Els
diferents tipus de producció ceràmica ibèrica permeten seguir la seqüència
cronològica i poblacional del món ibèric, així com datar els nivells d’ocupació
dels assentaments i els enterraments de les necròpolis.
La
producció més important durant els segles VI-V aC és la modelada a mà, sense el
torn, aquestes peces deriven de les fetes durant el període del bronze final i
la seva producció arriba fins el final de la cultura ibèrica, mantenint formes
i decoracions molt semblants, destacant les urnes amb perfil en S i les de
decoracions amb cordons aplicats amb motius d’impressions digitals o
ungulacions. Aquests objectes eren utilitzats per contenidors d’aliments i com
a vaixella de cuina.
La
producció feta amb torn es va estendre a partir de prototipus procedents de
l’àrea del sud-est i el llevant, influïts en tècnica i forma per les fabricades
a les colònies fenícies. Encara que algunes formes, com la urna d’orelletes, ja
es coneixien en el segle VI aC. El període de màxim desenvolupament de les
ceràmiques fetes a torn son els segles IV-II aC, on amb la producció de formes
pròpies (vasos amb broc inferior, kalathos del tipus barret de copa, etc.)
s’imiten formes feniciopúniques o gregues com les escudelles o els cràters de
campana o volutes.
Els vasos ceràmics, després
de tornejats i assecats al sol, es coïen en forns de cúpula de dues cambres, la
inferior o de combustió i la superior o de cocció.
Un cop acabat el procés de fabricació, el
pintor completava el treball, bàsicament amb colors blancs i vermells, amb
motius geomètrics o florals o també amb representacions antropomorfes i zoomorfes.
Juntament
amb la ceràmica ibèrica, es van produir altres tipus de vasos en el mateix
període, com la ceràmica grisa de la costa catalana o la vaixella de vernís
negre de les colònies d’Empòrion i Rodhe.
Bibliografia: El llibre dels ibers. Viatge il·lustrat
a la cultura ibèrica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada