent.
La gràcia de Sebes és que hi ha continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro i l’ibèric antic. O sigui que ens pot permetre anar omplint aquest buit. Veiem, per exemple, que probablement hi ha un ús continuat de la necròpolis.

Interessant.
Sí, i ens preguntem si n’hi havia més, perquè havent vist ara la gran superfície dedicada a l’habitatge, la necròpolis és, en comparació, molt petita.

Entrevista i fotos dels entrevistats de Carme Badia i Puig - Setembre del 2011


2 de març 2012

Torres i no pous. Una part del sistema defensiu de Flix, medieval i del segle XVII.




Detall d'un plànol del segle XVII on es pot veure com hi ha torres de guaita o defensa a tot el meandre.


Antic pas de barca del riu de dalt, a l'esquerra es pot veure la torre de defensa que hi havia.


Aquestes són les restes que hi ha al riu de baix, des de la roca del Tormo fins la zona del club nàutic, algunes han desaparegut, en queda el testimoni fotogràfic i oral.





26 de febr. 2012

Visita guiada pel Patrimoni de Flix d'avui dissabte 25 de febrer.

Avui l'Associació la Cana i el CERE havíem organitzat una visita guiada pel Patrimoni Històric de Flix, la veritat és que m'esperava que vingués més gent d'altres pobles a veuren's, bé, no ha estat així i el que voldria és agrair als participants  la seva assistència (gent de Vinebre, Riba-roja i Flix i altres que ahir van organitzar i participar, a la biblioteca,   la presentació del llibre de poemes de Josep-Ramon Bach titulat "l'enunciat" ). 
Alguns no s'han pogut quedar a tota la visita, el altres hem fet un recorregut pel Castell Carlí, les restes del sistema defensiu fluvial del Riu de Baix, hem aguaitat al Molí d'Oriol, hem passejat pel nucli antic, perxis, plaça major...no hem pogut entrar a l'església i no hem tingut temps d'anar a la resclosa de l'antic canal de navegació, hem acabat al refugi antiaeri del Carrer de Sant Josep.
És molt gratificant veure com la gent t'agraeix les explicacions i es soprén del nostre patrimoni, fins hi tot la gent de Flix!
A les fotos hi ha els participants en la visita d'avui.



22 de febr. 2012

75 anys del bombardeig sobre Flix del 23 de febrer de 1937.

Els primers en llançar bombes de mà des d’un avió varen ser els espanyols a la guerra del nord d’Àfrica, a la campanya del Rif del 1909. Els italians, a la campanya de Líbia de 1911, empraren per primera vegada el bombardeig aeri modern. Pràctica que es perfeccionà a l’Europa occidental durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918). Ens aquests inicis les bombes, llançades des del avions o zeppelins, generalment provocaven més l’ensurt que la destrucció. Però, algunes d’aquelles missions aèries varen adquirir la qualificació de bombardeig estratègic modern, com ara el realitzat per l’aviació francesa a la indústria química alemanya de Ludwigshafen.
El general italià Giulio Douhet plasmà en el seu llibre El control del aire (1921) la idea de que els exèrcits moderns resoldrien les guerres per mitjà de grans operacions de bombardeigs sobre la reraguarda de l’enemic, fixant-se com objectius prioritaris les infraestructures més vulnerables, tan física com moralment, i que estiguessin més poc defensades. Aquestes idees aviat varen trobar recolzament entre la jerarquia feixista italiana i després entre els nazis alemanys, els quals posaren en marxa els bombardeigs sistemàtics de la població civil amb l’objectiu d’assolir la desmoralització i forçar la rendició de l’enemic. Aquesta estratègia fou posada en pràctica i desenvolupada contra les viles i ciutats de la República.


Els bombardeigs franquistes de Catalunya
Un total de 140 poblacions catalanes varen patir la destrucció i la mort provocades per les bombes de l’aviació facciosa entre febrer de 1937 i febrer de 1939. El primer atac d’un centre urbà català tingué lloc la nit del 13 de febrer de 1937, quan el destructor italià Eugenio di Savoia, ancorat davant la costa de Barcelona, va canonejar la capital catalana provocant 18 víctimes mortals.
Deu dies després d’aquesta criminal acció, la nit del 23 al 24 de febrer de 1937 es va produir el primer bombardeig aeri sobre població civil de Catalunya, l’objectiu escollit fou la vila de Flix, on s’hi localitzava la fabrica, col·lectivitzada per la Comissió de la Industria de Guerra de la Generalitat de Catalunya, Sociedad Electroquímica de Flix.
A mitjans del mes de març de 1937, la aviació italiana primer i l’alemanya després, començaren els atacs sistemàtics sobre Barcelona, les principals ciutats catalanes i moltes viles. Aquests atacs s’intensificaren a partir del gener de 1938 i no finalitzaren fins al febrer de 1939, un cop Catalunya va ser totalment ocupada per l’exèrcit franquista.


LA SOCIEDAD ELECTROQUÍMICA DE FLIX: OBJECTIU ESTRATÈGIC DURANT LA GUERRA
Les obres de la fàbrica Sociedad Electroquímica de Flix varen començar l’any 1897 com una filial de la Chemische Fabrik Griesheim-Elekton. Cap el 1899 inicià la seva producció de clor, sosa càustica i d’altres productes derivats. L’any 1923 signà un conveni de col·laboració amb l’empresa alemanya Metallbank und Metallurcische Gesellschaft de Frankfurt, fet que va permetre a “la Fàbrica” disposar dels drets de fabricació, venda i distribució a Espanya, Portugal i les seves colònies d’un explosiu anomenat Miedzienkite, que era una barreja de clorat de potassa, clorur amònic i nitrat i que a la Península Ibèrica es va comercialitzar amb el nom de Cloratita.
Les instal·lacions de la fàbrica de clorats, “la Cloratita”, es van ubicar a la Partida de Sebes, situada a l’altra banda del riu Ebre, uns dos quilòmetres més amunt de “la Fàbrica” en direcció a Riba-roja d’Ebre.
La Comissió de la Indústria de Guerra de la Generalitat de Catalunya, creada el 7 d’agost de 1936 (BOGC, núm. 225, de 12 d’agost de 1936), tenia la funció de coordinar totes les activitats de la fabricació d’armament i explosius, per tal de poder fer front a les necessitats de la guerra. D’aquesta Comissió de la Indústria de Guerra passaren a dependre diverses fàbriques i laboratoris que havien estat confiscats o intervinguts pel Govern de la Generalitat de Catalunya, entre elles la Societat Electroquímica de Flix.
Amb l’esclat de la Guerra Civil el menjador dels Obrers s’adaptà des de bon començament com a hospital de sang de primera línia, on s’atenien els ferits del front d’Aragó que arribaven a Flix per ferrocarril. Entre els metges que hi van treballar cal destacar al llavors encara desconegut Dr. Josep Trueta. Era un edifici molt gran i disposava de tot un seguit d’equipaments modèlics per la seva època, com ara vestuaris, dutxes, un gran menjador i una sala d’actes amb escenari. L’edifici fou totalment destruït en el primer bombardeig que sofrí la població la nit del 23 al 24 de febrer de 1937.



LA DRAMÀTICA NIT DEL 23 DE FEBRER DE 1937 A FLIX
RECORDS DE LA NIT DEL 23 AL 24 DE FEBRER DE 1937
PUBLICATS A LA VEU DE FLIX

Antonio Ripoll i Roig:
“Tota la família ens trobàvem dormint a casa. Al voltant de les deu de la nit es va sentir una forta explosió. Els vidres i les finestres tot va saltar a trossos. Ens vàrem vestir ràpidament i vàrem sortir al carrer... jo ja havia sentit abans d’altres explosions dins la fàbrica, però mai havien estat tan fortes... A més es podia escoltar perfectament el soroll dels avions... Al carrer vàrem trobar la família Rovirosa i amb ells vàrem decidir fugir cap a la bassa de les Clotxes. A mig camí, en veure que l’atac semblava haver acabat, vaig decidir tornar-me’n, tot sol, cap a la fàbrica, per tal de veure què havia passat, però en arribar a la Casa Blanca, es van tornar a sentir els avions. Conjuntament amb Josep Sabaté “Manuelet” i Baptista Mur Canet vàrem córrer a refugiar-nos al bancal dels Codonyers. Ens vàrem estirar ràpidament a terra... però mentre ho fèiem varen començar a explossionar les bombes. De sobte vaig sentir una forta olor de carn socarrimada... M’havien ferit al ventre i al braç!  Vaig tocar a Baptista Mur que era darrere meu, però no es va bellugar. Era mort! Sabaté, que era al meu davant estava ferit en una cama. Tots dos, com vàrem poder, vàrem arribar fins l’hospital de sang que era ubicat a l’edifici dels menjadors obrers... Allí em van col·locar damunt una taula, però a l’acte es van tornar a sentir els avions i tots vàrem córrer a refugiar-nos al túnel subterrani que, encara avui, travessa la via del tren i permet entrar dins la fàbrica. Mentre baixava les escales del túnel una bomba va deixar l’Hospital completament arrasat. Al túnel, ple de gent, tothom era pressa del pànic. Enmig l’aldarull vaig demanar ajut al veí Francisco Cervelló i Sánchez...”

Francisco Cervelló i Sánchez:
“Mai no ho podré oblidar. Vaig veure coses molt fortes” —Aquella nit el Sr. Cervelló es trobava en una reunió a l’Obrera i en iniciar-se el bombardeig va córrer en direcció a la fàbrica. Després de diverses incidències va aconseguir arribar a l’hospital i també va acabar refugiant-se al pas subterrani, on va coincidir amb el Sr. Ripoll—“No em deixis Cervelló... no em deixis!, em deia Ripoll. El vaig ajudar a caminar. Vàrem entrar dins la fàbrica i vàrem sortir per la porteria per tal d’anar via avall i arribar fins el túnel del ferrocarril...” —La distància que havien de recórrer era d’uns 400 metres aproximadament. Un d’ells anava malferit, era de nit i plovia bombes a dojo... Realment esgarrifós—. “... abans d’arribar a l’estació ens vàrem tornar a refugiar en un munt de travesses de via que estaven amuntegades. Mentre érem allí, el Cafetín i un vagó de tren que estava estacionat, varen desaparèixer enmig d’una forta explosió. Quina sort vàrem tenir! Nosaltres érem al mig... Vàrem continuar caminant cap al túnel, però encara vàrem trobar una altra dificultat: calia saltar una sèquia de reg. Un per sota el braç i l’altre agafat pel coll, amb no poques dificultats, la vàrem saltar. Finalment vàrem arribar al túnel. Quant temps havia passat? Mitja hora...tres quarts... una hora? La veritat, no ho recordo. Em sentia molt fatigat... mig marejat…”
En arribar al túnel, el Sr. Ripoll, totalment esgotat per la pèrdua de sang, va localitzar el seu cunyat Federico Franch. Ell i dos fills del metge Prada el van traslladar, travessant tot el túnel i sortint per l’altre extrem fins la casa del doctor, on aquet li aplicà un torniquet. Passat el bombardeig fou traslladat al Casino, habilitat com a hospital de sang, i posteriorment a Reus.
Per la seva banda, el Sr. Cervelló, després d’un breu repòs, va participar en el rescat d’altres víctimes. En un bancal d’oliveres varen trobar el Sr. Biarnés: “Amb una manta el vàrem traslladar al Casino, on el doctor Mir i el doctor Pons feien les primeres cures abans de traslladar-los cap a Reus. Jo li aguantava el braç a Biarnés mentre el doctor Mir li amputava... i després aguantava l’espelma que feia llum mentre curaven a Pepito Guiu... Mai ho oblidaré!”

(Transcripció del text de Francisco Ramon Visa i Ribera “Vivències d’una nit”
publicat a La Veu de Flix, febrer de 1992, pàg. 19-20.)




Pocs dies abans d’aquesta acció contra una població civil indefensa, en una ràdio facciosa, un General llançava la següent amenaça: “a las señoritas de la Fàbrica les visitaran unos caballeros...”, en clara al·lusió a l’esmentat bombardeig aeri.

9 de febr. 2012

Els ibers 7

Agricultura i ramaderia 

L’explotació agrària es centralitzava a partir dels poblats fortificats (oppidum), que formaven els nuclis del territori. Però, a diferència de tesis defensades fins fa poc temps, el conreu de les zones agràries es feia a partir de petites granges, masos o llogarets no fortificats on es realitzaven les feines bàsiques de producció i es subministraven els excedents per al comerç al centre polític del territori. 


La producció agrària intensiva, a partir del segle V aC, amb la demanda d’excedents amb els que poder comerciar, va propiciar el desenvolupament de l’instrumental del ferro agrícola: l’arada de rella metàl·lica, el jou de bous, documentat amb el bronze votiu trobat al Castellet de Banyoles a Tivissa, falçs, forques, rasclets i aixades i d’altres de relacionats com martells, paletes o tenalles, el transport es feia amb carros de dos rodes, de vegades amb llantes metàl·liques, tirats per bous. 


Les anàlisis de restes de fusta i carbons (antracològiques), de les llavors o fruits (carpològiques) i del pol·len (pol·líniques) han facilitat moltes informacions relacionades amb el tipus d’espècies conreades i les pràctiques agràries en el món ibèric. 

Practicaven l’alternança de cereals i lleguminoses, el blat i l’ordi eren les espècies més esteses, també cultivaven pèsols, faves i llenties, recollien fruites i amb la vinya i l’olivera tenien una de les bases fonamentals del comerç d’origen mediterrani a partir de centres de distribució com el d’Aldovesta a Benifallet. 


La ramaderia era principalment per a obtenir productes secundaris, llana, llet, adob, força de treball o derivats com el formatge. Es destinaven al consum només el bestiar que havia acabat el cicle reproductiu i la part de les cries no necessària per al manteniment dels ramats. 

La caça era una part molt important del consum de carn. Les banyes, els ossos i les pells de bòvids, cèrvids, senglars, porcs, cabres i ovelles també eren aprofitats. Practicaven també la pesca i la recol·lecció de mol·luscs, no sols com a comestibles, sinó també com a elements rituals, decoració o desgreixant en la producció ceràmica. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

27 de gen. 2012

Els Ibers 6

El ritual de l’enterrament 


Les anàlisis paleodemogràfiques del món antic indiquen que el ritual de l’enterrament només s’aplicava en el món ibèric als membres de l’aristocràcia i als grups dirigents. 

El ritual s’iniciava durant l’agonia (1), moment en el qual es reunien els membres del grup per retre homenatge al difunt. Després de l’exposició ritual del cadàver (prothesis), el cos era traslladat sobre un carro (símbol d’estatus) fins a la necròpolis, acompanyat pels parents, les ploramorts i els músics (aulos o auletris), amb el soroll cridaven l’atenció de les divinitats d’ultratomba durant la processó fúnebre (ekphora) (2). El cadàver es cremava en una pira de llenya posada en un receptacle excavat a terra (bustum) (3). Les restes del difunt no consumides eren recollides i rentades (lavatio) (4) embolicades en un sudari de roba i dipositades a l’interior d’una urna com a contenidor funerari . 


Després, amb la tomba oberta es feien les pràctiques del banquet ritual, en el qual es sacrificava un animal en honor dels déus, que era consumit pels parents, els déus (fum) i el difunt (es dipositava el menjar a l’interior de la tomba). També formaven part del ritus les libacions que consistien en consumir un líquid car, normalment vi, amb finalitats rituals per entrar en conjunció amb les divinitats (7). 


Un cop finalitzat el ritual, l’urna s’introduïa a la tomba juntament amb els elements de l’aixovar, les ofrenes fúnebres i les restes del banquet (8). Un petit túmul, marcat amb una pedra, indicava el lloc de l’enterrament. 





Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica.

                             
Excavació d'una sepultura a la necròpolis de Sebes l'any 2005.









24 de gen. 2012

Després de l'assemblea.

En el decurs de l'assemblea general de socis de l'Associació La Cana celebrada dissabte passat, 21 de gener, Jaume Masip Llop ha estat ratificat com a president de l'entitat. Masip ocupava el càrrec de forma interina des del passat 8 de setembre, després de la renúncia de l'anterior president, Marià Hierro Castarlenas.
En la mateixa assemblea de socis es donaren a conèixer les actuacions que l'associació té previstes impulsar per aquest any 2012: l'adequació i investigació de les sitges del carrer del Calvari; l'adequació del sitja del Castell Vell; la consolidació i investigació de les torres de defensa i de guaita del Riu de Baix; i l'organització de les IV Jornades de Patrimoni. Així mateix s'informà d'altres actuacions pendents del patrimoni històric de Flix, com la II Fase de restauració del Castell Nou i la restauració del Molí d'Oriol, que competeixen a les administracions implicades (Ajuntament de Flix, Generalitat de Catalunya, Govern de l'Estat), les quals resten a l'espera de què s'aprovi i s'assoleixi el seu finançament.

16 de gen. 2012

Assemblea general.

Benvolgut soci / sòcia

Iniciem una nova i il·lusionant etapa a La Cana.

En la darrera reunió de la junta de l’associació, davant la renúncia del president de la entitat, es va decidir proposar-me a mi i que passés a exercir aquest càrrec, de manera provisional, fins la realització de la propera assemblea general.

És per a això que  et convoquem a l’assemblea general de socis que tindrà lloc el proper dia 21 de gener a les 20 h. a Ca Don Ventura amb el següent ordre del dia:

1.- Ratificació del nou president.
2.- Estat de comptes de la entitat.
3.- Informe actuacions 2011.
4.- Propostes per a l’any 2012.

Informar-vos també que des del passat mes de novembre l’associació va publicar un bloc (adreça) i que tenim una nova adreça electrònica associaciolacana@gmail.com.

L’entitat aquests darrers anys.
L’associació va nàixer l’any 2001, ja feia temps que un grup de convilatans expressàvem públicament la nostra preocupació perquè el ric patrimoni històric de la nostra vila estava oblidat i, en alguns casos, en risc de desaparèixer. Aquell any vàrem participar en un fira, MostraFlix, que anys després es va deixar de fer.  Però el fet determinant va ser la obertura del nou carrer Avda de la Llum a la vora del Moli d’Oriol, una instal·lació molt ben conservada de producció d’oli, que ja funcionava al s XVII o fins hi tot abans. Les obres destruïen una part del molí i convertien la resta en un pàrking. Ens en vàrem sortir prou bé i això ens va animar a tirar endavant.

A l’associació hem tingut tres etapes:
.- Els inicis, on vàrem aconseguir que el consistori i la gent de Flix comencessin a prendre consciència de la importància del nostre patrimoni.
.- Els darrers vuit anys en que l’associació ha esta una mica en segon pla perquè s’ha treballat molt des de l’ajuntament de Flix i s’han posat en valor alguns elements molt importants, com el refugi i el castell; les excavacions als poblats ibèrics (sobre tot al de Sebes), la finalització de les excavacions i la redacció del Projecte Executiu de Museïtzació del Molí d’Oriol i les visites guiades com a més importants.
.- La que hem iniciat  els darrers mesos amb la signatura d’un conveni de col·laboració entre l’ajuntament i la Cana, dotat econòmicament, pel qual l’ajuntament encarrega a l’associació la gestió del patrimoni històric de la vila.

Hi ha molts projectes de futur, que podríem dividir en dos parts: els grans i els petits.
Pel que fa als primers, l’actuant principal és l’ajuntament i els principals són la segona fase de la restauració del Castell Nou, la obertura al públic del molí d’Oriol i la continuació de les excavacions arqueològiques als poblats ibèrics. I pel que fa als segons l’actuant principal som nosaltres i els principals són la difusió (edició de tríptics, exposicions, jornades de patrimoni, etc.) conscienciació de que el patrimoni històric, amb el patrimoni natural i el riu, són una part important de la diversificació econòmica que necessita el municipi en relació al turisme i fer petites actuacions com la recuperació de la sitja del castell vell o la excavació i adequació d’una de les torres de defensa del riu de baix (que està plena de sediment) per a, sobre tot, intentar datar-la.

Els darrers mesos hem augmentat el número de socis a 114, esperem que, en aquesta nova etapa puguem ser molts més, t’esperem el dia 21, la teva assistència a l’assemblea és important.

Salut
Jaume Masip Llop
President en funcions.

11 de gen. 2012

Ximberga



DCVB: era una peça pròpia de la classe social benestant, “fer les coses a la ximberga” = “fer les coses de qualsevol manera”.

Segurament haureu escoltat motes vegades aquesta expressió, el seu origen es ben curiós.

Era una casaca ampla que tenia el folre voltant la roba i formant les solapes i les vores de les mànegues, fou una peça de roba la denominació de la qual deriva del nom del militar que la introduí a les nostres terres, es tracta del general Schömberg.

Charles de Schömberg (1601-1656) fou nomenat governador del Llenguadoc l’any de1632, el defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal. El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat (1648-1649), durant el seu mandat obligà als castellans a alçar el setge de Flix i s’apoderà de Tortosa, ciutat que tractà amb molta duresa.

Precisament es tracta d’un personatge que segurament hem vist moltes vegades sense saber-ho, davall d’un enorme retrat seu hi ha una vista de la vila de Flix amb la situació dels exèrcits espanyol i francès, és un dels plànols dibuixats per Beaulieu, durant la guerra dels Segadors. 




3 de gen. 2012

Els Ibers 5


Les fortificacions 

Els sistemes de fortificació construïts pels Ibers entre els segles VII-III a C més que sistemes de defensa són d’ostentació, són símbols de prestigi i de poder de l’èlit social dominant. A partir de l’expansió de Cartago a la península ibèrica i de la Segona Guerra Púnica, al segle III aC, les fortificacions adquiriren un caire militar. 




En el segle VII aC ja hi ha sistemes defensius amb un nivell tècnic molt elevat com el de La Fortalesa (Arbeca), però el desenvolupament tècnic més gran es va produir a partir del Segle V aC amb la progressiva introducció d’elements arquitectònics nous com les defenses avançades o el traçat poligonal de les torres. 

L’emmagatzematge 

El poder de les èlits polítiques ibèriques es va potenciar a partir dels intercanvis comercials, tant entre elles com amb els mercaders fenicis i grecs, la base d’aquestes transaccions eren els excedents agrícoles, es coneixen dos maneres de guardar els cereals, les sitges i els magatzems elevats. 



Les sitges eren estructures de forma ovalada, excavades a la roca, recobertes d’argila com a impermeabilitzant i tapades amb una llosa de pedra, les qui hi ha a Flix prop de la Capella del Calvari són així encara que son pendents de datar, s’ha de tenir present que aquest sistema es va utilitzar durant molt temps, els àrabs, per exemple, també ho feien. 

Per guardar el gra a dins el poblat hi ha un sistema, com el de La Moleta del Remei, que consisteix en una sèrie de murs de pedra paral·lels que sostenien un pis de fusta per a guardar el gra amb sacs, de forma semblant als horrea romans, lluny de l’acció de l’humitat i de l’abast dels rosegadors. 

Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat a la cultura ibèrica. 


23 de des. 2011

El Castell Nou de Flix a les Jornades Internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic


Entre els passats dies 15 i 18 de desembre van tindre lloc les Jornades Internacionals sobre la intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, dedicades exclusivament a les fortificacions i les intervencions en el patrimoni defensiu. Les jornades pròpiament dites, amb la presentació de les diverses ponències es van desenvolupar a Barcelona, a la seu del Col·legi d’Arquitectes i Aparelladors de Catalunya (COAC) els dies 15, 16 i 17. Durant el dia 18 de desembre s’efectuà una visita guiada al recinte defensiu de Tortosa.


Diversos especialistes vinguts de tot el món van exposar els seus coneixements i experiències tant pel que fa a la restauració d’aquest patrimoni força abundant, com als aspectes teòrics de la construcció dels diferents tipus de fortificacions al llarg de diverses èpoques, el que es coneix com a poliorcètica. Els diversos àmbits que comprenien les ponències foren “Intervencions en el patrimoni defensiu. El cas de Barcelona”, “L’Antiguitat al Mediterrani. El cas deCatalunya”, “La fortificació andalusina, exemple de protecció del territori”, “Els senyors feudals i les ciutats. Poders paral·lels a l’Edat Mitjana”, “Fortaleses modernes. Influència de l’artilleria en la poliorcètica” i “Patrimoni recent. Conjunts militars del segles XIX i XX”. Fou en l’últim dels àmbits on el dia 17, dissabte, al vespre, es presentà la ponència “Restauració del Castell Nou de Flix”, a càrrec de Miquel Orellana Gavaldà, un dels arquitectes que van projectà i dissenyà la restauració del nostre castell. Orellana inicià la seua intervenció amb una breu explicació de la història del Castell Nou, des de la seua primera construcció durant la Primera Guerra Carlista fins el seu nou condicionament durant la tercera carlinada, per passar a descriure el seu procés de degradació fins poc abans de la seua restauració. Exposà seguidament les línies bàsiques de la primera fase de restauració, mostrant els diversos plànols del projecte, indicant les modificacions que es van anar assolint sobre la marxa. Va mostrar així mateix, amb fotografies, l’evolució dels treballs del nou condicionament fins el final de l’obra. La intervenció de Miquel Orellana finalitzà amb l’enumeració dels objectius de la segona fase de la restauració del Castell Nou. Així mateix, va destacar la singularitat del Castell Nou de Flix com un cas únic d’una fortalesa bastida pels carlistes i que s’ha pogut conservar en bon estat.
Durant el dissabte es mostraren altres casos de restauració i estudi de fortaleses, de les quals, per proximitat geogràfica, val a destacar la ponència “Estudi de les Muralles de Tortosa”, de Vera Hofvauerová, i “El recinte murallat del Turó de la Seu Vella de Lleida”, de Carles Sáez, Jordi Segura i Xavier Rodríguez. Així mateix, en dies anteriors també s’exposaren treballs dedicats a les muralles de Tarragona, als castells de Miravet i Ulldecona i al conjunt edificat de l’Hospitalet de l’Infant.
Les jornades van comptar amb un ampli suport d’institucions oficials -entre elles, l’Ajuntament de Flix-, entitats i empreses.

Josep Antoni Collazos Ribera